La Generalitat trasllada el centre d’arribada de menors migrants i n’aparta la directora

El centre de primera acollida per atendre menors migrants nouvinguts a Catalunya es trasllada de la serra de Collserola a una ciutat del Vallès. Un centre ja polèmic, que ni el deganat de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, ni els veïns d’alguns barris de Barcelona van acceptar acollir el 2019. L’equipament a la serra ha patit múltiples danys i al desembre la Creu Roja i el Govern van optar per canviar l’emplaçament. Paral·lelament, alguns treballadors del centre agrupats pel sindicat CGT han denunciat a TV-3 que els menors vivien en condicions «infrahumanes». L’entitat gestora està estudiant les acusacions i n’ha apartat cautelarment l’antiga directora.

Dos anys després de les indignes imatges de nens migrants dormint al terra de la Fiscalia de Barcelona i a les comissaries de tot Catalunya, el 2019 la Generalitat va aconseguir trobar una antiga casa al mig del bosc de Collserola que els atendria en un primer moment, els faria les revisions i identificacions necessàries i els oferiria ajuda psicològica. No obstant, ja feia anys que les entitats socials reclamaven aquest equipament al costat de la fiscalia de menors, on segueixen arribant els nens, o almenys als barris de Barcelona. Es va estudiar la Zona Franca i el Besòs, però el moviment veïnal contrari a l’acollida dels nens ho va aturar.

Edifici en mal estat

Després de tres anys de funcionament, aquest centre a la muntanya ha tancat i l’equipament, gestionat per la Creu Roja, s’ha traslladat a un municipi del Vallès. Les causes estan relacionades amb el mal estat de l’edifici. Inundacions, goteres o una caldera espatllada són algunes de les causes. «Ja es van detectar alguns desperfectes que s’han anat solucionant, i en alguna ocasió s’ha hagut de traslladar l’edifici durant alguns dies», expliquen des de la Conselleria de Drets Socials. «Es tracta d’un edifici molt antic i el temporal Gloria, a inicis del 2020, va provocar també importants problemes», diu un portaveu de la Creu Roja. «També és evident que, sent al mig de la muntanya, entren animals, rosegadors...», afegeix. «Ha arribat un punt en què cal anar més enllà de les reparacions puntuals que ha estat costejant el Departament», diuen des de la consellería, que recorda que aquest edifici és propietat de l’Ajuntament de Barcelona.

La pandèmia del coronavirus també va fer efecte en el centre, pensat per atendre aquests nens un parell de dies. «Vam haver de fer confinaments i ampliar les estades, per la qual cosa vam obrir una altra part de l’edifici que no estava habilitada per a això», expliquen des de la Creu Roja.

Crítiques de treballadors

Algunes carències, com la falta d’aigua calenta, ja es van detectar un mes després de la creació del centre. Ho explica L. M., una treballadora que va començar en aquest centre des que es va inaugurar fins al setembre del 2019. «Per a mi el més greu era que no hi havia aigua calenta i que el menjar que donaven era poquíssim. Els nens passaven moltíssima gana i el menú era totalment insuficient per a ells», explica. Ella va elevar aquestes queixes a la directora del centre, però al veure que res canviava, va decidir deixar la feina. Altres treballadors també es van queixar a la directora. Aquest dimecres, a través del sindicat CGT, han exposat les seves crítiques en vídeos a través de les xarxes socials.

Notícies relacionades

La Generalitat atendrà a Collserola els menors migrants acabats d'arribar

El Besòs clama contra la possible obertura d'un centre per a 'menes' al seu barri

No va ser fins al desembre del 2020, a través d’una carta d’un grup d’empleats, quan la Creu Roja va tenir coneixement que, a més del mal estat de les instal·lacions, hi havia altres serveis que no funcionaven correctament. «Quan ho vam saber vam apartar la directora que no ens ho havia comunicat i els serveis de recursos humans estan investigant què ha ocorregut», expliquen des de la Creu Roja. En temps rècord van aconseguir un altre emplaçament al Vallès de forma provisional.

Al llarg d’aquests gairebé tres anys, més de 2.000 menors han sigut atesos en aquest dispositiu. Són menys dels més de 3.000 a l’any que van omplir les comissaries el 2018, però la xifra prova com la necessitat de tenir un espai habilitat per a la primera recepció continua sent necessari. Tres anys després, la seva ubicació continua sent provisional i secreta. El recel dels veïns i els temors en l’acollida continuen més vius que mai.