Crim d’Elx: El parricida va relatar els assassinats com si els hagués comès una altra persona

Amb neutralitat, més que amb fredor, va relatar el menor que va acabar amb la vida dels seus pares i la del seu germà a la vivenda familiar del camp d’Elx com va cometre els tres assassinats i com després, amb una força que qui el coneix no aconsegueix saber d’on va treure, va arrossegar els cossos fins a un cobert i es va tancar tres dies a la seva habitació a jugar ‘online’. I allà hauria seguit si no fos perquè divendres passat, 72 hores després dels crims, una de les seves ties, preocupada per no haver pogut parlar amb la seva germana i el seu cunyat durant aquell temps quan ho feien diàriament, es va acostar fins a la casa. 

Que estaven dormint va ser el primer que li va respondre el seu nebot des de l’altre costat de la tanca que envolta la propietat. La dona va insistir a parlar amb ells sense atrevir-se a entrar malgrat que ni es podia imaginar l’abast del que estava a punt de descobrir. El nen llavors va desaparèixer d’escena i va tornar al moment per mostrar a la seva tia la fotografia que acabava de fer dels seus pares morts. «Els he matat. Truca a la policia», li va dir amb la tranquil·litat de qui sap quin és el seu destí. I vaja si ho sabia. De fet, va arribar a declarar que va voler aprofitar aquells dies per jugar conscient que serien els últims en molt temps. 

La seva narració dels fets una vegada posat a disposició judicial no va deixar indiferents professionals bregats a escoltar històries tant o més escabroses que aquest triple assassinat. Sobretot si el relator és un adolescent que el 2 de març compleix 16 anys amb aspecte de nen i enfundat en la bata d’estar per casa del seu pare. La mateixa peça de quadros que portava sobre el xandall/pijama que vestia la nit que la policia se’l va portar detingut, i que no es va voler treure en cap moment malgrat que li van oferir que se la canviés per roba seva.

Estudiant de quart de l’ESO a l’institut Vicente Verdú d’Elx, on es va traslladar el gener passat procedent del de La Torreta, on va cursar els primers anys de secundària però no podia continuar amb el batxillerat, que és el que volia i vol fer, el menor va passar en només uns mesos de ser un bon alumne a flaquejar en les notes. Un canvi que tenia preocupats els seus pares i que va provocar una forta discussió el divendres anterior al dimarts en què va cometre els assassinats.

Obligat a ajudar a casa

Aquell dia, molest perquè la seva mare li havia amenaçat de treure-li la videoconsola i obligar-lo a ajudar els caps de setmana en les tasques agrícoles de l’hort que envolta la casa si no canviava d’actitud i s’aplicava en els estudis, va agafar a l’escopeta de caça del pare i, sense dir res, va disparar almenys dues vegades a la seva mare quan es trobava asseguda en un sofà. Passaven pocs minuts de les cinc de la tarda. 

Gairebé immediatament, i alertat pel soroll de les detonacions, va aparèixer el seu germà, un noi de 10 anys que fins aquell moment es trobava a la seva habitació i a qui, a l’intentar fugir per posar-se fora de perill, va assolir per l’esquena amb un altre impacte que li va segar la vida. Va ser en el relat d’aquest moment en què únicament se’l va notar esglaiat. En aquest i quan se li va dir que si es volia treure la bata del seu pare, apunten els qui van ser presents en la declaració.

Faltava el pare, que va arribar unes quatre hores després i va ser rebut per un tret de cartutx que el va ferir però no li va impedir preguntar al seu fill que què feia, que si no veia que estava sagnant. Van ser les seves últimes paraules perquè a continuació el va rematar amb dos trets més. No era la seva intenció, va explicar. No volia matar el seu pare i el seu germà, ho va fer perquè no el denunciessin a la policia. 

Convivint amb els cadàvers

Notícies relacionades

El pacte de Bakú deixa un regust agredolç malgrat els avenços

Depredadors climàtics

Com si el protagonista del que estava explicant fos un altre, l’adolescent va relatar d’una manera lineal i tan clara que amb prou feines va ser necessari fer-li preguntes, que va arrossegar els tres cossos fins a un cobert, que va netejar les restes de sang, en què va trigar gairebé dues hores, i que després es va dutxar i es va preparar el sopar. El que va venir a continuació va ser una sessió contínua de joc ‘online’ durant els tres dies i les tres nits que va estar convivint amb els cadàvers de la seva família. Amb algunes interrupcions per respondre als whatsapps que rebien els seus pares i justificar la no-assistència per covid al seu institut, a l’escola del seu germà i fins i tot a la feina del pare.

Ni indici de malaltia mental, ni antecedents policials de cap tipus ni rastre de consum de drogues. Els professionals que l’han atès no han detectat res fins que diumenge passat una jutge en va decretar l’ingrés en un centre de menors tancat de València acusat de tres assassinats. Tres crims que, per la manera que va relatar els fets, feia l’efecte que era un altre el que els havia comès.