Coronavirus avui 27 de setembre: així està la situació

El coronavirus està sotmetent el món a una crisi sanitària que marcarà una època. Després d’esclatar a la Xina, la Covid-19 ha aconseguit propagar-se per tots els continents, tot i que s’ha acarnissat especialment amb Europa i els EUA. Després d’atemorir el gegant asiàtic, la majoria de països europeus han rebut una forta envestida de casos. Aquestes són les dades més rellevants de la jornada:

Infectats, morts i vacunació a Espanya

El Ministeri de Sanitat ha notificat avui dilluns 5.039 nous casos de Covid, 498 dels quals diagnosticats en les últimes 24 hores. La xifra total de contagiats des de l’inici de la pandèmia ascendeix a 4.951.640 casos. La incidència acumulada és de 65,42 casos per 100.000 habitants.

Així mateix, el departament que dirigeix Carolina Darias ha donat compte de 69 morts per Covid més, 134 en els últims set dies. Per tant, la xifra global de morts per coronavirus a Espanya se situa en les 86.298 persones.

Respecte a la campanya de vacunació, ja s’han distribuït un total de 71.756.402 dosis de les vacunes contra la Covid de Pfizer-BioNTech, Moderna, Janssen i AstraZeneca. La xifra de dosis totals administrades ascendeix a 64.714.501. El total de persones amb pauta completa és de 32.239.782.

En tot cas, s’ha de tenir en compte que referent a la xifra d’infectats les dades de Sanitat solen ser una mica inferiors a les reals, ja que les conselleries autonòmiques sempre disposen de dades més actualitzades.

Aquestes són les autonomies més afectades, segons la incidència acumulada (casos per 100.000 habitants en 14 dies):

Nova normalitat 

En aquesta fase de la lluita contra el coronavirus es mantenen mesures com el distanciament físic d’almenys 1,5 metres. El teletreball també continua implantat en moltes empreses, entre altres mesures de contenció del virus. A més, Espanya va vetar fumar al carrer per la Covid.

Rebrots

Els constants rebrots de coronavirus en algunes zones d’Espanya han obligat a adoptar mesures de control durant tota la pandèmia amb restriccions més o menys severes, segons ha anat evolucionant el ritme de contagis.

Confinaments i toc de queda

Durant la pandèmia, la situació de crisi sanitària ha portat el Govern a decretar l’estat d’alarma. L’últim es va prolongar fins al passat 9 de maig. Gairebé tots els governs autonòmics han sotmès a confinaments perimetrals els seus territoris per evitar al màxim la mobilitat de la població i han imposat restriccions que encara es mantenen amb major o menor severitat. El toc de queda nocturn també s’ha implantat durant molts mesos en les comunitats autònomes com a mesura per frenar la incidència del virus. El final de l’estat d’alarma ha suposat també posar fi a aquesta mesura de restricció a la mobilitat nocturna.

Mascaretes obligatòries

Per evitar al màxim la propagació i contagi del virus entre la població, totes les comunitats autònomes van aprovar l’ús obligatori de mascaretes malgrat mantenir la distància de seguretat d’1,5 metres. Catalunya va ser la comunitat pionera a la qual la van seguir Extremadura, Balears, Aragó, Múrcia, la Rioja, Andalusia, Cantàbria, Astúries, Galícia, Navarra, el País Basc, Castella i Lleó, el País Valencià, Castella-la Manxa i Madrid. Canàries va ser l’última en incorporar aquesta mesura que ja està vigent a tot l’arxipèlag. Des del passat 26 de juny, utilitzar-la ha deixat de ser obligatori en exteriors.

Mesures econòmiques

El Consell de Ministres va aprovar el 17 de març un pla de xoc econòmic i social per fer front a la crisi del coronavirus a Espanya en el qual agrupa un conjunt de mesures econòmiques d’emergència. El cost total serà d’uns 200.000 milions d’euros, segons ha informat el Govern de Pedro Sánchez. Aquestes són les 10 mesures més destacades:

• Moratòria hipotecària. Aprovació d’una moratòria en el pagament d’hipoteques a persones que hagin reduït els seus ingressos o estiguin en situació d’atur pel coronavirus.

• Pagament de subministraments. Moratòria en el pagament de subministraments bàsics (aigua, llum i gas) a col·lectius vulnerables. 

• Bo social. Pròrroga automàtica fins al setembre del bo social a les llars beneficiàries.

• Atenció a persones grans i dependents. Creació d’un fons específic de contingència per reforçar l’atenció a persones grans, sensesostre i en residències de gent gran i dependents. S’hi destinaran uns 300 milions d’euros.

• Flexibilització de la despesa dels municipis. Flexibilització de la regla de despesa perquè els ajuntaments puguin utilitzar el seu superàvit si l’inverteixen en partides d’atenció social com atenció a la dependència, serveis socials i tota mena de problemes d’índole social associats a la crisi del coronavirus. S’hi destinaran uns 300 milions d’euros. 

• Autorització d’ertos. S’agilitarà el procés d’autorització d’ertos (expedients de regulació temporal d’ocupació). Es consideraran realitzats per força major i es gestionaran ràpid.

• Cobrament de l’atur en cas d’erto. Garantia de prestació d’atur en cas d’erto. Tots els treballadors afectats per aquests procediments tindran de dret a cobrar l’atur tot i que no compleixin amb el període de cotització mínim exigit per a això. A més, no es considerarà consumit el temps que duri la percepció d’aquesta prestació (comptador a zero).

• Pròrroga de la prestació d’atur. Pròrroga automàtica de les prestacions d’atur. Ningú perdrà els seus drets per no poder acudir a les oficines d’ocupació.

• Impuls al teletreball. Facilitar el teletreball a través d’una dotació «important» a les empreses per comprar ordinadors, mentre permet als treballadors adaptar o reduir la seva jornada laboral per a la cura de persones al seu càrrec, sent possible una reducció del 100% de la jornada.

• Ajuda a la cura familiar. Dret a la cura familiar per a tots els treballadors sense que puguin ser sancionats o acomiadats (reducció de jornada inclús fins al 100% o reorganització per cura de familiar fins a segon grau –nets i avis–).

Ajudes al lloguer

El Govern de Pedro Sánchez també va aprovar el 31 de març diverses mesures per garantir la vivenda dels inquilins afectats per la crisi. Aquestes són les ajudes al lloguer pel coronavirus:

• Microcrèdits per pagar el lloguer. L’Estat posa a disposició dels inquilins de petits propietaris microcrèdits a tipus d’interès 0 perquè les persones que quedin en situació de vulnerabilitat puguin pagar el lloguer.

• Grans propietaris: quitació del 50%. Els grans tenidors de vivenda –fons, socimis (societats anònimes cotitzades d’inversió immobiliària) i immobiliàries– han de realitzar una quitació del 50% o bé una reestructuració del deute en tres anys.

• L’Estat pagarà el lloguer als més vulnerables (les persones que després de la crisi es mantinguin en la vulnerabilitat). Fins a 900 euros al mes i 200 euros destinats al pagament de subministraments, manteniment, etc.

• Pròrroga dels arrendaments. Pròrroga extraordinària de sis mesos dels contractes de lloguer de vivenda habitual per evitar pujades abusives. 

• Suspensió dels desnonaments. L’Executiu ordena la suspensió dels desnonaments sense alternativa habitacional durant sis mesos després del final de l’estat d’alarma. 

Viatjar a l’estranger

Les diferents onades que s’han donat a Espanya i la resta d’Europa han portat diversos països a imposar serioses mesures restrictives als ciutadans espanyols que decideixin viatjar a determinats llocs. Hi ha països que han imposat la quarantena, d’altres obliguen a realitzar-se un test PCR i d’altres prohibeixen entrar-hi. Si es decideix viatjar fora de les nostres fronteres, es recomana informar-se en les pàgina web de les ambaixades o consolats dels països de destí o a la web del Ministeri d’Afers Estrangers. 

Entrada de viatgers a Espanya

De la mateixa manera que molts països han imposat mesures de control als espanyols que viatgen a determinades zones, Espanya també exigeix controls a les persones procedents dels països considerats de risc que vulguin entrar al país per ports o aeroports.

Situació a la Xina, els EUA, Itàlia i altres països

Mentre que a la Xina, la xifra de casos de coronavirus és molt baixa, l’epidèmia ha continuat avançant als EUA i a Europa on s’han viscut diferents onades de contagis.

Vacuna

El Regne Unit va ser el primer país d’Europa en començar a vacunar massivament tota la seva població amb la vacuna de Pfizer després de demostrar-se que la seva efectivitat supera el 90% i de passar tots els protocols i aprovacions pertinents i no mostrar efectes secundaris importants. A Espanya, la campanya de vacunació va començar diumenge 27 de desembre i des d’aleshores les comunitats autònomes estan vacunant la població conforme amb el pla de vacunació Covid que s’ha aprovat i en el qual es fixen els grups prioritaris per rebre la immunitat.

Notícies relacionades

Normes de la nova normalitat a Espanya: ¿Què es pot fer i què no a cada comunitat?

Mapa dels rebrots del coronavirus a Espanya

Juntament amb la vacuna de Pfizer també ha començat la inoculació massiva de la població amb la vacuna d’AstraZeneca que té una efectivitat que supera el 90%.

També la vacuna de Moderna, que ja ha començat a inocular-se, situa la seva efectivitat en el 94,5%, la russa Sputnik en un 95% i la vacuna de Janssen, eficaç en un 66% per prevenir infeccions simptomàtiques lleus i en un 85% per evitar formes greus de la malaltia.

Referències:

Pàgina web del Ministeri de Sanitat - Situació actual, COVID-19

Pàgina web del Ministeri de Sanitat - Enfermetat per nou coronavirus, COVID-19

Pàgina web del Ministeri de Sanitat - Estratègia de vacunació Covid-19 a Espanya