Cambray no convenç els professors a l’anunciar una flexibilització dels currículums

La segona jornada de vaga del professorat contra la gestió del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, no ha sigut tan massiva com la del 15-M, que tenia el recolzament de les direccions de centres públics, però els sindicats la consideren també un èxit. Unes 10.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han participat a Barcelona en la manifestació que ha confluït, des de l’estació de Sants, davant el Saló de l’Ensenyament.

El seguiment de l’aturada, segons el Departament, ha sigut del 15,13% en els centres públics i del 7,67% en els concertats. En canvi, els sindicats han elevat la xifra global al 45%. El sindicat de secundària Aspepc·sps ha assenyalat que, com dimarts, la incidència ha sigut especialment important en els instituts; un 56,7%.

La jornada ha començat amb tensió a les portes del Saló de l’Ensenyament, que havia d’inaugurar a les 08.30 Cambray, però que no ha pogut fer-ho per la presència d’un grup de docents que amb la seva protesta han impedit l’acte inaugural. Al final, el Saló ha obert les seves portes a les 09.00 hores sense l’acte protocol·lari i al seu interior, durant una estona, han coincidit els professors en vaga amb els estudiants que acudien al Saló a conèixer opcions d’estudis.

Cap canvi, només «oxigen»

Des de la conselleria, Cambray ha improvisat una roda de premsa en la qual ha «avançat» una mesura relativa als nous currículums competencials de primària i ESO que entraran en vigor a partir del curs 2022-23, com marca la Lomloe. El conseller ha dit que «les escoles i instituts que així ho decideixin podran no fer canvis en el currículum el curs que ve». «Els que sí que vulguin avançar, ho podran fer», ha afegit. Amb aquestes paraules, Cambray ha intentat atendre una de les reivindicacions dels docents, que denuncien que no tindran temps d’analitzar ni aplicar bé els currículums. Però no suposa cap canvi en les seves polítiques. «Tindrem nous currículums però donarem oxigen», ha assenyalat.

La setmana passada, en una carta als professors, el conseller ja els havia transmès que tindrien un marge de tres anys per aplicar els currículums. L’anunci d’aquest dimecres posa èmfasi en aquesta flexibilitat. Així, el curs 2022-23, els centres que vulguin podran continuar funcionant amb els actuals currículums. «Els donarem aquest oxigen», ha insistit Cambray. Però a partir del curs 2023-24 hauran de començar a desenvolupar-los al seu ritme i tindran llavors un termini de dos anys –ja no en seran tres– per fer-ho. El departament els acompanyarà en aquest procés. «Les coses s’han de fer bé, amb tranquil·litat i temps. Que cada centre decideixi com l’implanen», ha afegit Cambray.

Educació està ultimant un nou esborrany de proposta curricular per a primària i ESO després d’analitzar les més de 500 propostes rebudes. Quan es tingui el text definitiu, s’aprovaran els decrets que regulen els currículums, una cosa que està previst fer aquest estiu. Els decrets donaran cobertura legal als centres que ja treballen per competències i que seran els que segur que comencen a desenvolupar els nous currículums.

L’anunci no ha satisfet ningú. Primer, perquè no suposa cap canvi respecte al que Cambray ja va dir a la seva carta –-termini de tres anys per aplicar el currículum–. No és cap cessió. Segon, perquè molts docents adverteixen que aquesta flexibilitat perpetuarà l’existència, que ja es dona, de dos tipus d’escoles, les que apliquen el currículum competencial i les que no.

Dubtes des de les direccions

En aquest sentit, des d’algunes direccions de centres públics qüestionaven que sigui una bona solució i la veien «incoherent». «Un currículum no és una cosa que s’aplica o no. És una cosa comuna». ¿«Què vol dir que hi haurà escoles que l’apliquin i d’altres que no? Farem més diferents els centres», advertien. «La solució és donar-los a tots un any i començar tots junts», afegien. Les direccions també estan inquietes pels currículums de batxillerat, dels quals «encara no sabem res».

I tercer, de nou, per les formes. Des del sindicat Ustec, Iolanda Segura ha lamentat que Cambray no els transmetés a ells aquest plantejament en la reunió que van mantenir dimarts i, en canvi, ho hagi fet en una roda de premsa.

El conseller, inamovible

En la seva compareixença, Cambray, que ha descartat dimitir, ha dit «entendre el cansament emocional dels mestres» però s’ha mantingut inamovible en les seves posicions. Així, l’avanç de l’inici de curs no és un tema per debatre, ha dit. «És una mesura molt bona. Estem preparats per desplegar-la i tenim temps. No veig cap motiu per dilatar-la un curs», ha remarcat.

Sí que ha explicat que en l’aplicació del nou calendari es tindran en compte propostes que la conselleria ha anat rebent sobre l’organització de l’hora d’extraescolars durant el mes de setembre, que serà gratuïta per a tots els alumnes.

I ha reiterat que el Departament ja està implementant mesures que reclamen els docents: baixada de ràtios a P3 el curs vinent, recursos econòmics per a tot l’alumnat vulnerable, eliminació dels terços de jornada i estabilització de les plantilles. Ha defensat que en aquesta legislatura s’estan començant a revertir les retallades –és cert que Educació incrementa aquest any el seu pressupost en mil milions d’euros– i ha demanat als sindicats que tornin a les reunions sectorials.

Aquest dijous, tercera aturada

Notícies relacionades

Educació donarà un termini de tres anys per aplicar els nous currículums a les escoles catalanes

Les escoles catalanes faran vaga els dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març

Sobre la vaga del 15-M, ha afirmat que «la majoria de mestres van anar a treballar i no van fer vaga i la majoria de famílies van portar els fills a l’escola».

Al no apreciar cap canvi de posició, els sindicats mantenen la seva vaga d’aquest dijous, la tercera de les cinc aturades. En aquest cas, la protesta sortirà a les 11.30 de la plaça de la Universitat i es dirigirà a la plaça de Sant Jaume, on els manifestants reclamaran al president, Pere Aragonès, que mediï perquè consideren que Cambray «ja no és un interlocutor vàlid». De fet, els sindicats ja han demanat una reunió amb Aragonès. «El president és l’únic que pot tancar aquest conflicte», assenyala des de la UGT Jesús Martín, que apunta que si això passa, suposaria una «desautorització» en tota regla del conseller.