El català resisteix però perd 280.000 parlants habituals en 15 anys

La llengua catalana «no està en perill d’extinció imminent» però sí que presenta «tendències preocupants». És el que es desprèn d’un informe acadèmic presentat aquest dimarts a la primera reunió del Pacte Nacional per la Llengua, una trobada presidida per Pere Aragonès amb representants del Govern, partits (ERC, JxCat, la CUP, el PSC i els comuns) i entitats que suposa l’inici d’una singladura que culminarà al desembre amb la firma d’un document que serà la base de les polítiques lingüístiques del futur a Catalunya. En aquest marc, Aragonès ha cridat a reforçar els consensos, ampliar-los i crear nous acords perquè el català tingui el màxim ús social possible. 

L’estudi que, arran d’una resolució del Parlament el setembre del 2021, es va encarregar a set experts per tenir un diagnòstic sobre la situació de la llengua catalana en diversos àmbits com l’educatiu, l’universitari, el judicial o el comercial, ha sigut elaborat per Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla, de l’Institut d’Estudis Catalans, Avel·lí Flors-Mas i Eva Pons de la Universitat de Barcelona, Maria Corominas de la UAB, Natxo Sorolla de la URV, i Maite Melero del Barcelona Supercomputing Center i la UPF

Segons aquest estudi, el català va perdre 280.000 parlants habituals entre el 2003 i el 2018. En aquest interval de 15 anys també hi va haver un retrocés general en l’ús del català: l’ús mitjà va baixar 7,4 punts percentuals, i va passar del 48,5% al 41,1%.

Factors globals

L’informe assenyala que la situació actual del català no és només producte de dinàmiques internes, sinó que en «gran part» es deu a factors més globals, com l’expansió del mercat mundial, els grans fluxos migratoris intercontinentals, l’aparició d’un ciberespai global o la irrupció de les tecnologies de la informació. I aquesta evolució s’inscriu en una crisi mundial de la diversitat lingüística i cultural. 

En tot cas, es constata que el català «no és avui una llengua amenaçada d’extinció imminent, els seus usos socials són sòlids, però sí que mostra unes tendències preocupants i això fa que hagin de prendre’s mesures», en paraules del secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Ha advertit que les circumstàncies actuals no afavoreixen el seu aprenentatge.

En positiu, el català amplia el seu ús en l’àmbit familiar, cosa que fa que «no es pot considerar una llengua amenaçada o en fase de substitució perquè aquestes situacions es produeixen quan els parlants deixen de transmetre-la als seus fills».  

Immigració «excepcional»

No obstant, l’informe apunta que els «avenços en la transmissió lingüística intergeneracional i en l’aprenentatge escolar del català no han pogut compensar els efectes de la incorporació de la nova immigració no catalanoparlant». Aquest fenomen «excepcional» per la magnitud (1,5 milions de ciutadans), per la rapidesa (en 20 anys) i per l’heterogeneïtat dels nouvinguts «explica el retrocés percentual del coneixement i ús del català». 

Trencar «cercles viciosos»

Davant aquest diagnòstic, l’informe apressa a reforçar l’oficialitat del català en àmbits com el legislatiu, el sanitari, als comerços i a les escoles per trencar amb «cercles viciosos» i dinàmiques regressives.

Des de la perspectiva jurídica, el document constata que l’actual oficialitat del català «és lluny dels objectius de garantia d’ús normal de la llengua en tots els àmbits que fixa la legislació catalana». I assenyala que l’Estat espanyol tendeix a protegir la presència gairebé exclusiva del castellà en l’espai estatal, europeu i internacional.

En l’àmbit cultural, l’estudi veu diferències molt evidents. Mentre en sectors com el teatre l’oferta i consum en català són majoritaris, en el llibre i la música el català mostra un «gran marge de millora». I en el món del cine i el videojoc, la seva presència és «altament deficitària».

Quant a l’àmbit educatiu, l’informe diferencia tres sectors. En l’educació no universitària, l’informe llança un missatge al·lusiu a la sentència del TSJC sobre el 25% del castellà a les aules: «La proporcionalitat en l’ús vehicular de les llengües s’ha de valorar d’acord amb la consecució dels objectius de capacitació lingüística, i no per les hores teòriques de docència en cada llengua». En l’àmbit universitari, l’informe insta a «blindar certs nínxols funcionals com espais d’ús predominant del català i assegurar la capacitació lingüística d’acord amb l’objectiu de competència multilingüe i intercultural. En el camp de l’ensenyament del català per a adults es detecta que l’acció del Consorci per a la Normalització Lingüística queda «aïllada» de la resta de polítiques d’acollida i integració i per això proposa «promoure l’aprenentatge del català en espais i horaris laborals, apel·lant a la responsabilitat social corporativa de les empreses».

Implicació de les empreses

En el camp del consum i del treball, l’estudi recolza la utilitat del català com a element d’inclusió i ascensió social. Remarca que més del 70% de consumidors voldrien que les marques utilitzessin més el català en xarxes socials, publicitat, atenció telefònica. En canvi, l’ús real del català al mercat està «molt per sota d’aquesta expectativa». Els autors de l’informe plantegen com a necessari, «més enllà de mesures legals», «un compromís amb els grans agents socioeconòmics per estendre l’ús del català com a part inherent de la qualitat del producte o servei». I fa una cruda que el català sigui present en tots els processos de formació professional i ocupacional.

En la mateixa línia, l’estudi destaca que en el camp de l’atenció sociosanitària és «encara més imprescindible» que els processos de formació i selecció de personal assegurin la competència del personal en les llengües oficials, no només per un principi d’igualtat i qualitat de servei, sinó com a «part indissociable de la competència professional».

L’informe assenyala la fragmentació territorial com un dels «grans inconvenients» per a la recuperació de les funcions de la llengua catalana. «La capacitat d’impuls de la llengua depèn en gran part de l’establiment d’una institució conjunta i permanent de cooperació entre tots els territoris de parla catalana a nivell acadèmic, cultural, executiu i parlamentari».

Més visibilitat en xarxes i vídeos

Notícies relacionades

El català a l’escola: anar fent amb permís Netflix

Francina Martí: «Esperem del Govern una defensa contundent de l’escola catalana»

Finalment, en l’àmbit digital, s’apunta que el català té una presència relativa «alta» a internet i «bon dinamisme» en la creació de continguts. Però fa una crida a afavorir el posicionament, la visibilització i la generació de xarxes socials de continguts en català atractius per als joves. Demana «revertir la presència marginal del català en l’oferta de vídeo a la carta» i dotar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals «de capacitat per atraure audiències, inclosa la infantil i juvenil, en els formats i canals més adequats» per compensar el fet que les grans empreses tecnològiques tendeixen a considerar l’Estat espanyol com un sol mercat lingüístic.

Una vegada presentat aquest informe, es donarà pas a la segona part del Pacte per la Llengua; un procés participatiu, obert a la ciutadania a través de la web pacteperlallengua.gencat.cat. Aquest procés culminarà el desembre amb la firma del pacte, que serà la base d’un futur pla de política lingüística plurianual.