Estudi de la Universitat de Granada i el Govern central
La pandèmia agreuja la violència masclista
El nombre de dones assassinades disminueix, però augmenta l’aïllament i el control que exerceixen els maltractadors sobre les seves víctimes
La pandèmia per la covid-19 ha causat un impacte directe en la violència masclista degut, sobretot, al fet que s’han potenciat els instruments que utilitzen els maltractadors: aïllament i control de les seves víctimes. Les dones tenen menys oportunitats per sortir d’aquest infern atès l’accés limitat als recursos assistencials. «Una pandèmia sobre una altra pandèmia, ja que l’OMS considera les agressions masclistes com un greu problema de salut pública», resumeix la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell. Malgrat això, a ulls de la societat en general, la violència contra les dones ha deixat d’estar inclosa al llistat dels tres problemes més greus d’Espanya. Abans que la covid castigués el planeta, el 6,7% dels espanyols així ho considerava, el 2020 el percentatge va baixar al 2% mentre que ara ha disminuït fins al 0,5%.
«Tot i que hi hagi menor nombre de dones assassinades, la societat no ha canviat i no ha deixat de ser masclista»
Miguel Lorente, metge forense, professor universitari i coordinador de l’estudi
Aquests són els principals resultats de l’informe ‘Impacte de la pandèmia en la violència de gènere a Espanya’, impulsat per la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere i realitzat per un equip de la Universitat de Granada coordinat per Miguel Lorente, professor universitari de Medicina Legal, metge forense, divulgador i exdelegat del Govern contra la Violència de Gènere del 2008 al 2011. «Tot i que hi hagi menor nombre de dones assassinades, la societat no ha canviat i no ha deixat de ser masclista. Seguim sent una societat patriarcal, però tenim l’oportunitat de canviar sense que el preu sigui un increment de la violència contra les dones. No podem deixar de treballar per augmentar la consciència crítica», resumeix Lorente.
L’estudi –que analitza tres períodes: el 2020, el 2019 i els anys que van entre el 2015 i el 2019– deixa clar que el control de les dones és l’element essencial en la violència masclista dins de les relacions de parella, situació que ha sigut potenciada per la pandèmia, de la qual ara es compleixen dos anys. Rosell ho denomina «violència de control». «L’home exerceix la violència masclista per controlar i sotmetre la dona. La violència és un problema estructural i s’adapta a les circumstància, en aquest cas, la pandèmia», afegeix Lorente.
Quan augmenta el control, les agressions són menys greus, però augmenten en relació amb el temps, destaca l’informe. La violència continuada és altament preocupant perquè s’incrementa el risc de letalitat, de la probabilitat que es produeixin homicidis quan l’agressor percep que perd el control sobre la dona. Aquesta situació –adverteixen els autors de l’estudi– està vinculada amb la ruptura de la relació.
«Estem davant d’una pandèmia sumada a una altra pandèmia»
Victoria Rosell, delegada del Govern contra la Violència de Gènere
Homicidis
El nombre d’homicidis per violència masclista el 2020 (47) és un 14,5% menor que el registrat el 2019 (55). Si es compara la xifra amb la mitjana del període 2015-2016 la reducció és de l’11,9%. La disminució més significativa en els homicidis es va donar en el període del confinament domiciliari (reducció del 72%) «degut a l’aïllament social i a la sensació més gran d’impunitat dels agressors», explica Lorente. El metge posa èmfasi en el fet que la disminució general dels homicidis masclistes «no és casualitat», sinó que s’explica pel «treball coordinat de lluita contra la violència». Mentrestant, els homicidis generals (no específics del masclisme) s’han reduït en un 7,2% respecte al 2019, però s’han incrementat un 1,2% respecte al 2015-2019.
Respecte a les denúncies, aquestes van baixar el 2020 en un 10,3% respecte a l’any anterior. No obstant, quan es confronta la dada del 2020 amb la situació de 2015-2019 s’observa un lleuger augment (1,4%), que s’explica pel baix nombre de denúncies comptabilitzades en els dos primers anys del quinquenni estudiat: 2015 i 2016. La valoració general sobre l’evolució de les denúncies també revela una conscienciació social més gran respecte a la violència masclista i una confiança en el sistema més alta, segons l’estudi. «La denúncia és una via per respondre a la violència i per buscar una sortida», comenta Lorente, que destaca que moltes víctimes no acudeixen a la policia perquè consideren –equivocadament i a causa del control masculí– que la violència que exerceix la seva parella «no és prou greu».
Notícies relacionadesLa resposta de les dones davant la violència masclista té, bàsicament, dos patrons. Un, demanar auxili, trucar al 016 (un gest que es va incrementar considerablement en el segon trismestre del 2020), interposar una denúncia i trencar la relació amb l’agressor. El segon patró comporta la permanència amb l’agressor, una situació que condueix a un augment de les conseqüències psicològiques, estrès inclòs i la possibilitat de necessitar medicació ansiolítica i hipnòtica. Això es dona sobretot si la violència es manté invisible als altres. La dona pot patir, fins i tot, alteracions molt més profundes que condueixin al suïcidi.
Precisament, l’evolució del suïcidi femení el 2020 davant 2019 i al quinquenni anterior a la pandèmia (2015-2019) és superior a la del masculí (increment del 12,3% en el cas de les dones davant l’increment del 5,7% en el cas dels homes). «Això revela que les dones han patit un impacte més gran per la pandèmia», conclouen els autors de l’informe. «Les dones que pateixen aquestes agressions tenen cinc vegades més idees suïcides que les que no», resumeix Lorente, que es mostra molt crític amb la decisió de Castella i Lleó –a causa de la pressió de Vox al PP, partits que formaran part del govern autonòmic– de substituir l’expressió ‘violència de gènere’ per ‘violència intrafamiliar’. «És una greu irresponsabilitat».
