Problemes per a conciliar
6 de cada 10 dones pateixen penalització laboral per ser mares
Són elles les que continuen demanant les reduccions de jornada o renuncien al mercat laboral per a la cura dels nens, segons un sondeig en què han participat més de 50.000 espanyoles
Els deures. Els grups de WhatsApp de l’escola. La planificació de la roba i els menjars, amb la rentadora diària. La visita al pediatre. I òbviament, l’organització dels aniversaris. Totes aquestes tasques i moltes més recauen majoritàriament a les espatlles de les mares, encara que que s’hagi ampliat el permís de paternitat i cada vegada hi hagi més homes que assumeixen amb gust i afany la cura dels seus fills. Però l’última enquesta sobre conciliació feta per l’associació Yo No Renuncio, del Club Malasmadres, en què han participat més de 50.000 espanyoles (en concret 51.627) revela que les mares continuen assumint «la gestió i organització de la feina reproductiva», cosa que els penalitza en la feina formal, segons explica Maite Egoscozabal, responsable d’investigació social del col·lectiu.
En concret, el macrosondeig assenyala que sis de cada deu dones (el 64%) ha patit penalització laboral per ocupar-se de la feina extra que implica la cura dels nens, les persones grans o les tasques de la casa. En aquest percentatge s’inclouen les reduccions de jornada, les que han abandonat el mercat laboral o les que han rebutjat llocs de treball pels horaris. I a causa d’això, el 57% han assumit una pèrdua d’ingressos (ja que les reduccions o excedències van acompanyades d’una minva de salari proporcional).
I amb bastanta incomprensió laboral per part de caps o amics. 4 de cada 10 enquestades assenyala que s’ha sentit infravalorada en la seva ocupació o entorn social després de ser mare, amb frases com aquesta: «Quan em vaig reduir la jornada em van dir, quina sort, ara a descansar».
El paper de la dona
El sondeig certifica, a més, que són les mares les que majoritàriament (en més d’un 70% de les famílies) estan pendents de les relacions d’amistat dels fills, dels deures, de les festes d’aniversari o d’atendre als ‘mails’ i grups de WhatsApp de l’escola, així com de la planificació dels dinars i els sopars. I el 65% són les responsables de gestionar les emocions dels fills.
Un dels problemes que reflecteix l’estudi és que en el «procés de socialització s’atribueix a les dones la responsabilitat de cuidar la família i sostenir emocionalment la llar, mentre que als homes se’ls assigna el paper principal de sostenir econòmicament la llar». Per això, són elles les que majoritàriament demanen la flexibilitat horària o la reducció de jornada i un 49% admeten que els costa delegar.
Senten que han de ser elles que han de supervisar totes les tasques domesticofamiliars, com reflecteixen les següents reflexions recollides per la investigació social: «Em costa delegar perquè ho he intentat tot i, tot i així, les coses es queden per fer. Per exemple, el nen no passa la revisió o va a l’escola amb les sabates que no li toquen aquell dia. I així milers d’exemples» o «Ell sol fer tasques concretes, generalment a petició meva, però la planificació, l’organització... És cosa meva i veig difícil delegar perquè al final no es fa tot el que cal fer».
Cost personal i emocional
Tot això té un cost personal per a les mares, que admeten que tenen menys d’una hora lliure al dia per a elles (el 65%) o fins i tot menys (el 20%), cosa que contribueix a augmentar encara més el tercer dels costos: l’emocional. El 73% de les dones declara sentir-se esgotada pràcticament diàriament per les tasques domèstiques. Malgrat això, el 66% indica que no ha demanat ajuda psicològica tot i que se sent desbordada i trista.
Notícies relacionades«La falta de conciliació a Espanya té un alt cost per a les dones», assegura Laura Baena, presidenta de l’associació Yo no Renuncio, qui recorda que a l’absència endèmica de mesures de conciliació a Espanya s’ha unit en els dos últims anys la pandèmia que «si ha deixat clar alguna cosa, és que la conciliació no existeix, és un campi qui pugui». «Conciliem com podem i a costa de l’esforç personal, laboral i emocional de les famílies», rebla.
En els últims anys el Govern ha igualat els permisos de maternitat i paternitat i ha posat en marxa el Pla Corresponsables. Si bé, aquesta última iniciativa, que s’està traduint en l’obertura de ludoteques o l’ampliació d’horaris d’escola bressol o extraescolars en escoles, és una «política llavor» que no arriba a cobrir totes les necessitats.
