Catalunya, a la cua amb l’ingrés mínim vital

«Poder accedir a l’ingrés mínim vital a Catalunya és una loteria, però quan et toca és com si guanyessis el ‘premi petit’», afirma José Manuel Ramírez, president de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials (AEDGSS). Un informe d’aquesta entitat reporta que Catalunya és la comunitat on menys persones en situació de pobresa accedeixen a aquesta ajuda social, creada precisament durant la pandèmia per ajudar els més vulnerables. Només arriba a un 5% de persones que viuen sota el llindar de la pobresa. Divendres la Generalitat va firmar un preacord amb el Govern central per poder gestionar aquesta ajuda social, com ja fa Navarra, la comunitat amb més beneficiaris.

Quan el Ministeri de Seguretat Social va anunciar la posada en marxa de l’ingrés mínim vital, va explicar que la intenció era garantir una ajuda econòmica als 2,3 milions de persones que, a Espanya, viuen en la pobresa més severa. A data de 31 de desembre del 2020, segons dades de l’AEDGSS, tan sols ha arribat a 824.441 persones, el 35% de les que s’havien de beneficiar d’aquestes ajudes socials abans que ningú. Si ampliem el focus, i ens fixem en els 8,8 milions de persones que a Espanya viuen sota el llindar de la pobresa, aquesta ajuda tan sols la perceben el 9,35% d’aquestes llars. D’entre els que la cobren, cada família ingressa de mitjana 437 euros al mes, menys de 200 euros per persona.

A Catalunya, la situació és especialment dramàtica. És la comunitat amb menys beneficiaris de tot Espanya, des del punt de vista percentual. Només el 5% de persones que viuen en la pobresa perceben aquesta ajuda gestionada pel Ministeri de la Seguretat Social. La cobren 65.383 persones, tot i que hi ha 1,2 milions de pobres. És a dir que el 95% de catalans en situació de pobresa n’estan exclosos. Mentrestant, la renda garantida de ciutadania, que és l’ajuda social que paga la Generalitat, arriba al 12% de persones vulnerables, segons l’informe de l’AEDGSS. És la quarta renda autonòmica que arriba a més llars després de Navarra i el País Basc, amb percentatges superiors al 50%.

Traspàs de la gestió

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

De fet, la comunitat on l’ingrés mínim vital té més beneficiaris és Navarra. El 24% de les persones en situació de pobresa perceben l’IMV. Aquesta comunitat, juntament amb el País Basc, són les úniques a qui el Govern central ha traspassat la gestió d’aquesta ajuda. Un traspàs que fa mesos que reclama la Generalitat, i la setmana passada es va aconseguir un preacord a la taula bilateral amb el Govern central perquè així fos. Les entitats socials van aplaudir el preacord, però van reclamar celeritat. «Esperem que l’acord sigui imminent perquè s’ha de millorar amb urgència aquesta prestació», va demanar en un comunicat la Taula d’Entitats del Tercer Sector, que va definir l’IMV com «una eina indispensable per reduir la pobresa, l’exclusió i les desigualtats».

Una altra de les causes de la dolenta, o nefasta, implantació de l’ingrés mínim vital a Catalunya són les barreres burocràtiques. «Els requisits que té la norma, la falta de personal per tramitar-la i la dificultat de fer el tràmit de forma telemàtica, a més de la fractura digital, estan impedint a moltes persones accedir a aquesta ajuda», resumeix Ramírez. No només la gestió de l’IMV a Catalunya la col·loca a la cua de totes les comunitats. Fa gairebé una dècada que és líder en desnonaments i en llistes d’espera per a les ajudes a la dependència.