‘Alcarràs’ (la pel·lícula) catapulta Alcarràs (el poble)

I tot i que continua sent un destí turístic amb un patrimoni monumental escàs, una oferta comercial i de restauració de poc recorregut i una climatologia extrema (de boira espessa a l’hivern i calor sufocant al juliol i l’agost), la cosa ha canviat gairebé de sobte. Aquest dissabte, per exemple, prop d’un centenar de persones han participat en la jornada ‘Alcarràs florit’, una iniciativa que ja celebra la novena edició i que aquest any ha duplicat l’aforament i ha augmentat els dies de visites per l’allau d’interessats, la majoria de l’àrea de Barcelona, però també de les comarques de Girona i Tarragona. Ara, la gent sí que fa parada a Alcarràs.

El miracle l’ha obrat la directora barcelonina Carla Simón, que va passar estius de la seva infància al municipi i que va agafar el poble com escenari de la seva última pel·lícula, que va batejar simplement i sense embuts ‘Alcarràs’. I aquesta pel·lícula, ves per on, va guanyar el 16 de febrer passat l’Os d’Or del Festival de Cine de Berlín. Alcarràs (el poble) viu, des de l’èxit d’‘Alcarràs’ (la pel·lícula), en un estat d’eufòria. Les visites als presseguers florits, que es troben en plena esplendor durant la primera quinzena de març, està sent el primer test de força per a la localitat.

«Vindran unes 500 persones, entre el cap de setmana del 5 i el 6 de març i el del 12 i el 13», explica satisfeta Rosa Herguido Fo, tècnica d’Ensenyament i Patrimoni Històric de l’Ajuntament d’Alcarràs i ‘alma mater’ d’aquests passejos entre els fruiters del municipi, inspirats en l’‘hanami’, la mil·lenària tradició japonesa d’observar els fruiters en el moment de la floració. A diferència d’altres anys, que localitats veïnes de la subcomarca del Baix Segre com Aitona i Seròs s’emportaven la palma de visitants, Alcarràs ha registrat ara una afluència inusitada. Herguido Fo explica que, a més recórrer les finques d’arbres florits amb un trenet, els participants poden conèixer algun element del patrimoni local. «En aquesta edició estan convidats a descobrir el Centre d’Interpretació de la Vida Rural, que compta amb interessants peces de conreu antigues donades per famílies del municipi», apunta.

Una oportunitat

«Per nosaltres la pel·lícula és una oportunitat, que va més enllà de l’anècdota. És una oportunitat per als nostres hotelers i restauradors, per als nostres comerciants i també per als nostres pagesos, que són els protagonistes de la pel·lícula», explica l’alcalde, Jordi Janés, des del seu despatx de l’ajuntament, en una plaça on antany, a finals dels anys 90 i principis dels 2000, solien congregar-se desenes i desenes de subsaharians a l’espera d’un contracte de treball en la recollida de la fruita. «En un moment de greu crisi com el que passa ara l’agricultura, la pel·lícula de Carla Simón ha sigut a més un xut d’orgull per a tothom, no només per Alcarràs, sinó també per a les comarques agrícoles de Lleida i les àrees rurals en general», destaca.

Janés agafa un full de paper de sobre la seva taula de despatx. Mostra una llista de caselles amb números i percentatges, Son les dades actualitzades del padró municipal. «Ja estem en els 10.000 habitants, cosa que ens converteix en la cinquena població de la província de Lleida, per davant de moltes capitals de comarca», assenyala el regidor, mirant d’il·lustrar així la complexitat del municipi, que en els últims temps s’ha convertit també en residència de joves famílies de la capital, que s’han instal·lat a la localitat, a només 11 quilòmetres de distància, atrets pels preus més assequibles.

«En menys de 20 anys Alcarràs ha duplicat la seva població. però és que, a més, la diversitat és tremenda. Aquí viuen persones de 59 nacionalitats diferents i tenim gairebé un 40% de població d’origen estranger», indica l’alcalde.

Notícies relacionades

Els presseguers en flor d'Aitona

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Avel·lí Estela Moliner, tercera generació al capdavant del comerç Novetats Moliner, ha col·locat una alfombra vermella davant el seu establiment i ha decorat un dels seus aparadors amb motius cinematogràfics i de marxandatge d’Alcarràs. La idea ha sortit de l’associació de comerciants del poble, que també ha auspiciat la confecció de samarretes i dessuadores amb un disseny inspirat en el film i l’elaboració de melmelada de fruita, com la que l’equip de la pel·lícula va repartir entre els assistents a la Berlinale el dia de la seva projecció.

Una foto de la directora de la pel·lícula ocupa el centre del muntatge que exhibeix Novetats Moliner, «fundada el 1950, cosa que la converteix en la botiga més antiga del poble en actiu», remarca el propietari. «Jo, la veritat, és que no recordo quan Carla Simón venia al poble de petita, però la meva mare, que és qui portava llavors la botiga, sí que la té present: era la nena de Cal Cameta, que és el nom amb què es coneixia els seus familiars d’aquí», diu l’Estela, feliç entre l’atrafegament de clients que entren i surten de la seva botiga multiproductes.