Els experts, sobre el final de l’aïllament per a positius: «És arriscat»

Per això la majoria dels experts consideren «arriscada» la decisió, tot i que emani de la reunió en què el Govern i les comunitats, el 10 de març a Saragossa, van acordar l’inici d’una fase de «transició» en el sistema de vigilància de covid, en què només es comptabilitzaran els casos greus i en entorns vulnerables. La flexibilització obeeix que, gràcies a l’àmplia cobertura vacunal, la pressió assistencial es manté en «risc baix», amb menys d’un 5% de pacients covid als hospitals i menys d’un 10% en les ucis. Però en aquella declaració no es parlava de relaxar els aïllaments i després que Sánchez obrís, el 21 de febrer, la porta a desterrar la mascareta en interiors, aquesta flexibilització, que encara està en estudi, era més esperada que el final de les quarantenes per als contagiats en estat lleu o asimptomàtic.

«Ha sigut una sorpresa», admet l’epidemiòleg Joan Caylá, que assegura que és «prematur» relaxar els aïllaments amb una incidència de 400 casos i que puja en nou comunitats. Si deixem d’aïllar positius, poden contagiar i els contactes, poden emmalaltir, no és bo per propiciar el control de la malaltia», avisa. Per això, segons la seva opinió, la covid continuarà «en xifres elevades durant temps».

Falta de proves

Al seu torn, el president de la Societat Espanyola d’Immunologia (SEI), el doctor Marcos López Hoyos, apunta que la decisió de la Comissió de Salut Pública obeeix més altres qüestions que «les estrictament sanitàries». A més, adverteix, existeix «un problema» perquè ja actualment «molta infecció asimptomàtica o simptomàtica lleu» no es detecta perquè el nombre de tests que s’estan fent «han disminuït clarament».

El president de la SEI indica que als països europeus on s’han aixecat totes les restriccions «hi està havent problemes i ja hi comença a haver un petit repunt d’hospitalització». A Espanya, continua, «no se sap quina incidència hi ha» perquè, insisteix, s’estan fent menys proves. Per això, demana que, en aquest nou escenari, «en el moment en què hi hagi el mínim canvi de tendència, remetem i tornem a controlar».

Per al doctor López-Hoyos, per tant, «és possible que encara sigui massa aviat» per eliminar les quarantenes en positius i per això demana a la població que tingui especial cura i que qui estigui contagiat porti mascareta FFP2 per protegir els més vulnerables i eviti llocs molt freqüentats.

La ‘sigil·losa’

L’investigador i epidemiòleg Oriol Mitjà recorda que el subllinatge BA.2 de l’òmicron, que està causant un «repunt a molts països europeus», és més transmissible i té potencial per infectar aquells que no han passat l’òmicron i que fa més de tres mesos que es van vacunar, per tant, en aquesta situació, «suposa un risc greu» que es prescindeixi d’aïllar positius.

«A tota Europa s’està imposant la idea que la pandèmia s’ha acabat», alerta des del Regne Unit el metge i escriptor Salvador Macip, que apunta, a més, que en aquells països en què s’ha prescindit d’aïllaments, test o mascareta «immediatament els casos han començat a pujar. Per això, la situació demostra que la pandèmia no s’ha acabat i que «cal actuar amb compte» per evitar un nou augment d’hospitalitzacions i morts.

També incideix en la perillositat de la nova variant d’òmicron, anomenadasigil·losa o silenciosa, el doctor Lorenzo Armenteros, portaveu de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG). «Tot i que té menys risc de malaltia greu, pot disseminar els contagis ràpidament, per tant, és una mesura poc meditada i precipitada en una situació de risc alt d’incidència.»

Càrrega a la Primària

El metge es queixa, a més, que Sanitat «torna a carregar sobre l’Atenció Primària la responsabilitat de distingir els casos de més gravetat o de decidir els aïllaments, a més de deixar en mans del pacient la responsabilitat de declarar o no què li passa». El doctor Armenteros insisteix que es tracta d’una mesura no justificada perquè, recorda, quan la incidència del virus «era de 40 o 50 casos, no es van adoptar iniciatives similars». 

Per la seva banda, per a Quique Bassat, epidemiòleg i coordinador del grup de treball per a la Reobertura de l’Escolarització de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), és raonable «deixar de testar sistemàticament tothom i obsessionar-se a detectar noves infeccions». No obstant, adverteix que, en els casos en què es confirmi que són positius i amb la incidència actual és «arriscat» eliminar les quarantenes.

«La corba ha baixat molt bé, però estem encara en una incidència molt alta, amb molta transmissió. Per això em sembla arriscat, però entenc que és cap a on va el món i els països que han assumit l’estratègia de permetre que hi hagi casos i minimitzar els danys. Molts països europeus ja han avançat i és difícil vendre a la població que no anem fent passos amb l’objectiu de recobrar la normalitat», afegeix.

«Impossible que baixem»

Si es continua amb una transmissió alta però es van traient mesures, és impossible que baixem, tot i que hàgim resolt el problema clínic», apunta el pediatre. Tots els epidemiòlegs, afegeix, consideren que per adoptar una mesura «tan dràstica» com l’anunciada per la Comissió de Salut Pública, la incidència hauria d’estar «per sota de 100». Explica que, igual que per a l’eliminació de la mascareta en interiors sempre s’ha parlat d’estar per sota d’aquest arc, «per a això hauríem pogut esperar el mateix». Afegeix que, per protegir les persones més vulnerables, «que una persona s’hagi de tancar set dies si és positiva, no és una mesura gens disruptiva».

 

Notícies relacionades

Els experts recolzen el final de la mascareta en interiors

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat