Igualtat inclourà en la llei de l’avortament una baixa laboral per regles doloroses

Permisos per a les dones que pateixin regles doloroses i incapacitat temporal també per a les que avortin, ja sigui una interrupció voluntària o espontània: la reforma de la llei de l’avortament que prepara el Ministeri d’Igualtat inclou un paquet de mesures per garantir la salut menstrual i la recuperació de la salut reproductiva.

La secretària d’Estat d’Igualtat i contra la Violència de Gènere, Ángela Rodríguez, ‘Pam’, ha avançat aquestes novetats en una entrevista amb motiu de la celebració del Dia de la Dona, en què també ha anunciat que el ministeri promourà amb els sindicats la posada en marxa de plans de corresponsabilitat a les empreses per facilitar la conciliació.

Rodríguez encara no ha porta cinc mesos en el càrrec, però la seva agenda política no s’atura: negocia a diferents bandes amb els ministeris socialistes la llei de l’avortament i la llei integral contra el tràfic i aquest any haurà d’abordar la reforma de la llei contra la violència de gènere, una fita del PSOE. «Nosaltres estem absolutament disposades a continuar treballant i hem fet els deures», defensa.

¿El Govern preveu aprovar alguna mesura el 8-M?

Dimarts aprovarem el Pla Estratègic d’Igualtat entre Dones i Homes, que és un manual d’instruccions per portar a terme les polítiques que fan falta per tancar la bretxa de gènere. Fa molt que va caducar l’anterior pla i cap govern ha posat en marxa el següent. A més, creiem que el pressupost consignat serà més gran que l’anterior.

¿Com s’explica la divisió feminista, amb dues manifestacions diferents a Madrid, en una cita com el 8-M?

Sempre hi ha moltes manifestacions. Pensar que perquè a Madrid hi ha dues convocatòries diferents significa que el moviment feminista està trencat és una visió reduïda. El moviment feminista té moltíssimes maneres d’expressar-se i veurem moltíssimes manifestacions a favor dels drets de les dones, això és el més important.

La ministra va desgranar recentment les claus de la reforma de la llei de l’avortament. Va esmentar que hi haurà un permís per interrupció de l’embaràs. ¿En què consistirà?

La futura llei de l’avortament ha d’anar més enllà del que es va plantejar el 2010. Segur que moltes dones que han hagut d’avortar perquè han volgut o ha sigut involuntari s’hauran trobat que l’endemà s’havien de recuperar, malgrat patir sagnies o efectes psicològics. Per això ens sembla assenyat plantejar que hi hagi un permís sempre que la situació estigui dins l’enquadrament sanitari que s’utilitza per a les incapacitats temporals, que permeti que es pugui estar uns dies a casa després d’interrompre l’embaràs. Creiem que és de sentit comú i que potser hauria d’haver existit molt abans.

La ministra també ha esmentat que l’Estat garantirà la salut menstrual. ¿Com es farà?

La futura reforma no es pot quedar només en els drets reproductius, sinó que ha d’incloure també els drets sexuals. Mai s’ha parlat de quins són els drets relacionats amb la salut menstrual i les dades són esgarrifoses. Una de cada quatre dones no pot triar els productes d’higiene femenina que vol comprar per qüestions econòmiques. Per això proposem que puguin ser dispensats de manera gratuïta en centres educatius i socials. A més, com que aquests productes tenen un preu molt alt, proposarem una taxa impositiva hiperreduïda. I també és important que hi hagi educació a les escoles sobre salut menstrual. Recordo la primera vegada que em va venir la regla amb 9 anys i jo no sabia què era. No ens podem permetre que hi hagi una educació completa en les etapes obligatòries en què no es parli de la salut menstrual.

¿I hi haurà nous drets laborals?

Hi ha un estudi que diu que el 53% de les dones tenen regles doloroses i en les joves puja al 74%. Això és inacceptable i ha de fer reflexionar els metges i la societat. Quan el problema no es pugui solucionar mèdicament, creiem que és molt assenyat que hi hagi una incapacitat temporal associada a aquesta qüestió. És important aclarir què és una regla dolorosa, no estem parlant d’una lleu incomoditat, sinó de símptomes greus com diarrees, cefalees fortes, febre... Símptomes que, quan hi ha una malaltia que els comporta, es concedeix una incapacitat temporal, per tant el mateix ha de passar amb la menstruació i que hi hagi la possibilitat que si una dona té una regla molt dolorosa es pugui quedar a casa.

Finalment, també hem de parlar de corresponsabilitat en l’anticoncepció. Espanya ha de ser pionera i crear una píndola anticonceptiva masculina que faci que els homes es puguin fer corresponsables de l’anticoncepció i que no només les dones s’hormonin per no quedar-se embarassades.

¿Serà la violència obstètrica el principal escull en la negociació de la llei amb el PSOE?

Sobre la violència obstètrica s’ha obert una conversa en aquest país. Per desgràcia, són moltíssimes les dones que estan explicant experiències preocupants en l’àmbit hospitalari a l’hora de parir, també quan van al servei de ginecologia.

¿De què parlem quan parlem de violència obstètrica? Parlem d’una sèrie de pràctiques mèdiques que no haurien de continuar existint, que haurien de ser substituïdes per altres que tinguessin més en compte el cos de la dona, la seva capacitat de decidir. Hi ha coses doloroses que es fan sense avisar ni preguntar.

¿Això vol dir que tot el sistema de salut exerceix violència obstètrica? Per sort no és així en absolut. [...] Però és evident que hi ha hagut casos flagrants de violència obstètrica, i no ho diem nosaltres, ho diu Nacions Unides. A Espanya n’hi ha i s’hi ha de posar solució, la llei de drets sexuals i reproductius s’ha d’ocupar d’aquestes pràctiques preocupants i en això ens podem posar totes d’acord.

¿Per vostès és una línia vermella?

Per nosaltres és superimportant lluitar contra la violència que pateixen les dones en tots els àmbits, també en l’àmbit reproductiu. Els estàndards internacionals obliguen els països a lluitar contra la violència obstètrica, per tant ho plantejarem.

Al desembre, el PSOE i Unides Podem van anunciar que registrarien de forma conjunta al Congrés una proposició de llei contra el tràfic. ¿Es manté aquesta idea?

Nosaltres tenim l’esborrany de tràfic fet des de fa un temps. Ja el teníem quan ho vam anunciar al desembre i l’altra part de la coalició ho sap des d’aleshores. La nostra intenció és aprovar una llei contra el tràfic al més aviat possible, és molt urgent fer-ho, al nostre país anem molt tard.

Espanya no es pot permetre unes xifres gravíssimes. Els càlculs de l’INE assenyalen que hi ha de 400.000 a 600.000 dones en contextos de prostitució, víctimes de tràfic i d’explotació sexual. I cada any es detecten 12.000 víctimes i només se n’identifiquen 500. Hi ha una impunitat absoluta. ¿Com ens podem permetre això com a país? Més enllà de les converses que hi hagi d’haver, aquest ministeri vol aprovar una llei contra el tràfic al més aviat possible. Ens és igual la via, que sigui pel Govern o el Parlament. Hem d’actuar, hi ha moltíssimes dones que estan esperant que els seus drets siguin garantits, és igual com, hi ha un esborrany, treballem-hi.

El PSOE insisteix a plantejar l’abolició de la prostitució en la llei de tràfic, el punt de partida difereix.

¿Què és l’abolició de la prostitució? ¿És perseguir la indústria proxeneta? Hi estem d’acord. ¿És donar drets a les dones que són víctimes d’explotació sexual i tràfic, cosa que significa un pla d’inserció laboral i canviar la política d’estrangeria del nostre país perquè la gran majoria són migrants en situació administrativa irregular? Si això és l’abolició de la prostitució, hi estem d’acord. A nosaltres no ens preocupen els debats teòrics, el que ens preocupa són els drets de les dones i les polítiques públiques que s’han de fer per garantir aquests drets. El que s’ha de fer és treballar i tirar endavant aquests textos al més aviat possible.

El Ministeri de Justícia ha anunciat que ha demanat a la Comissió General de Codificació que estudiï la millor manera de perseguir el tràfic, per elaborar una llei contra el tràfic que no tingui finalitats d’explotació sexual. ¿Hi haurà dues lleis diferents?

El nostre esborrany parla no només del tràfic amb finalitats d’explotació sexual sinó de totes les formes de tràfic que tenen especial incidència en les dones, que són la major part. És a dir, el tràfic amb finalitats d’explotació laboral i finalitats de mendicitat són també formes de tràfic que tenen una apressant perspectiva de gènere, per tant són qüestions que preocupen aquest ministeri. Més enllà d’això, que el Ministeri de Justícia consulti a la Comissió General de Codificació quines són les millors solucions penals per aquest problema del tràfic ens sembla assenyat.

En la llei de famílies s’incorporarà un permís per cures, però les lleis tarden mesos o anys a aprovar-se. ¿El ministeri està treballant en mesures per facilitar la conciliació que es puguin posar en marxa abans?

Pròximament portarem al Consell de Ministres un catàleg de mesures sobre cures en què tots els departaments d’aquest Govern posarem sobre la taula quines són les eines amb què estem treballant perquè hi hagi una política seriosa de cures i conciliació en aquest país.

¿Estan pensant en mesures per fomentar que els homes es corresponsabilitzin i les empreses facilitin aquesta conciliació?

Sí, aquest any el Pla Corresponsables desenvoluparà mesures específiques dirigides a les empreses i els homes. El sector privat també hi ha de posar de part seva. En aquest sentit, farem acords amb els sindicats per treballar plans de corresponsabilitat a les empreses i en segon lloc desplegarem tota una sèrie d’accions formatives per treballar la corresponsabilitat amb els homes, que són part de la solució i han de començar a ser subjectes actius d’aquest canvi (el feminisme) que el nostre país necessita.

¿Els plans de corresponsabilitat poden ser una cosa semblant als plans d’igualtat que ja han d’implantar les empreses?

Sí.

Creix el nombre de joves que neguen la violència masclista i el maltractament cada vegada es dona en edats més primerenques. ¿Com abordar aquesta qüestió?

Aquesta és una preocupació enorme d’aquest Govern. ¿Quina és la millor solució per fer-ho? L’educació. No n’hi ha prou de transversalizar l’educació en igualtat sinó que ha de ser obligatòria en el currículum educatiu. Als joves i les joves del nostre país se’ls ha d’ensenyar que les dones i els homes som iguals, que tractar malament una dona està malament, que una relació sense consentiment és una agressió sexual.

A més, hi ha dades que indiquen que quan hi ha absència d’educació sexual, les coses empitjoren. Des del 2013, quan l’última reforma del sistema educatiu del PP retira l’última assignatura en matèria d’educació sexual, el 2019, van augmentar les malalties de transmissió sexual en la joventut en una quantitat gegant.

Una altra reforma legal que el ministeri té per davant és la de la llei contra la violència de gènere. Aquesta setmana, va avançar que volen incorporar un cos de funcionaris públics per a l’assistència a les víctimes de violències masclistes. ¿Pot explicar en què consistiria?

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A Espanya tothom sap que si està malalt, hi ha el sistema nacional de salut; si és un nen petit, hi ha el sistema educatiu; doncs nosaltres creiem que s’han de continuar reforçant els serveis públics d’aquest país, almenys en dues direccions: si un necessita ser cuidat, hi ha d’haver un sistema públic de cures que el cuidi, i si una és una víctima, necessita un sistema públic que la protegeixi.

L’assistència a les víctimes ha de ser el millor dels serveis públics, no hi pot haver precarietat, falta de recursos, no pot passar, com passa a Madrid, que una víctima de violència sexual tardi mesos a ser atesa per una psicòloga, això és inacceptable. Els serveis han de ser públics, les 24 hores, ha d’existir la possibilitat que en el moment que pateixes un cas de violència, l’acompanyament sigui de la millor qualitat possible.