La nova Formació Professional en cinc claus

Actualment, l’FP atrau el 12% dels joves estudiants davant el 25% de mitjana europea. Després d’anys d’injust desprestigi acadèmic, aquests estudis han viscut un considerable augment. Des del curs 2017-2017, el numero de matriculacions s’han augmentat en un 19,5%. El ‘boom’ ha sigut de tal envergadura que molts aspirants s’han quedat sense plaça als centres públics. Segons les previsions del Govern, el 2025, la meitat de les oportunitats d’ocupació seran per a qualificacions mitjanes: tècnics i tècnics superiors. 

L’antiga llei –de l’any 2002– diferenciava entre l’FP del sistema educatiu (dirigida als joves) i l’FP per a l’ocupació (dirigida a adults i en la qual ‘manava’ el ministeri de Treball). La futura norma unifica les dues línies sota l’òrbita d’Educació. Ara només hi haurà una FP, un sistema únic i sense cognoms perquè sigui atractiu per a qualsevol persona, amb independència de la seva edat i condició. La norma deixa de considerar l’FP –grau bàsic, mitjà i superior– com una opció únicament per a joves estudiants. A partir d’ara, s’establiran noves ofertes que permetran les microformacions, cursos d’unes 50 hores que seran acumulables i acreditables. El títol serà oficial, amb una presència superior al de les acadèmies privades. Aquest tipus de formació flexible està dirigida per a treballadors de qualsevol edat –persones a l’atur, per exemple– que no tinguin tant temps per realitzar un grau complet però que vulguin reciclar-se professionalment.

La nova llei té tres vèrtexs: formació, orientació professional (es multiplicaran els punts d’informació i orientació no només acadèmica, sinó també professional) i acreditació de competències professionals. Aquest últim punt –que va començar a portar-se a terme fa 10 anys, tot i que de manera molt lenta– incumbeix els treballadors amb àmplia experiència al seu sector però sense un títol que acrediti els seus coneixements. Parlem, segons les dades ministerials, de la meitat de la població treballadora: 11 milions de persones. El sistema d’acreditació de competències professionals permetrà a aquests empleats aconseguir de manera àgil un títol oficial, molt útil en cas que, en algun moment, es quedin a l’atur i busquin feina. El repte del ministeri és acreditar en quatre anys tres milions de persones als centres d’FP. El treballador podrà quedar-se amb aquest títol o bé cursar algun mòdul específic per completar la seva formació i ampliar el seu currículum acadèmic. És a dir, l’acreditació podrà ser parcial o completa.

Després de les acreditacions de competències, el següent escalafó seran el grau D (grau mitjà, bàsic i superior) i el grau E (cursos d’especialització). La nova llei considera l’FP com una formació dual, així que tots els estudiants que arribin a un certificat o títol de grau C i D passaran per l’empresa durant la seva formació. En el cas de l’FP general, no hi haurà vinculació contractual amb l’empresa i el període de formació pràctica serà d’entre el 25% i el 35%. En el cas de l’FP intensiva, sí que hi haurà vinculació contractual (el salari s’ha d’acordar encara i dependrà de la reforma laboral) i el període de formació pràctica serà sempre superior al 35%. Cada estudiant comptarà amb un pla de formació. La llei inclou la figura del tutor dual del centre, així com de l’empresa.

El pla del Ministeri d’Educació és ampliar tant les titulacions (se n’han creat 20 de noves, la majoria relacionades amb la digitalització) com el nombre de places (200.000 en quatre anys). Un altre dels objectius és que, d’aquí tres anys, el 10% de l’oferta sigui bilingüe i incorpori l’anglès. Començarà l’any vinent acadèmic i afectarà uns 20.700 alumnes. Així mateix, també estan contemplades les dobles titulacions. Aquest serà el cas dels estudiants que realitzen dos graus i també d’aquells que cursin un grau a Espanya i un altre en un altre país.