Igualtat ultima un pla estatal per combatre la violència digital contra dones i nenes

El 23% de les dones europees ha patit violència digital, un tipus de violència masclista que afecta sobretot les més joves, fins i tot les nenes. Per combatre i prevenir aquesta forma de violència masclista, Igualtat prepara un pla estatal per combatre-la i prevenir-la, tal com publica El Periódico de España.

La secretària d’Estat d’Igualtat i contra la Violència de Gènere, Ángela Rodríguez, ha avançat aquest dimarts davant la Comissió de seguiment i avaluació dels Acords del Pacte d’Estat en matèria de Violència de Gènere del Congrés dels Diputats que el departament d’Irene Montero elaborarà aquest pla, ja que considera que la violència digital exigeix «una resposta efectiva».

«El que està passant amb la violència digital ens ha de preocupar, a més, la pateixen majoritàriament les dones més joves», ha afirmat Rodríguez, que ha explicat que el Pacte d’Estat no inclou mesures relatives a aquest fenomen.

La secretària d’Estat ha recordat que el 51% de les dones ha patit violència digital, un 23% en el cas de les europees: «No és assumible».

Rodríguez ha indicat que són violència digital l’assetjament, els insults, les amenaces, la difusió de la informació íntima sense consentiment, l’extorsió, el control de dispositius, el desprestigi, el tràfic i l’explotació sexual a través d’internet.

El pla estatal combatrà aquesta modalitat de violència dirigida tant a les dones com a les nenes, si bé la secretària d’Estat no ha detallat més termes del futur pla.

«Com més aviat millor»

La secretària d’Estat d’Igualtat ha aprofitat la seva compareixença per demanar als grups parlamentaris que «accelerin el màxim possible» els treballs per a l’aprovació del projecte de llei de garantia integral de la llibertat sexual, la llei del només sí és sí, que s’està debatent en aquests moments al Congrés dels Diputats: «És important que s’aprovi al més aviat possible, arribem dècades tard», ha dit.

Davant el profund debat i divisió existents respecte a la inclusió en aquesta llei orgànica de mesures per lluitar contra l’explotació sexual, especialment el tipus penal de la terceria locativa i l’ampliació del proxenetisme, Rodríguez ha avançat que el Ministeri està obert al fet que es reguli en la futura llei contra el tràfic. Al gener, el PSOE es va pronunciar en la mateixa línia.

«Nosaltres creiem que probablement el millor per a aquests tipus penals és que fos en una llei de tràfic. La lluita contra la impunitat proxeneta té sentit que estigui en una llei contra el tràfic amb finalitats d’explotació sexual. No tindríem cap problema en aquest sentit. Reflexionem-ho conjuntament, també si aquestes són les millors eines per lluitar penalment contra la indústria proxeneta. Estem obertes a això, però és un debat urgent», ha remarcat.

Els socis parlamentaris del Govern i també Cs han expressat a través d’esmenes la seva disconformitat amb la inclusió de la terceria locativa en la llei del sí és sí. Aquest i la definició del consentiment són els assumptes en què la negociació parlamentària resultarà més complexa. Per ajudar a desencallar-la, la Comissió d’Igualtat escoltarà diferents experts en la matèria.

«Si no hi ha aquest consens, fem-lo en la llei de tràfic, per a nosaltres l’important és que es modifiqui perquè hi ha una impunitat absoluta. [...] Al final, el lloc on es modifica el Codi Penal no és el més important», ha incidit.

La secretària d’Estat ha avançat que Igualtat té a punt un esborrany de la llei de tràfic, que considera «una de les grans assignatures pendents d’aquest país», en què les víctimes queden desprotegides mentre els proxenetes, els traficants i les organitzacions criminals tenen una «impunitat absoluta». El text d’Igualtat es fonamentarà a deixar d’exigir que les víctimes de tràfic hagin de col·laborar amb la justícia per ser protegides i reflexionarà sobre «quina és la política d’estrangeria» d’Espanya, ja que una grandíssima majoria de les víctimes de l’explotació sexual són dones en situació administrativa irregular. «Respectarem escrupolosament els drets humans», ha assegurat.

Sistema públic d’atenció

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

Durant la seva compareixença, Rodríguez ha defensat la necessitat de modificar la llei del 2004 contra la violència de gènere perquè inclogui tots els tipus de violència contra les dones, incloses l’econòmica, la digital, la vicària, la política i la institucional. També per fer permanent el finançament del Pacte d’Estat.

Igualtat vol incloure en la futura reforma d’aquesta llei la creació d’un sistema públic d’atenció a les víctimes de la violència masclista. Igual com la sanitat i l’educació públiques estan garantides, el departament d’Irene Montero pretén que hi hagi un cos funcionarial especialitzat en l’atenció a les dones que pateixen violència i l’existència del qual no depengui del color del Govern que estigui al poder.