¿Per què els professors faran vaga a Catalunya?

Ha sigut el detonant. Cambray i el president Aragonès van anunciar per sorpresa l’avançament de l’inici del curs escolar: el 5 de setembre a infantil i primària i el 7 de setembre a l’ESO, el batxillerat i l’FP. Una decisió que va prendre el Govern partint de «consultes informals», segons va admetre el conseller, però sense abordar-ho formalment amb la comunitat educativa ni el Consell Escolar de Catalunya, màxim òrgan consultiu del Govern en matèria d’educació.

Per començar, els professors argumenten que no tindran temps per preparar el curs. Normalment, dedicaven els primers 10 dies de setembre, abans de l’inici del curs –que solia ser després de la Diada– , a preparar les classes. Ara, amb el curs començant el dia 5, tot just tindran dos dies. Educació respon que ha avançat un mes els nomenaments de les plantilles de manera que al juliol ja estaran totes tancades i que el canvi no altera els drets laborals. Però els docents asseguren que les plantilles mai estan tancades abans de l’1 de setembre.

En aplicació de la nova llei d’educació, la Lomloe, Educació està elaborant els nous currículums d’infantil, primària, l’ESO i el batxillerat que entraran en vigor el curs vinent. Suposaran un impuls al model competencial i comportaran canvis en el sistema d’ensenyament, així com en la priorització dels continguts i una autonomia més gran dels centres per gestionar el seu projecte educatiu. L’esborrany del currículum de primària i l’ESO encara no està tancat –està en fase d’al·legacions, precisament el termini per presentar-les venç aquest divendres– i el del batxillerat encara no s’ha enviat als centres. Previsiblement, els decrets s’aprovaran a l’estiu per entrar en vigor al setembre. Els docents consideren que el procés està sent molt precipitat i que un projecte així requereix temps i preparació del professorat. Educació argumenta que els centres no estan obligats a aplicar tot el currículum des del primer minut, ho poden fer gradualment. Això suposa el risc que hi hagi un sistema de diverses velocitats, segons l’escola.

A finals de gener, en plena sisena onada de la pandèmia, Educació va avançar que a partir del 2024 serà un requisit obligatori tenir el nivell C2 de català per impartir classes a Catalunya. Fins ara no era un requisit, sinó un mèrit. L’anunci va caure com una bomba entre els docents, ja sobrecarregats de feina. Des de la Ustec plantegen que més que exigir el C2, potser s’hauria de plantejar donar el C1 automàticament a l’acabar l’ESO, quan abans aquest nivell s’obtenia al finalitzar el grau universitari. El món de l’FP alerta que si ja costa trobar professors d’especialitats tècniques que tinguin el C1, el C2 dificultarà encara més les coses.

L’aplicació de la sentència del TSJC sobre el 25% de classes en castellà és una altra qüestió sobre la taula, si bé no tots els sindicats ho veuen amb la mateixa intensitat. Alguns veuen en la borsa d’hores que els centres podran gestionar autònomament una maniobra d’Educació perquè cadascú pugui aplicar la sentència i destinar aquestes hores a adaptar la immersió segons les necessitats socioculturals del seu entorn. 

Els docents tenen diverses carpetes de formació extra sobre la taula que s’afegeixen a les seves ja carregades agendes. Una és el pla d’impuls de l’ús del català a les aules. Educació vol docents «amb consciència lingüística» i, després de detectar un descens de l’ús del català a les escoles, ha impulsat aquest pla perquè els professors prenguin consciència de la necessitat d’utilitzar el català. Així mateix, una altra formació és la digital, per a la qual cosa Educació ha impulsat una xarxa de mentors digitals que tutelaran els centres per millorar en aquest àmbit.

Fa anys que els sindicats reclamen una baixada de ràtios. Educació s’ha compromès a baixar de 25 a 20 alumnes les ràtios en Educació Infantil 3 (P3) a partir del setembre vinent. La resta, continua pendent.

Entre els motius, demandes de ja fa anys: revertir les retallades en matèria d’educació –si bé és veritat que Educació suma aquest any 1.000 milions d’euros més al seu pressupost, els percentatges d’inversió continuen sense ser els d’abans de les retallades–. També estabilitzar el personal interí. Recuperar el poder adquisitiu.