Espanya eleva l’alerta pel risc d’atacs cibernètics russos

Davant el creixent perill que es produeixin agressions informàtiques «de perillositat crítica», el Centre Criptològic Nacional (CCN) fa dies que, el braç tecnològic del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), adverteix a administracions i empreses que reforcin els seus sistemes per minimitzar riscos. Tot i així, el nivell d’alerta està encara en el nivell 2 de 5. Aquest dimecres, el president Pedro Sánchez ha anunciat un Pla Nacional de Ciberseguretat per «garantir el funcionament dels serveis essencials».

Les agressions informàtiques d’origen rus també estan creixent contra mitjans de comunicació. «Frenar esdeveniments malintencionats és una cosa habitual, però en tan sols sis dies els atacs russos s’han multiplicat per cinc», explica Roberto Álvarez, director de tecnologia i data de Prensa Ibérica, grup mediàtic a què pertanyen capçaleres com EL PERIÓDICO. En l’última setmana de febrer, quan Vladímir Putin va posar en marxa la invasió militar, el grup rebia uns 2,2 milions d’atacs cibernètics russos setmanals. Ara aquesta xifra voreja els 10 milions per setmana.

El cap de setmana passat, els lectors d’EL PERIÓDICO van tenir problemes per accedir a la versió digitalitzada del diari en paper. Això es va deure a l’atac d’origen rus perpetrat contra PressReader, el proveïdor de premsa digital més gran del món, cosa que va bloquejar l’accés a més de 7.000 diaris i revistes de tot el món. L’agressió contra la plataforma, allotjada en servidors canadencs, es va produir després que aquesta eliminés desenes de diaris russos del seu catàleg. Els dos factors podrien no estar relacionats.

Països en la llista negra

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Espanya pot ser un objectiu dels atacs cibernètics llançats des de Rússia en resposta pel seu actiu paper en l’OTAN –la setmana passada va enviar 150 soldats més en missió a Letònia– i pel seu recolzament a Ucraïna. Aquest dilluns, el govern de Putin va publicar una llista negra de fins a 48 països que considera «hostils» en què figuren tots els membres de la Unió Europea (UE), així com els Estats Units o el Japó.

Aquests països ja estan reportant atacs cibernètics llançats per grups de criminals informàtics russos. Dilluns, Google va anunciar haver destapat una campanya d’atacs de ‘phishing’ –en què s’enganya la víctima per introduir un virus informàtic en el seu sistema— contra els governs i exèrcits d’Ucraïna i Polònia. Un informe de la firma Resecurity va exposar una altra campanya coordinada per bloquejar els sistemes d’empreses nord-americanes de gas, un preuat recurs que s’ha convertit en crític en aquest conflicte.