Repunta l’activitat sísmica a La Palma amb un terratrèmol de 2,9

L’Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha localitzat aquest dijous a la tarda un terratrèmol de 2,9 al municipi de Vila de Mazo (La Palma).

Aquest terratrèmol s’ha registrat a les 19.21 hores a una profunditat de 28 quilòmetres.

Minuts abans es va produir una tremolor de 2,1 a Fuencaliente, i dues més de magnitud 2 a Mazo i Fuencaliente.

Fonts de l’IGN consultades per Efe precisen que després de finalitzar l’erupció volcànica a Cumbre Vieja, fa més de tres mesos, hi ha hagut terratrèmols de més magnitud que el de 2,9, tot i que van ser els primers dies després que el volcà deixés de rugir.

Els equips de l’IGN estan «atents» a aquest «repunt» d’activitat sísmica, ja que se n’han comptabilitzat entre deu i dotze en un escàs marge de temps, alguns de molt baixa magnitud que no figuren en el sistema automàtic.

En tot cas, les fonts consultades per Efe assenyalen que ja durant aquest procés posteruptiu hi ha hagut eixams sísmics similars.

«El normal és que hi hagi pics d’activitat durant algun temps», adverteixen des de l’IGN.

El col·lapse catastròfic que no va ser

D’altra banda, el sistema de fissures que es va obrir durant l’última fase de l’erupció del volcà de Cumbre Vieja (La Palma) podria explicar per què no es va produir un col·lapse catastròfic del flanc del volcà «com potser s’esperava», segons el vulcanòleg Pablo González.

En una anàlisi que publica a ‘Science’, González estima que un estudi detallat de l’erupció hauria de contribuir a respondre a la pregunta oberta de quin mecanisme físic desencadena esfondraments catastròfics gegants dels flancs dels volcans.

La resposta «pot estar lligada a les seves característiques volcanotectòniques distintives i, en particular, a un inesperat sistema de fissures que es va obrir durant l’última fase de l’erupció», considera l’expert.

Des de la dècada de 1980 s’han fet progressos, però els mecanismes que desencadenen el col·lapse dels costats i la retroalimentació amb els sistemes magmàtics actius «continuen sent esquius».

El científic assenyala que, «com si es tractés d’una gran pel·lícula de suspens, aquesta erupció de Cumbre Vieja va deixar la més gran sorpresa per al seu últim acte».

Entre mitjans i finals de novembre, coincidint amb un augment del nombre de terratrèmols, un complex conjunt de fractures i corriments van trencar el flanc nord-est del con actiu, que s’havia desenvolupat durant dos mesos al lloc de l’erupció.

Gairebé simultàniament, es van obrir respiradors de curta durada en direcció est-oest cap avall a dos quilòmetres del con actiu de la cimera.

A la setmana següent van aparèixer múltiples respiradors petits i fissures a una distància d’1 a 3 quilòmetres del lloc de la fissura principal, entre altres zones.

Aquests canvis estructurals volcanotectònics han «de ser avaluats críticament per determinar si van alliberar tensions magmàtiques i/o gravitacionals al flanc del volcà».

González creu que «encara és massa aviat per oferir un conjunt complet d’interpretacions per a totes les observacions volcanotectòniques de l’erupció de Cumbre Vieja».

No obstant, estima que l’exploració dels complexos camps de tensió volcanotectònics hauria de ser «una possible via per entendre el moment, l’ocurrència i el caràcter d’aquesta erupció».

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A més, el control volcanotectònic contribuirà, «sens dubte, a avançar en el nostre coneixement de les elusives retroalimentacions magmàtiques i tectòniques que influeixen en l’activitat eruptiva».

Per a l’expert serà «especialment reveladora» la seqüència d’esdeveniments que va fer que no es produís un col·lapse catastròfic, ja que hauria de donar pistes sobre com avaluar la probabilitat d’aquests per a altres sistemes.