Descobert un forat negre supermassiu que revela secrets dels centres galàctics

Observacions del dens núvol de pols que oculta un forat negre supermassiu en el centre de la galàxia pròxima Messier 77 han ofert la confirmació més clara fins ara de la teoria que explica l’estructura dels nuclis galàctics actius (AGN, en les seves sigles en anglès), proposada fa prop de tres dècades.

La revista ‘Nature’ publica aquest dimecres les conclusions d’un estudi elaborat a partir de dades extremadament detallades obtingudes amb l’interferòmetre del gran telescopi de l’Observatori Europeu Austral (ESO) del gas que s’acumula en aquesta galàxia, també identificada com a NGC 1068.

Un grup dirigit per Violeta Gámez, de la Universitat de Leiden (Països Baixos), ha determinat que el material del seu centre galàctic gira entorn d’un gran forat negre, que acabarà devorant-lo per complet.

Durant aquest procés, que es creu comú amb altres AGN, s’alliberen grans quantitats d’energia, i sovint aquests centres arriben a eclipsar la resta d’estrelles de la galàxia.

L’estructura del gruixut anell de pols còsmica que cobreix el forat negre de Messier 77 proporciona noves evidències clau per recolzar la teoria coneguda com el Model Unificat d’AGN.

La creació de les galàxies

Aquests centres massius són «els blocs de construcció essencials en la creació i l’evolució de les galàxies», va explicar a Efe l’autora principal del treball.

Observacions anteriors de diverses galàxies, inclosa NGC 1068, havien apuntat a la presència de material calent a prop dels seus centres, però «la longitud d’ona i el rang de resolució d’aquestes observacions no eren adequats per establir l’estructura del núvol de pols», va indicar Gámez.

«Els nostres resultats són la prova més directa del Model Unificat», va destacar la investigadora. «Tot i que cap resultat únic resoldrà totes les preguntes que tenim, hem fet un pas important en la comprensió de com funcionen els AGN», va afegir.

Les observacions van ser possibles gràcies a l’instrument MATISSE (sigles en anglès per a experiment espectroscòpic multiobertura en l’infraroig mitjà) ubicat al desert d’Atacama (Xile).

MATISSE va combinar la llum infraroja rebuda pels quatre telescopis de 8,2 metres del Very Large Telescope (VLT) de l’Observatori Europeu utilitzant una tècnica anomenada interferometria per escanejar el centre de Messier 77, a 47 milions d’anys llum de distància a la constel·lació de Cetus.

«Les imatges que vam obtenir detallen els canvis en la temperatura i l’absorció dels núvols de pols al voltant del forat negre», va detallar el coautor Walter Jaffe, professor de la Universitat de Leiden.

Notícies relacionades

Les societats científiques catalanes, contra retallar les ciències

La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants

La temperatura de la pols varia entre una mica més de zero graus i 1.200 graus centígrads. Aquests canvis van permetre construir un mapa detallat i identificar on ha de ser situat el forat negre, una estructura que dona suport a l’actual Model Unificat.

Gámez va recalcar que el treball pot ajudar a «comprendre millor la història de la Via Làctia, que allotja un forat negre supermassiu en el seu centre que va poder estar actiu en el passat».