Cas serveis socials: Antifrau demana explicacions a la Generalitat de les mesures preses

Antifrau, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, ha remès una comunicació a Drets Socials en la qual demana dades sobre dos dels assumptes que es recullen a les auditories de la Sindicatura i de la Intervenció General. En concret, sobre la «responsabilitat comptable» del 2017 que revelen aquests dictàmens i sobre «l’abonament indegut» d’uns complements percebuts per personal laboral fins al 2019. Aquest requeriments s’han realitzat en el marc d’un tràmit que l’OAC denomina «comunicació amb arxiu provisional», segons les fonts consultades. L’escrit precisa que s’arxiva sense perjudici que es pugui reobrir si hi ha noves dades. Fonts de la conselleria, actualment en mans de Violant Cervera (JuntsxCat), mostren «màxima col·laboració per facilitar tota la informació» i assenyalen que la seva determinació és la de «millorar el funcionament» de l’ens i «enfortir la gestió».

Contractacions a dit

Notícies relacionades

El 57% de les famílies catalanes compren les joguines un mes abans de Nadal

ALDI llança la seva gamma Special de productes gurmet

L’oficina pretén aclarir quines mesures s’han pres per pal·liar les irregularitats detectades. Contractacions a dit de 20 milions en un sol any, sobresous i desgavell en la comptabilitat. Aquest és el panorama que van detectar entre els anys 2014 i 2019 la Sindicatura de Comptes i la Intervenció General en el Consorci de Serveis Social de Barcelona. Les principals anomalies es van detectar entre el 2014 i el 2015, època en què el consorci estava controlat per membres de CiU i el gerent del qual era Josep Pera, que va firmar convenis quan no li corresponia. Una altra de les males pràctiques detectades per la Sindicatura el 2014 és la contractació de serveis per gestionar determinades tasques que es van realitzar sense publicitat, transparència ni concurrència pública.  Ho van fer utilitzant una categoria aplicable quan l’adjudicatari és l’únic que pot fer aquesta tasca. Dels 22 expedients analitzats, un total de 20, per valor de 22 milions d’euros, es van tramitar mitjançant aquest sistema, sense que s’inclogués la justificació d’aquesta exclusivitat.

Les auditories precisen també que, almenys, el 2015, el 2017 i el 2019, el consorci va pagar gairebé un milió d’euros en sobresous per sobre de conveni i sense justificar, principalment als caps d’àrea o departaments. Aquests sobresous es concreten amb dos conceptes retributius («millora voluntària» i «a compte del conveni»), que ni consten en la taules salarials, ni estan avalats per la direcció general de Pressupostos ni la de la Funció Pública.