Els Mossos avisen que cada vegada més ciutadans i empreses sucumbeixen als diners de la marihuana

Els Mossos d’Esquadra afirmen que Catalunya s’ha consolidat en els últims anys com el principal territori europeu de producció i exportació de marihuana. Un escenari, avançat per aquest diari el 2017, que ha atret màfies internacionals que s’instal·len aquí per cultivar industrialment un cànnabis que després venen a la resta d’Europa. Els diners fàcils que proporciona una droga que a Espanya està perseguida per lleis més tolerants que les que regeixen en altres països –importadors de les plantes– sedueixen cada vegada més ciutadans i empreses. La «fatiga pandèmica», i les seves conseqüències econòmiques, s’ha convertit per al conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, en una altra empenta que ha acostat els ciutadans el boom cannàbic.

El 53% dels 1.998 arrestats pels Mossos aquest 2021 no tenia antecedents policials –és a dir, segons la portaveu Montserrat Escudé, la marihuana s’ha convertit «en una porta d’entrada a la delinqüència dels ciutadans»– i els investigadors detecten cada vegada més empreses de sectors legals que s’enriqueixen dels beneficis d’aquest narcotràfic. Els policies parlen, per primera vegada, de «connivència» entre aquestes estructures legals i les xarxes. Un informe dels Mossos alertava fa any i mig que l’envergadura del mercat negre del cànnabis era una amenaça per a la pau social, capaç de corrompre fins i tot poders públics, també policies.

 

Aquest dijous, la policia catalana ha convocat els mitjans de comunicació per a una roda de premsa en la qual ha presentat un balanç atziac del seu combat durant el 2021 que dona dades preocupants. S’han desmantellat una dotzena de plantacions cada setmana, s’han desarticulat 35 xarxes criminals organitzades, s’han detingut 1.998 persones, consten 116 ‘narcoasaltosassalts’ –atacs d’una banda a una altra per robar marihuana–, hi ha hagut tres segrestos, vuit detencions il·legals i tres homicidis vinculats a l’enfrontament entre bandes. Dades que componen només una porció del pastís real perquè falten els de la resta de cossos estatals o locals i perquè, al tractar-se d’una activitat il·legal, les operacions policials creen només la part que ja ha quedat al descobert. L’altra, per lògica més gran, continua amagada. L’intendent Joan Carles Granja, cap de la DIC, ha demanat que es percebi la crisi de la marihuana com un problema de salut però també de seguretat. «Hi ha gent instal·lada a Catalunya que actua com a brokers, connectant xarxes internacionals», ha assegurat.

Ciutadans seduïts

La meitat dels arrestats aquest 2021 pels Mossos no tenien antecedents policials. Aquest factor es deu a dues causes. La primera és que les màfies porten d’altres països mà d’obra barata que no han delinquit al seu país d’origen o bé no consten a les autoritats espanyoles. La segona, molt preocupant, és que cada vegada més ciutadans catalans sucumbeixen al negoci negre de la marihuana per guanyar diners fàcils. En aquest sentit, els Mossos creuen que entre els motius que expliquen l’auge descontrolat de la marihuana a Catalunya –a més d’un Codi Penal més lax, una percepció social favorable amb la droga, un clima propici o una ubicació geoestratègica idònia al trobar-se al costat de França– s’han de comptar elements com la taxa d’atur catalana o la despoblació del món rural i la crisi econòmica agreujada per la pandèmia. Aquest context ha entregat a les màfies mà d’obra barata disposada a fer-se càrrec de les plantacions –treballar de cuidadors o vigilants– quan es tracta de persones sense formació o a exercir llocs més rellevants dins de les estructures: si tenen coneixements de jardineria per cultivar les plantes, o d’instal·ladors elèctrics per muntar cultius ‘indoor’, o mecànics per trobar cavitats als vehicles que permetin amagar la droga, o de comptabilitat per blanquejar els diners obtinguts. El mateix context ha donat també més facilitats per trobar cases buides en urbanitzacions o naus industrials en desús que les organitzacions lloguen o ocupen per arrencar autèntiques factories de cànnabis.

 

Connivència de les empreses

Investigacions dels Mossos han trobat evidències de la «connivència» d’empreses legals amb cultivadors de marihuana. Un altre triomf de la marihuana, que s’ha infiltrat en l’economia espanyola gràcies a societats que desenvolupen tasques legals però s’enriqueixen directament o indirectament amb el narcotràfic de cànnabis. La policia catalana cita exemples com els anomenats ‘growshop’, que proporcionen tot el material i informació necessaris per muntar plantacions de cultiu intensiu. O les associacions cannàbiques, que es van obrir a partir d’un buit legal que va pretendre atacar el mercat negre regulant l’autoconsum però que algunes màfies utilitzen simplement com a punts de venda, una cosa que va en contra del manual de bones pràctiques dels clubs. O les empreses que ofereixen a les organitzacions el material per muntar els vivers industrials i fins i tot cedeixen mà d’obra per construir-los. O les immobiliàries, que directament ofereixen a les xarxes cases o naus buides conscients que serviran per plantar cànnabis. O les empreses de transport o de paqueteria, que cedeixen espai als seus vehicles o accepten enviaments intuint que poden estar enviant droga a la resta d’Europa.

 

Més interès policial en el blanqueig

Els Mossos han anunciat que dedicaran més agents «especialitzats en matèria econòmica» a perseguir un delicte estretament vinculat al tràfic de marihuana: el blanqueig de capitals. «Hi haurà 28 policies més dedicats a aquesta tasca, s’ha de deixar que la marihuana sigui un negoci lucratiu», ha evidenciat la portaveu Escudé. La decisió d’atacar les seves finances, tal com va explicar EL PERIÓDICO, es pren per diversos motius. El primer és patrimonial i persegueix calcular quant s’ha obtingut amb els diners de la droga. El segon se centra en el blanqueig de capitals, que permet atribuir als membres del grup un segon delicte més penat que el de narcotràfic. Són dues indagacions que evolucionen en paral·lel a la investigació que se centra a l’entramat de producció i exportació de cànnabis. El primer, tot i que no cristal·litzi en un augment de la condemna, resulta fonamental per diversos motius: impedeix que al delinqüent li surti rendible delinquir perquè es comissen els actius adquirits amb els diners de la droga –efectiu, cotxes, propietats immobiliàries...–, a través de la seva subhasta l’Estat recupera part dels ingressos que perdia a través d’operacions no tributades i, en última instància, debilita la capacitat d’actuar dels traficants.

El blanqueig de capitals, descrit als articles 301 i 298 del Codi Penal i en la llei 10/2010 de prevenció del blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme, no consisteix únicament a comprar-se coses amb els diners de la marihuana sinó a ‘rentar’ aquest diner negre. Perseguir aquest delicte requereix comptar amb policies bregats en economia perquè s’investiga la fiscalitat d’empreses i persones físiques fins i tot poder dibuixar el recorregut que segueixen els euros. Els traficants de les xarxes més grans a Catalunya acostumen a blanquejar-lo creant entramats de diferents empreses amb seus en diferents països i en cada una d’aquestes situen testaferros com a administradors i amos dels comptes bancaris.

Notícies relacionades

Les drogues a Espanya: els joves opten pel cànnabis i les dones per l’alcohol

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"