Alerta contra les màfies que exploten els refugiats que arriben d’Ucraïna

El Nasar viatja amb la seva mare i la seva germana de tres anys fins a Vinaròs (Castelló). Fuig de la guerra a Ucraïna, de les bombes que ha sentit a casa. «Hem tardat set dies per arribar fins aquí», diu el nen, mentre la mare compta la dura travessia amb els dits de les mans i s’assenyala els pantalons per explicar que amb prou feines s’han pogut arreglar o canviar de roba. Els nens han suportat els míssils, el fred de la frontera i el comiat del seu pare, que ha hagut de quedar-se, al país. Però la petita està contenta, li han regalat unes galetes, que no deixa de mostrar a tothom que li passa per davant.

El gest l’ha assumit l’Oxane, una dona argentina resident a Barcelona que ha volgut ajudar la família. «Els acull un familiar meu a Vinarós, i m’ha demanat que vingui fins a Sants per portar-los fins al tren que els toca», explica la barcelonina portant un cartell a la mà que ha permès la trobada.

La solidaritat de les famílies s’estén per tot el país. Alguns traslladen els refugiats des de la frontera contactant a través de les xarxes socials. «És un problema, la gent no pot anar amb les furgonetes a buscar refugiats que ni coneixen, especialment amb els nens que estan sols sense els seus pares», insisteix Morist.

«Hem detectat més d’un centenar de nens que han arribat sols fins a Catalunya. De moment no ens hem trobat cap cas de tràfic d’éssers humans, la majoria són mares d’acollida ucraïneses que han fugit amb els seus fills adoptius, o nens sols que han arribat amb familiars o famílies d’entitats amb les quals estiuegen. I tenim un únic cas d’un adolescent que va migrar sol fins a l’aeroport del Prat», explica la directora general d’Atenció a la Infància a Catalunya, Ester Cabanes, que demana que les persones que vulguin acollir menors ucraïnesos s’inscriguin a través de la Generalitat. «Estem prioritzant les famílies que ens trobem en frontera, però ens preocupen molt les que porten nens en furgonetes fins a les seves cases de les quals desconeixem totalment la seva realitat», apunta Cabanes.

Allau de peticions

La bústia de Julie Navani està completament plena de missatges. És una dona ucraïnesa que està intentant coordinar les llars que poden oferir-se a les famílies nouvingudes. «Tenim més de mil famílies que han volgut oferir vivendes als refugiats», explica amb la línia del telèfon completament col·lapsada. Tampoc dona l’abast Laia Morales, membre de la junta de l’associació És Per Tu, que des de 1998 acull durant l’estiu nens ucraïnesos afectats per les radiacions de Txernòbil. «Abans de la guerra érem 45 famílies a l’entitat, ara no deixen d’oferir-se persones per acollir nens, ja superem les 2.000», explica.

Una situació molt similar la que viu Mercè Fiol, presidenta de l’associació Osona amb els Nens. «Els nens que acollíem des dels anys 90 ens van contactar i ens van demanar que ens féssim càrrec de les seves dones i els seus fills», explica. «Hem tingut una allau enorme de persones oferint-nos lloc per acollir famílies de refugiats», afirma Fiol. Osona amb els Nens ha decidit no acollir nens que estan viatjant sense els seus pares. Una realitat que sí que ha acceptat Tanu, una entitat de Terrassa que també fa gairebé tres dècades que acull nens ucraïnesos orfes i a la qual ja se li ha aplicat el tamís de l’administració per valorar si estan capacitats per oferir la seva llar a 90 nens.

Creu Roja, que està assumint la primera acollida de refugiats, té comptabilitzats prop de 1.300 refugiats ucraïnesos que han arribant a Catalunya en els últims dies, majoritàriament a través del tren. El 70% van a altres ciutats espanyoles, el 15% són acollits per familiars aquí i el 15% restant acaben als hotels i pensions que està utilitzant l’entitat humanitària. «Són uns 300 els que hem allotjat, de moment tenim 1.500 places pagades pel Ministeri de Migracions, però és evident que hem d’ampliar i necessitarem vivendes», insisteix Morist. «Ens va molt bé que hi hagi ciutadans que vulguin allotjar, però sisplau que siguin conscients que aquesta acollida serà llarga i que facin les coses bé, acreditant-se en els circuits de l’administració. Si van per lliure ens posen la feina més difícil», afegeix Morist.

Explotació sexual i laboral

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Preocupa especialment el cas dels nens que viatgen sols, orfes o que han perdut les seves mares pel camí. Creu Roja ja ha detectat casos de possible tràfic d’éssers humans. Un adult transportant vuit nens sense cap tipus de documentació de parentiu o tutela, o nens que han aparegut en escoles sense que ningú pogués afirmar el vincle amb l’adult que els acompanya. «Aquest transport en furgoneta és molt perillós, especialment si no hi ha un vincle entre els que recullen aquestes persones i els refugiats», afirma Antoni Pérez, coordinador de Save The Children a Catalunya. «Des del minut u de l’esclat dels conflictes les màfies de tràfic de persones per a explotació sexual, laboral o de compravenda d’òrgans s’aprofiten d’aquestes persones tan vulnerables, especialment les dones i els nens, i més si els menors viatgen sols», insisteix Pérez, que no dubta ni un segon a afirmar que això ja està passant en el conflicte europeu.

Per a les persones que vulguin oferir un sostre als refugiats ucraïnesos, hi ha dues maneres de fer-ho a Catalunya. La Conselleria de Feminismes i Igualtat s’encarrega de l’acollida d’adults, en molts casos mares que viatgen amb els seus fills. Les entitats o ciutadans particulars que vulguin fer aquest pas poden contactar al telèfon 012 o enviant un correu a comiteacollida.igualtat@gencat.cat. Per la seva banda, l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció, comandat des de la Conselleria de Drets Socials, també ha habilitat un llistat per a les famílies que desitgen acollir menors que no tenen pares, als quals estudiarà i valorarà. Per a això, cal trucar al 116 111 o enviar un correu electrònic a dgaia.dso@gencat.cat. Les oenagés també reclamen que, la millor via per realitzar les donacions de material i productes bàsics sigui fent donatius. «Col·lapsen les carreteres i la logística, i comprar material allà és molt més econòmic», insisteix Morist.