L’Església espanyola reacciona a la pressió amb una auditoria sobre els abusos

L’Església catòlica es mou. Després de rebre amb «sorpresa i decepció» la iniciativa del PSOE de crear una comissió d’investigació que depengui del Defensor del Poble sobre els abusos sexuals al seu si, després d’haver comprovat la seva pròpia divisió interna a l’hora d’enfrontar-se a aquests fets, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha anunciat aquest dilluns que encarregarà a un bufet d’advocats una auditoria. 

El despatx, Cremades & Calvo-Sotelo, és pròxim als bisbes. El seu president, l’advocat Javier Cremades, presideix també la Fundació Madrid Vivo, que es defineix com «un pont entre la societat civil i l’Església de Madrid». El bufet «obrirà un camí independent per rebre eventuals denúncies, revisarà els procediments jurídics encaminats a sancionar les pràctiques delictives i oferirà la seva col·laboració a les autoritats per ajudar a aclarir els fets i establir un sistema de prevenció que satisfaci les demandes socials en aquesta qüestió», assenyalen els bisbes en un comunicat sobre la iniciativa, que serà presentada dimarts pel president de la CEE, el cardenal Joan Josep Omella.

Els dubtes

El breu escrit deixa molts dubtes per resoldre. Si finalment els bisbes participaran en la comissió d’investigació del Defensor del Poble. El Govern central anticipa que no tindran més remei que sumar-s’hi, però l’Església guarda de moment silenci, sota l’argument que l’organisme encara no ha sigut votat al Congrés. Si l’anunciada auditoria només investigarà casos actuals o anirà més enrere. Si les associacions de víctimes hi seran presents. I si hi haurà compensacions econòmiques quan es demostri que algun sacerdot va cometre abusos sexuals. 

Però fonts del despatx d’advocats obren la porta que aquest sigui el cas. El bufet ha indicat a EL PERIÓDICO que el motiu pel qual la Conferència Episcopal els ha elegit a ells ha sigut pel «múscul» que han demostrat en demandes col·lectives, com la dels controladors aeris, el Banc Popular o Bankia, amb l’objectiu d’estudiar cada cas i, quan sigui possible, buscar una forma de reparació a les víctimes a través d’aquesta figura legal. 

El moviment dels bisbes, en qualsevol cas, suposa sens dubte el reconeixement que calia fer alguna cosa més. Fins ara, l’episcopat defensava a ulls clucs la seva pròpia investigació, donant a entendre que no eren necessàries noves iniciatives. L’abril passat, l’Església espanyola va xifrar en 220 els casos d’abusos en les últimes dues dècades, una xifra que empal·lideix en comparació, per exemple, amb l’informe impulsat pels prelats francesos, que a l’octubre, després de dos anys i mig de treball, van estimar en un informe que des del 1950 fins al 2020 van ser abusats 216.000 menors al país veí. 

Notícies relacionades

El PSOE desbloqueja que el Congrés investigui la pederàstia a l’Església

ERC i els comuns proposen una comissió d’investigació al Parlament sobre els abusos a l’Església

Alhora, al si de la CEE, que pren les decisions de forma col·legiada, comença a exterioritzar-se certa tensió i divisió sobre la manera en què s’han d’encarar aquests delictes. Mentre la postura oficial consisteix a no dir res sobre la comissió d’investigació que sortirà del Congrés, alguns bisbes han començat a prendre’n distància. 

«La proposta d’una comissió parlamentària sobre els abusos a l’Església, bé portada a terme directament al Congrés o bé a través del Defensor del Poble, he de dir que és ben rebuda», va dir divendres l’arquebisbe de Santiago de Compostel·la, Julián Barrio. La setmana passada, l’arxidiòcesi de Madrid, una de les més importants, també es va desmarcar a través d’un vídeo de la línia oficial, al defensar que s’investiguin els casos del passat i clamar contra l’opacitat davant aquests delictes.