‘Fact-check’ a les notícies falses que diuen que la desigualtat entre homes i dones no existeix

FALS: «La bretxa salarial no existeix»

FALS: «La bretxa salarial no existeix»La bretxa salarial és la diferència entre els salaris bruts entre dones i homes sense descomptar l’impost sobre la renda o les contribucions a la Seguretat Social. Malgrat totes les lleis que obliguen els ocupadors a remunerar per igual tots els seus treballadors, hi ha molts factors que contribueixen que les dones acabin tenint salaris més baixos que els homes. En concret, a Espanya les dones van tenir salaris anuals 5.727 euros més baixos que els homes el 2018, segons les dades de l’INE, és a dir, van cobrar de mitjana un 21,41% menys per la seva feina.

Hi ha moltes maneres de calcular aquesta bretxa salarial. La Unió Europea, per exemple, ho fa per salari brut per hora. En aquest cas, la bretxa salarial a Espanya és de l’11,9%, inferior a la del conjunt europeu (del 14,1%), segons les últimes dades publicades per Eurostat corresponents al 2019. A Catalunya el 2018 (últim disponible) era del 13,9%. Aquesta dada no té en compte factors que també influeixen en la desigualtat, com les hores treballades o la taxa d’ocupació. 

Tenint en compte tots aquests factors, la bretxa s’accentua: les dones guanyen un 38,1% menys que els homes a la Unió Europea. A Espanya, els homes guanyen de mitjana 12,76 euros per hora davant els 10,86 euros de les dones, treballen 162 hores al mes (davant 145) i tenen una taxa d’ocupació del 60,1% davant el 51,2% de les dones. Tots aquests factors, combinats, donen una diferència d’ingressos mitjana del 35,7%. La dada és encara més gran entre les jubilades, que pateixen una bretxa del 52,7% a les seves pensions, la més alta d’Europa.

L’Organització Internacional del Treball adverteix que la pandèmia ha incrementat aquestes diferències d’ingressos entre homes i dones i que Espanya és el país de la Unió Europea on els salaris de les dones s’han vist més perjudicats per la crisi de la Covid-19. Aquest organisme calcula la bretxa salarial en funció de la diferència entre els ingressos de dones i homes entre el 10% dels salaris més baixos i el 10% dels més alts. Segons aquest número, la diferència ha passat del 23% el 2019 al 36% el 2020 a causa de la crisi derivada de la pandèmia.

A Catalunya, les dones guanyen menys en totes les categories laborals, segons les dades de l’Idescat.

FALS: «La violència no té gènere»

FALS: «La violència no té gènere»El 2018, a Espanya van ser condemnades 1.087 persones per homicidi o assassinat. D’elles, 133 eren dones, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Les dones van ser responsables del 12,23% d’aquestes morts violentes, però aquell mateix any van representar el 35,63% de les víctimes. De les 98 dones assassinades aquell any, 54 van morir en mans de la seva parella o exparella, és a dir, un 55,1%, d’acord amb les xifres de l’INE i del Consell General del Poder Judicial.

La proporció coincideix aproximadament amb el que passa en tot el món, on només el 2017 van ser assassinades a nivell mundial 87.000 dones, gairebé el doble que el 2012, segons les xifres de l’UNODC, l’oficina de l’ONU contra les drogues i el crim. Representen el 20% de les víctimes per mort violenta, però el 64% de les que es produeixen en la intimitat i el 82% de les morts en mans de la parella. 

Les dades de violència domèstica íntima a Espanya també demostren que les principals víctimes dels assassinats que es registren entre les parelles o famílies són les dones. Entre el 2016 i 2018, es van registrar 151 assassinats d’homes a dones, 22 de dones a homes, dos entre homes i un entre dones, d’acord amb les xifres del Consell General del Poder Judicial. De mitjana, des del 2010, les dones han suposat el 88,4% dels assassinats registrats en l’àmbit de la parella o l’exparella. El 21,4% havien denunciat anteriorment el seu agressor.

L’assassinat és l’últim esglaó de la violència de gènere, la violència estructural que pateixen les dones: 168.057 denúncies tramitades als Jutjats de Violència sobre la Dona, 51.813 homes enjudiciats (un 70% d’ells, condemnats) o 33.687 mesures de protecció dictades són altres xifres que il·lustren la dimensió d’aquest fenomen.

Entre el 2009 i el 2019, les denúncies presentades eren més d’1,5 milions. 121 van acabar en condemnes per denúncia falsa, segons les xifres de la fiscalia. És un 0,007% del total.

La pandèmia del coronavirus també ha contribuït a empitjorar algunes d’aquestes xifres. A Espanya, per exemple, es van disparar les trucades al 016 (el número d’atenció a dones víctimes de violència de gènere) durant el confinament decretat entre març i abril del 2020.

ENGANYÓS: «Les quotes de gènere promouen la mediocritat»

ENGANYÓS: «Les quotes de gènere promouen la mediocritat»Les quotes de gènere són un dels mecanismes per assegurar l’entrada de les dones en els àmbits tradicionalment masculinitzats i, especialment, en els espais de poder. Existeixen diferents paràmetres per mesurar la qualificació mitjana dels equips en funció de si compleixen o no les quotes de gènere, però hi ha investigacions que apunten que reservar un cert nombre de llocs a les treballadores estimula la competitivitat i contribueix que els llocs siguin ocupats per persones més qualificades. Altres estudis apunten al contrari, tot i que sigui durant un període curt de temps. El que sí que és concloent és que les polítiques de quotes són una manera eficient d’impulsar la igualtat. 

Un article de la London School of Economics defineix les quotes de gènere com «la crisi de l’home mediocre» i desmunta la idea que les quotes són l’anatema de la meritocràcia. «Les quotes de gènere incrementen la competència de la classe política en general, especialment entre els homes», apunta el text que afirma que les conclusions probablement poden extrapolar-se al sector privat. Un augment del 10% de dones elevava la proporció d’homes competents un 3%. Estudis similars en treuen conclusions semblants a Itàlia o a Portugal. Actualment, més de 100 països en tot el món han incorporat alguna mena de política de quotes per als seus representants públics o grans empreses des que Suècia va començar amb les llistes cremallera el 1993, segons l’Institut per a la Democràcia i l’Assistència Electoral (IDEA per les sigles en anglès). 

https://public.flourish.studio/visualisation/5468115/L’Índex d’Igualtat de Gènere de la Unió Europea ha mostrat un avenç de les dones en el lideratge polític, econòmic i social, tot i que en cap d’aquests espais s’ha aconseguit arribar a la igualtat. El 2013, les dones ocupaven al voltant del 25% dels ministeris i escons en parlaments europeus. El 2020, havien avançat fins al 30%. Al sector privat, la diferència és més pronunciada, però la presència femenina s’ha doblat: les dones han passat de representar el 12,3% dels consells d’administració de les grans empreses al 26,6% el 2020.

El 2010, la Comissió Europea va suggerir que les dones havien d’ocupar almenys el 40% dels posts de comandament de les principals empreses. A falta d’acord entre els països, cada Estat ha avançat a ritmes diferents. França, amb una llei de quotes des del 2011, és l’únic que ha aconseguit que els consells d’administració tinguin almenys un 40% dels seus membres de cada sexe. En el rang del 30% estan Suècia, Itàlia, Finlàndia, Bèlgica i Alemanya, segons les dades comunitàries, que situen a Xipre, Grècia, Malta i Estònia a la cua, amb menys del 10% de representació femenina en els consells d’administració de les grans empreses.

«La diferència entre l’acció i la inacció crida l’atenció», diu la web de l’Índex d’Igualtat. Els països que posen quotes per llei han aconseguit una representació de les dones superior al 35% i els que ho fan per la via de la recomanació, del voltant del 27%. És el cas d’Espanya, on la llei d’igualtat de gènere estableix en l’article 75 que «les societats obligades a presentar compte de pèrdues i guanys no abreujat procuraran incloure al seu consell d’administració un nombre de dones que permeti assolir una presència equilibrada de dones i homes en un termini de vuit anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei [l’any 2007]». El 2019, quatre anys després de complir-se el termini, les companyies de l’Ibex 35 havien arribat a una representació del 27,5%, però en la resta de grans companyies, la xifra era inferior, segons les dades publicades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«Si bé l’entrada de dones en els consells d’administració es correlaciona amb els canvis en les pràctiques de gestió, aquest canvi sembla influir negativament en els beneficis a curt termini», observa el Banc Mundial en el cas de l’Índia. Tot i que matisa que, «si es deu en part a les percepcions negatives [dels seus companys] sobre les decisions de gestió de les dones continua sent una qüestió oberta».

Mònica Ricou, jurista experta en Dret Laboral i de la Seguretat Social de la Universitat de Girona, Beatriz Carando, advocada experta en Violència de Gènere i Katharina Miller, presidenta de l’Associació Europea de Dones Juristes, ens han ajudat a interpretar aquestes dades.