Els antiavortistes es rearmen de cara a la presó per assetjament: «Déu dirà si anem a la presó»

Del 2 de març al 10 d’abril, durant 12 hores seguides, davant les clíniques d’interrupció voluntària de l’embaràs de 19 ciutats (de Badajoz a Saragossa, passant per Barcelona, Sevilla i Madrid), es desenvoluparà ‘40 dies per la vida’, una iniciativa contra l’avortament nascuda als EUA i ja present en 60 països que consisteix a reunir-se davant dels centres que practiquen aquestes intervencions, mostrar pancartes amb frases com «¿I si tingués el teu somriure?» o «No estàs sola, et podem ajudar», portar rosaris i, sobretot, resar sense parar. Ja hi ha hagut diverses convocatòries d’aquest tipus a Espanya durant els últims anys. Però aquesta vegada és diferent.

En la segona meitat del mes que ve, segons els plans del Govern, entrarà en vigor la reforma penal que castiga l’assetjament en clíniques d’interrupció de l’embaràs amb presó de tres mesos a un any o treballs en benefici de la comunitat de 31 a 80 dies. Aprovada en el Congrés a principis de febrer amb el recolzament de tots els grups tret del PP i Vox, la norma, que va en la mateixa línia de la que ja hi ha a França, el Regne Unit i Alemanya, ara es troba en el Senat, on fonts socialistes assenyalen que s’aprovarà definitivament, sense esmenes, d’aquí un mes. Després es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i l’endemà entrarà en vigor, coincidint amb l’equador de ‘40 dies per la vida’, que a Madrid es concentrarà davant la clínica Dator i a Barcelona davant les clíniques Dalmases i Anglí.

L’advertència

En principi, si hi ha denúncia, als participants se’ls hauria d’obrir un procés penal. «Hi ha gent que està espantada», diu Rodríguez, la coordinadora de les jornades de pregàries, a la web de la qual apareix ben visible una finestra que porta al missatge següent: «La coneguda com a ‘llei de criminalització dels provida’ [...] no ha entrat en vigor. […] Us en mantindrem informats en tot moment. Sisplau, seguiu sempre les indicacions i protocols recomanats i no tingueu por. ¡Visca Crist Rei!».

«És veritat que comporta un risc, que jo assumeixo personalment perquè la meva vida està dedicada a això. És una lluita que val la pena. Déu dirà si vaig a la presó. Però nosaltres no demanarem el mateix a tothom», diu Rodríguez, que va néixer a Mèxic fa 27 anys i en fa 15 que és a Espanya.

Ecografies al carrer

L’antiavortisme radical està format per diversos grups, la majoria relacionats entre si. Abans d’entrar a ‘40 dies per la vida’, Rodríguez, per exemple, va formar part durant un any i mig dels coneguts com Rescatadors, molt més agressius: intenten parar les dones que acudeixen als centres, els ofereixen fullets, fan preguntes perquè expliquin la seva decisió, jutjant-les pel camí, i fins i tot, en ocasions, almenys a Madrid, gràcies a un metge anomenat Jesús Poveda, porten una ambulància mòbil per intentar practicar-los ecografies. Una de les fundadores, Marta Velarde, opta per no anticipar si mantindrà la seva activitat després de l’entrada en vigor de la reforma penal. «Ho sento, no contestaré a aquesta pregunta», afirma primer. Després, diu: «Seguirem igual, ajudant les dones».

Després de dècades fuetejant pràcticament al seu aire, sense gaires denúncies perquè les qui interrompien el seu embaràs no solien estar per la feina d’acudir després a la policia contra els que les havien assetjat, el moviment intenta rearmar-se de cara al que ve. Ara ja no seran només elles els qui puguin denunciar, sinó també els treballadors de les clíniques. Fa un parell de setmanes, l’associació ultracatòlica Advocats Cristians va divulgar una guia sobre el nou escenari. «Podeu anar a resar davant un centre d’avortaments –explica el text–. Si us diuen que no podeu, és mentida».

«Teòricament, la nova llei no ens hauria d’afectar –diu Rodríguez–. No proposaran que es prohibeixi resar. Encara vivim en un país democràtic. Resar no és cap delicte».

Dit així, en abstracte, no, no ho és. Però tot pot canviar quan l’oració té lloc a les portes d’una clínica i pretén obstaculitzar l’exercici d’un dret. A falta de conèixer com aplicaran els tribunals la reforma, i aquí la iniciativa de ‘40 dies per la vida’ servirà de termòmetre, els impulsors de la llei tenen clar que aquest tipus de pregàries s’haurien de perseguir. «Els assetjadors que es troben a les portes de les clíniques tenen una sola intenció, i no és resar: és coaccionar la llibertat de les dones», va dir durant el debat en el Congrés Laura Berja, diputada del PSOE.

Les comparacions

En l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI) acudeixen a dos àmbits diferents per argumentar que el que fan els antiavortistes centrats en l’oració és, sens dubte, fustigació. «Per descomptat que poden resar, però no davant les clíniques. Si els Testimonis de Jehovà es concentressin al costat dels autobusos on es dona sang, demanant que ningú hi entri, segur que ho anomenaríem assetjament. O si un grup d’ateus es col·loqués davant una església amb cartells que intentessin convèncer els fidels que no acudeixin a missa perquè allò és un niu de pederastes, també», diuen fonts de l’organisme, que qualifiquen la nova llei de «gran pas», però alhora defensen que hauria d’haver establert perímetres de seguretat entorn dels centres, com passa a França. «Veurem què passa, però en principi aquests col·lectius podran continuar actuant, i nosaltres haurem de denunciar i iniciar el procés judicial, fent-ho tot més llarg i complicat», continuen a ACAI.

El 2018 l’associació va publicar un informe que ajuda a entendre l’extensió del fenomen. Després d’entrevistar 300 dones que havien avortat en clíniques de tot Espanya, el treball va concloure que el 89% s’havien sentit assetjades i un 66% amenaçades. «Si l’enquesta es portés a terme ara, en sortirien els mateixos resultats, o fins i tot superiors. Sempre hi ha hagut assetjament, des de la llei de 1985, però es va intensificar amb la llei de terminis, el 2010», expliquen les mateixes fonts. 

Notícies relacionades

El Congrés tramitarà la llei que penalitza l’assetjament a les clíniques abortives

El laberint cruel i racista de l’Aracely per avortar a Madrid

I això, en el fons, té a veure amb una de les singularitats del sistema espanyol. El 2020, l’últim any amb dades, només el 15,4% de les interrupcions a tot Espanya es van portar a terme en centres públics, on per un complex conjunt de factors (arguments morals, desinterès, por de l’estigmatització dels companys...) continua imperant l’objecció de consciència dels metges. A l’haver d’acudir a centres privats, dedicats únicament a aquestes intervencions, les dones que volen avortar són molt més fàcils d’identificar pels qui busquen impedir-ho. 

«La reforma penal és una bona mesura, però suposa resoldre una cosa molt puntual, no anar al fons de l’assumpte –assenyala Encarna Bodelón, professora de Filosofia del Dret en la Universitat Autónoma de Barcelona (UAB) i directora del grup de recerca Antígona. El problema bàsic té a veure amb l’accés a la interrupció de l’embaràs, ple de traves. I això suposa una irregularitat, perquè s’hauria de deixar en centres públics, al formar part del dret a la salut. Si fos així, les dones no podrien ser tan estigmatitzades i assenyalades». Per intentar revertir aquesta situació, el Ministeri d’Igualtat, dirigit per Unides Podem, ha anunciat que vol reformar la llei de l’avortament garantint el dret en la sanitat pública a través d’un registre d’objectors, però no està clar quan entrarà en vigor. La negociació amb el PSOE, el seu soci de coalició, es preveu llarga.