Micromasclismes: què són i exemples
8-M: Segueix en directe els actes i manifestacions del Dia Internacional de la Dona
Recorregut i horari de la manifestació del 8-M a Barcelona
Al parlar de masclisme o discriminació sexista se sol pensar en fets o successos inqüestionables, com la violència masclista, el sostre de vidre laboral o la desigualtat econòmica.
Però diàriament les dones han d’afrontar situacions discriminatòries no tan evidents i amb prou feines perceptibles no només per part d’elles, sinó també per qualsevol persona inclús sent sensible al feminisme.
També les dones
Es tracta de petites discriminacions diàries que es coneixen amb el nom de micromasclismes i que es colen en les tasques diàries no només dels homes, sinó de les dones també.
Actes com adreçar-se a un home si va acompanyat d’una dona a un taller a arreglar un cotxe o a ella si es tracta de la cura d’un menor o una persona gran. O en el cas de ser en un supermercat o quan en un bar una parella mixta demana una cervesa i un refresc sense alcohol: l’habitual és que el refresc o l’aigua el situïn davant de la dona i la cervesa o la beguda alcohòlica, davant de l’home.
Pas previ
El terme va ser encunyat el 1991 pel psicòleg Luis Bonino Méndez, que el considera l’avantsala de les altres formes de violència de gènere o misogínia: maltractament psicològic, simbòlic, emocional, físic, sexual i econòmic. A més, són pràctiques legitimades per l’entorn cultural i social, cosa que contrasta amb la resta de formes de violència masclista denunciades i condemnades habitualment.
Notícies relacionadesEl mateix Bonino va fer una classificació d’aquests comportaments en quatre categories: els micromasclismes utilitaris, els coercitius o directes, els encoberts o indirectes, i els micromasclismes de crisi.
Micromasclisme utilitari
L’home aprofita les suposades qualitats de la dona perquè faci les tasques de la llar o cuidi nens i avis o persones dependents. També perquè organitzi tot el que està relacionat amb la casa (compra, ordre i neteja...) o amb els nens o aquestes persones dependents. Òbviament, l’excusa és que ella ho fa millor o ella sap millor què s’ha de fer. En aquest tipus de micromasclisme trobem les expressions de «t’ajudo a parar la taula» (dita per un home) o «ajuda’m a posar la rentadora, o a estendre la roba o a fer el menjar» que sovint diuen les dones.
Micromasclisme coercitiu o directe
Menys ‘blanc’ que l’anterior, utilitza el xantatge psicològic o els avantatges que té per a un home ser home per coaccionar una dona. És, per exemple, el cas d’una parella heterosexual en què l’home guanya més que ella –i, per tant, si cal agafar una reducció de la jornada per algun motiu sempre és ella la que ho ha de fer–, o té més força –per la qual cosa intimida la dona amb les seves demostracions de força disfressant-la de protecció i acovardint-la–. També en el terreny laboral, el sortir a sopar amb companys en viatges de negocis –una cosa que es dona per feta que fan els homes, però que poques dones poden fer per les seves ‘obligacions familiars’–.
Micromasclisme encobert
Són situacions masclistes molt subtils en què el cap, per exemple, destaca la bellesa exterior d’una treballadora seva i, en el cas de l’home, destaca la fermesa de la seva veu o les seves opinions. Són conductes paternalistes que provoquen confusió en la dona, ja que és un afalac o piropo, però suposa una manipulació emocional que, en realitat, desautoritza la dona i la fa semblar menys vàlida que el seu company. Tot i que, això sí, més guapa que ell. Aquí s’inclou el ‘manspreading’ (eixancarrament masculí), que és la pràctica d’alguns homes d’asseure’s amb les cames obertes en el transport públic, ocupant l’espai de més d’un seient.
Micromasclismes de crisi
En cas que una dona adquireixi més poder (laboral, social, etcètera) l’home ‘perd la seva homenia’ mal entesa i intenta convertir-se en víctima («ja no em fas cas», «sempre estàs treballant», «descuides la família») o controlar-la. També es dona disfressat de fals recolzament i de control excessiu per temor de quedar en un segon pla («mai tens temps per a mi»).
Dades preocupants de la joventut
El problema és que, encara que s’ha avançat a tot el món i els micromasclismes cada vegada són menys o més denunciables, les dades assenyalen que les noves generacions no són tan igualitàries com creiem. Segons el Baròmetre Joventut i Gènere de la FAD, un de cada cinc joves homes (20,9%) creuen que la violència de gènere no existeix i que és un invent ideològic. Així mateix, set de cada 10 dones consideren que les desigualtats són elevades a Espanya, però només quatre de cada 10 homes ho veuen així també.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia