La guerra d’Ucraïna entra a les escoles catalanes

Una d’aquestes escoles és La Palmera, al barri de la Verneda de Barcelona. Aquí tenen 9 nens d’origen ucraïnès, 2 dels quals són refugiats. Des que va esclatar la guerra, aquests nens han interioritzat la preocupació que es respira a casa seva. A l’escola han intentat recolzar-los emocionalment. La tasca més intensa s’ha viscut en els cursos entre 3r i 6è de primària. «Molts es posaven a plorar. Aquesta situació els genera molta angoixa», assenyala la directora, Conchi Calvo. Un dels casos més durs ha sigut el d’un nen que no parava de plorar. «Estava passant molt estrès. Té familiars que estan intentant sortir d’Ucraïna. Al principi els seus companys no entenien què li passava. Vam abordar el tema perquè entenguessin la situació emocional del seu company i que li havien de donar suport», explica Calvo.

A Guissona, la ‘petita Ucraïna de Catalunya’, l’escola Fedac acull 17 nens d’origen ucraïnès. Quan va esclatar la guerra, hi va haver alumnes que van deixar de venir. «No estaven centrats en la classe. Estaven molt nerviosos», relata el director de l’escola, Daniel Fuertes. A l’ESO han estat molt pendents d’un alumne que va arribar fa dos anys amb el seu pare. La seva mare es va quedar a Ucraïna. «Aquest nen encara estava en procés d’adaptació. Ha estat molt preocupat, angoixat. Amb prou feines parlava. La seva mare estava intentant arribar aquí. Ho va aconseguir dilluns passat. El seu fill ara té una altra cara», explica Fuertes, que reflexiona que a tots «ens deixa fora de lloc l’angoixa de no saber què passarà».

Sense poder dormir

«Trist, no podia dormir», «molt preocupat, no podia dormir i pensava en els meus avis», «no podia dormir»... Són els sentiments que han expressat a EL PERIÓDICO alguns dels alumnes d’origen ucraïnès de Fedac. Els consola saber que tenen el suport d’amics i professors. «Ara estic menys preocupat perquè veig que tothom vol ajudar Ucraïna», deia un d’ells.

Les escoles intenten abordar el conflicte amb el màxim respecte i neutralitat perquè també tenen alumnes russos. A l’institut de Guissona, en l’acte conjunt que va organitzar el centre per condemnar la guerra, una alumna russa de quart d’ESO va voler intervenir-hi. «Va demanar que no caiguéssim en prejudicis. Va dir que ningú s’hauria d’avergonyir dels seus orígens. A molts russos els dol la situació», assenyala Marta Semper, professora de Socials i de Cultura i Valors. Aquesta alumna, originària de Sant Petersburg, envia als seus familiars i amics a Rússia vídeos del que està passant a Ucraïna. «Ells li diuen que allà no els arriben aquestes imatges», afegeix Semper, que així confirma el forrellat informatiu que ha imposat el Kremlin a Rússia.

A l’institut, tot just entrar, criden l’atenció les desenes de llaços amb la bandera ucraïnesa que decoren portes i parets. «Va ser iniciativa dels alumnes que va sortir automàticament; s’hi van implicar absolutament tots, des de primer d’ESO fins als de batxillerat», explica Jordi Ticó, professor d’Història.

Emoció i empatia

Aquests dies els que estan més nerviosos són els més joves, de primer i segon d’ESO, que des del principi van demanar als seus tutors que parlessin del tema. Els més grans, explica la directora, Maria Pampalona, són més reservats. «Se’ls veu tristos, però no ho manifesten». Ticó apunta que els alumnes ucraïnesos de quart d’ESO ja intuïen, abans que esclatés la guerra, que passaria alguna cosa. «Quan el conflicte estava circumscrit al Donbass estaven tranquils, perquè allà no tenien família, però a mesura que el conflicte s’ha anat estenent, s’han anat preocupant», explica. «Perquè els toca. Un alumne ens va dir que han reclutat el seu cosí de 20 anys; d’altres tenen familiars que han marxat a Ucraïna a combatre», afegeix el cap del Departament de Socials de l’institut, Eduard Mayora, que remarca l’esperit de lluita de la comunitat ucraïnesa.

Notícies relacionades

Multimèdia | 500 dies de guerra: El poder de Putin s’esquerda en plena contraofensiva d’Ucraïna

Acollir refugiats ucraïnesos a casa: com allotjar nens a Catalunya

Les aules han sigut espais on donar sortida a l’emoció i on els companys han pogut mostrar empatia i suport. «Un alumne ucraïnès molt aficionat a la història va fer una exposició sobre l’origen del conflicte i a partir d’allà van explicar experiències personals. «Un em va emocionar quan va dir que Catalunya el va acollir i que ell ara, com a català, vol acollir els refugiats. És emocionant veure la integració i la inclusió cultural que hi ha», destaca Semper. Ara, passats els primers dies d’invasió, la pregunta dels alumnes és «¿per què?». «No s’expliquen el perquè del que està passant», apunta Mayora.

Pampalona remarca que l’institut vol acompanyar, però no sobrepassar aquests alumnes. «No insistirem en el tema a menys que ells demanin que ho parlem, perquè l’institut també ha de ser un espai on puguin desconnectar, respirar i sentir-se segurs», remarca. En la mateixa línia, Fuertes apunta que «potser no fa falta parlar del tema contínuament». «No volem que els alumnes se sentin sobrepassats. Volem que sentin que l’escola és un espai segur. Ara estan més tranquils que els primers dies».