El Govern permetrà a BCN i Madrid cobrar als vehicles per entrar al nucli urbà

Les ciutats espanyoles amb més problemes de congestió i contaminació en els seus centres urbans, com Barcelona i Madrid, tindran ben aviat un instrument més per lluitar contra aquest fenomen. Segons l’avantprojecte de llei de mobilitat sostenible, aprovat aquest dimarts pel Consell de Ministres, els ajuntaments podran cobrar gràcies a la futura norma una taxa als vehicles que entrin a les denominades zones de baixes emissions. 

La llei, que per entrar en vigor encara ha de passar pel tràmit d’audiència pública, sotmetre’s al dictamen del Consell d’Estat, tornar a ser aprovada per l’Executiu i després avalada per la majoria del Congrés i el Senat, simplement contempla la possibilitat que els municipis adoptin una mesura d’aquest tipus. No concreta ni preus, ni quins vehicles podrien ser objecte d’aquesta taxa. L’avantprojecte de la norma es limita a assenyalar que la circulació per les zones de baixes emissions es considerarà un «aprofitament especial del domini públic», i que com a tal «podrà ser gravat». Segons el Ministeri de Transports, les «condicions bàsiques» d’aquest model seran iguals en tot l’Estat, però cada ajuntament decidirà si aplica o no la taxa. 

Una mesura d’aquest tipus no és estranya en l’àmbit europeu. Les grans urbs nòrdiques, com Estocolm i Oslo, ja l’apliquen, i també ho fan Londres i Milà. Allà els vehicles han de pagar per entrar en el centre, tret del cas dels residents a les zones de baixes emissions o els repartidors de mercaderies als comerços del perímetre. 

Les zones de baixes emissions (ZBE) són de moment una excepció a Espanya. Només existeixen a Madrid i a Barcelona, el consistori de la qual ha arribat a estudiar el cobrament del peatge com el que possibilita la nova llei, tot i que no hi ha cap decisió presa. En qualsevol cas, les ZBE passaran a ser la norma a tot l’Estat ben aviat. La llei de canvi climàtic, que va entrar en vigor el maig passat, obliga les 149 ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants a crear perímetres d’aquest tipus abans del final del 2022. 

El finançament de les carreteres

«Amb aquesta llei es busca donar una nova visió a les ciutats que prioritzi la mobilitat activa (caminar, anar en bici) per ser l’opció més saludable i exempta d’emissions, i al transport públic col·lectiu de manera que sigui una solució accessible i assequible per a tota la ciutadania –assenyalen a Transports sobre la futura norma. La llei mira de donar alternatives atractives al vehicle privat tant en l’àmbit urbà com en el conjunt del territori, i facilita la provisió de solucions de mobilitat flexibles, que podran consistir tant en els serveis de transport tradicionals com en nous serveis de mobilitat, com sistemes de transport públic a la demanda, sistemes privats de mobilitat col·laborativa o serveis de mobilitat compartida».

Notícies relacionades

La circulació creix un 20,5% a l’AP-7 des del final dels peatges

Jessica McCabe: "L’error més comú amb el TDAH és pensar que no ens importa tenir-lo"

Però el que no fa la norma és definir un model de peatge per l’ús d’autovies. L’octubre passat, la titular de Transports, Raquel Sánchez, va anunciar que el Govern tindria preparada la seva proposta «en pocs mesos». Però la possibilitat ha aixecat una enorme polèmica, així que l’Executiu ha decidit prendre’s aquest assumpte amb més calma. «La llei no estableix cap model definit ni un termini per a la seva entrada en vigor, sinó que faculta el Govern perquè realitzi els estudis d’alternatives que permetin establir aquest mecanisme de finançament. Però és una qüestió complexa i el consens de les administracions i agents del sector és una condició ‘sine qua non’ per definir aquest model», va dir Sánchez aquest dimarts, després del Consell de Ministres. 

L’avantprojecte es limita a obrir la porta a aquest tipus de cobrament. «El mecanisme de finançament procurarà basar-se en un sistema de pagament per ús de, almenys, les carreteres d’altes prestacions de la Xarxa de Carreteres de l’Estat, que tingui en compte criteris d’equitat territorial, seguretat viària, i sostenibilitat ambiental –assenyala la norma. Les mesures que puguin implantar-se com a conseqüència de l’estudi presentat estaran sempre emparades en un ampli consens social i polític i s’ajustaran a les circumstàncies econòmiques concurrents».