La pandèmia a Catalunya
Els centres d’educació especial denuncien la seva exclusió del final de la quarantena
Les escoles especials acusen Salut i Educació de discriminar i estigmatitzar els seus alumnes
El primer dia sense protocol covid es viu amb alegria i alleujament a les escoles ordinàries

El primer dia sense quarantena, ni confinament ni protocol covid s’ha viscut aquest dimecres amb alleujament i alegria a les escoles catalanes, que, el gener passat van patir l’embat de la sisena onada de la pandèmia, que les va posar en una situació límit. «Les aules són plenes i hem recuperat la normalitat», deia aquest dimecres satisfeta Marta Ortiz, directora de l’escola Diputació. «La gestió de la quarantena va suposar un problema organitzatiu. L’ideal és que els nens vinguin a classe», afegia. «Per fi les direccions ens podem dedicar a les tasques de direcció», apuntava Anna Micaló, directora de l’escola Fructuós Gelabert, en al·lusió a les setmanes que la direcció estava bolcada al 100% en la gestió dels casos covid. «Fa goig veure les classes plenes i els nens al pati barrejats sense mascareta», valorava. «Ara anirem recuperant les activitats, les sortides, que es van deixar de fer per la pandèmia», explicava Maria Teresa Andreu, directora dels Jesuïtes de Casp. «Ara només queda que retirin la mascareta a l’aula», apuntava.
Aquest escenari contrasta amb el que viuen els centres d’educació especial, ja que els departaments de Salut i Educació els han exclòs del final del protocol covid escolar. En aquestes escoles continua vigent la quarantena, el confinaments i el seguiment als contactes estrets. Una cosa que no ha provat gens bé a la direcció i les famílies, que acusen Salut i Educació de discriminar aquests alumnes. «No té cap sentit que s’apliquin protocols diferents. El nostre alumnat té els mateixos drets i deures que el de les escoles ordinàries, i deixar-los al marge d’aquest procés de desescalada i tornada a la normalitat és un greuge comparatiu», ha denunciat Toni Garrich, membre de Dincat, entitat que representa 57 centres d’educació especial. Segons el parer de Garrich, amb la seva actitud el Govern «no fa més que estigmatitzar l’alumnat amb necessitats educatives especials».
El col·lectiu, a qui l’anunci de Salut i Educació va agafar per sorpresa, ha lamentat que el Govern prengui decisions sense tenir en compte l’opinió dels professionals i les famílies afectades. «La discapacitat intel·lectual no és una malaltia en si mateixa, i si un alumne té patologies associades que el fan més vulnerable a la covid, la decisió de confinar-lo l’ha de prendre un professional sanitari i de forma individual, no de forma generalitzada a tot l’alumnat», ha defensat Garrich. El Dincat ha enviat una carta als departaments de Salut i Educació per abordar junts la qüestió. De moment, no han rebut cap resposta.
El final de les restriccions cala lentament en els nens. Encara són molts els que al pati continuen portant la mascareta, encara que ja no és obligatori. «No ha sigut automàtic. A poc a poc se la van traient. Els que no, igual és per por o per hàbit; porten dos anys amb la mascareta. Potser és un procés que necessita temps», valorava Andreu. Li dona suport Ortiz: «Molts nens la continuen portant. Hi estan acostumats. Han viscut dos anys estressants». I apunta: «Molts professors tampoc ens la traiem. Ens costarà».
- Tecnologia Whatsapp ja et permet saber si el teu missatge ha sigut llegit per una persona diferent del destinatari original
- La història d'amor de l'exbisbe de Solsona, Xavier Novell, i Sílvia Caballol es convertirà en una sèrie de televisió
- Una fàbrica de Badalona, acusada de "risc inacceptable" de càncer
- Sondeig de la Generalitat Enquesta CEO: El PSC es manté al capdavant i la caiguda de Junts impulsa a Aliança Catalana
- Les obres de la Sagrera obliguen a destapar un altre cop la vil·la romana enterrada
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Política Agrícola Comuna Promoció del sense alcohol i intervenció del mercat: la recepta de Brussel·les contra la crisi del vi
- Tribunals El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove a la discoteca Sutton
- Tribunals El TSJC proposa l'indult parcial per a Laura Borràs perquè no ingressi a presó
- 57.000 persones cribrades El test de sang en femta és tan eficaç com la colonoscòpia per detectar càncer de còlon, segons l’estudi més gran fins ara