Violència vicaria: almenys 46 nens assassinats pel seu pare en 9 anys a Espanya

El 21 d’abril del 2021, l’assassinat de les petites Anna i Olivia va commocionar tot Espanya. El brutal crim va despertar reaccions de repulsa des de totes les institucions i va posar de nou el focus sobre la gravetat de la violència vicaria. En els casos més extrems, en què s’arriba a l’assassinat, es deixa les mares mortes en vida, cosa que per a moltes és pitjor que la pròpia mort.

Va ser elnou líder del PP que va afirmar dijous passat que existeixen dues violències, la masclista i la intrafamiliar, «perfectament compatibles», i que quan «un pare mata un fill o filla no és violència masclista sinó intrafamiliar». Núñez Feijóo es va referir, a més, al crim vicari que hi va haver a Galícia el 2015, en què un pare, «que tenia problemes amb la seva parella», va acabar amb la vida de les seves dues filles.

Hores després, el president gallec va rectificar i en un fil de Twitter va reconèixer que Galícia va modificar la llei precisament per «reconèixer com a violència masclista [...] que un pare assassini els seus fills per fer mal a la mare». Si bé, ha incidit que «també existeix la violència intrafamiliar, com quan un pare mata un fill que està pegant la seva mare o quan una mare comet un parricidi». Les dades de l’INE del 2017 indiquen que les víctimes de la violència masclista quadrupliquen el nombre de víctimes de la violència intrafamiliar (29.000 davant 6.900).

Galicia sabe lo que es que un padre asesine a sus hijos para dañar a la madre y no estaba considerado violencia de género. Por eso Galicia cambió la ley para reconocer la violencia vicaria como violencia machista

— Alberto Núñez Feijóo (@FeijooGalicia) 17 de marzo de 2022

La violència vicaria va començar a considerar-se com a violència de gènere i a comptabilitzar l’assassinat de menors com crims masclistes el 2013, dos anys després que José Bretón acabés amb la vida dels seus fills, Ruth i José, en el primer crim que va fer despertar la societat sobre la brutalitat a què podia arribar un home per fer mal a la parella o exparella. Des d’aleshores, han sigut assassinats 46 nens, segons l’estadística del Govern.

La mare de les dues nenes assassinades pel pare a Moraña (Pontevedra), el 2015, en el crim que ha fet referència Feijóo, ha titllat de «despropòsit» les declaracions del president de Galícia. Rocío Viéitez ha assenyalat que «la mare d’aquestes nenes» està reconeguda com a víctima de la violència de gènere «després de més de sis anys en els llimbs i sense drets», una cosa que també han denunciat altres dones en la seva situació.

Notícies relacionades

Anna Marbà: "Si no volen reduir el nivell en ciències, que no retallin hores

Juan Jesús Donaire: "Ens arriben alumnes que no saben sumar fraccions, una cosa impensable fa anys"

I és que tot i que les mares i els nens siguin considerats pel Govern víctimes, encara hi ha un llarg camí per recórrer per acabar amb la violència vicaria. D’entrada, només hi ha estadístiques sobre els assassinats però no sobre altres situacions, com quan un pare manipula els fills fins al punt que rebutgen la seva mare, una cosa que va posar de manifest la denúncia pública de Rocío Carrasco. La violència vicaria també implica que el maltractador lluiti fins a l’extenuació per quedar-se amb la custòdia dels menors o que no es cuidi dels seus fills quan li toca. El terme el va encunyar la psicòloga clínica Sonia Vaccaro el 2012 després de tractar diverses dones que havien patit situacions semblants i amenaces de les seves parelles com: «Et pegaré allà on fa més mal».

Per mirar de protegir els menors s’han modificat un parell de lleis amb l’objectiu d’impedir que els pares acusats de maltractar les seves parelles o exparelles tinguin contacte amb els fills. Això ha provocat que el 2021 la suspensió del règim de visites hagi crescut un 137%, al passar de 847 suspensions a 2.008, segons dades del GGPJ. S’ha portat a la llei la màxima feminista d’un ‘maltractador no és un bon pare’ i ha començat a aplicar-se.