Mobilització en l’educació
Vaga de professors a Catalunya: el conflicte s’enquista i els sindicats mantenen el pols
Més de 10.000 professors es manifesten contra les polítiques de Cambray en la quarta aturada del mes de març
Un important desplegament d’antiavalots ha impedit als manifestants accedir a les portes de la Conselleria
La mobilització dels mestres es manté després de la negativa d’Educació a reduir la càrrega lectiva
El cansament després de tres jornades de vaga no ha impedit aquest dimarts que més de 10.000 professors, segons xifres de la Guàrdia Urbana, hagin tornat a sortir als carrers, en la quarta aturada del mes, per protestar contra les polítiques del Departament d’Educació i exigir la reversió de les retallades que pesen sobre l’educació pública catalana des de fa més de 10 anys i, de passada, el cessament del conseller Josep Gonzàlez-Cambray.
La xifra de manifestants és la meitat de la registrada el 15-M però similar a la de les aturades del 16 i 17 de març, per tant, queda clar que els docents continuen molt mobilitzats. Als centres educatius, l’aturada va tenir un seguiment del 9,9% segons xifres d’Educació i del 50% segons USTEC i CCOO.
En l’ànim dels docents pesa fallida negociació amb el Departament d’Educació. Els sindicats, molestos amb el Departament, tenen clar que mantindran el pols i aquest dimecres, coincidint amb l’última de les vagues convocades aquest mes, debatran noves mobilitzacions.
Des de primera hora del dia, els piquets informatius van provocar un autèntic caos viari a Barcelona. Els manifestants van sortir de Jardinets de Gràcia rumb a la seu de la conselleria, a la Via Augusta. Allà els esperava un impressionant dispositiu d’antiavalots dels Mossos. El blindatge va impedir que els professors poguessin accedir a les portes de l’edifici, a diferència del 15-M, quan hi va haver algun moment de tensió entre alguns manifestants i els agents que custodiaven l’edifici. «Som docents, no delinqüents», «Menys policia i més educació» van corejar els professors, molestos per un desplegament policial que van considerar desproporcionat.
Cambray va ser de nou el blanc dels manifestants, que van demanar-ne el cessament. I també van carregar contra ERC, amb un avís: «Esquerra, si això dura, us passarà factura». Des del Parlament, la CUP els va donar suport entrant a registre una moció en què demanen la dimissió de Cambray i exigeixen la seva reprovació perquè «no ha sigut capaç de dialogar i d’arribar a acords amb la comunitat educativa».
Trencades les negociacions, la sectorial d’Educació convocada pel Departament per a aquest dijous podria ser una via de diàleg. Cal veure si Ustec, CCOO, Intersindical, Aspepc, UGT, CGT i Usoc hi acudiran, ja que a les últimes no hi van anar perquè opinaven que no eren espais reals de diàleg.
Ni un pas enrere
El conflicte, doncs, s’enquista perquè els sindicats no tenen intenció de fer un pas enrere. Consideren que el Departament no ha donat mostres de «cap acostament». La portaveu de CCOO, Teresa Esperabé, lamentava la «mala fe negociadora» de la conselleria. «En una mediació sempre s’ha d’estar disposat a acostar postures», deia, i va acusar el Departament de fer propostes «de paraula» que després no es reflectien als documents. «Així no es pot negociar».
Un dels esculls de la negociació fa al·lusió als tempos. Els sindicats volen que les millores s’apliquin a partir del curs que ve i el Govern ho veu impossible. Fonts del Departament assenyalen que les mesures plantejades pel comitè de vaga tenen un «impacte econòmic altíssim» i és impossible fer-les totes de cop i per això han proposat un calendari d’execució que no satisfà els professors. El portaveu d’Aspepc, Joan Alís, apuntava que el calendari va més enllà d’aquesta legislatura, així que no és fiable.
La proposta d’Educació
Una de les mesures que els sindicats volen per a aquest setembre és recuperar la càrrega lectiva anterior a les retallades del 2012: de 23 hores setmanals a primària i de 18 a secundària. Educació el retarda fins al curs 24-25 en tots dos casos, segons l’última proposta que dilluns va fer al comitè de vaga. Aquesta mesura suposarà la contractació de 1.463 docents a primària i de 2.009 a l’ESO. «Són molts diners. No és viable per a d’aquí sis mesos», apuntaven fonts del Departament.
La proposta d’Educació també incloïa una aplicació progressiva de la reducció de ràtios que començarà aquest setembre a P3 i arribaria als nivells de Batxillerat i FP el curs 2029-30. Un termini de temps que els sindicats veuen inacceptable.
De cara al curs 22-23, la proposta d’Educació inclou la conversió de les jornades d’un terç a mitges jornades. També l’augment de 216 treballadors d’atenció directa a l’alumnat i la contractació de 890 professors. Per a l’FP, es plantejava incorporar 682 professors.
Els sindicats no consideren això propostes noves. Argumenten que els 216 docents formen part de l’escola inclusiva i ja estaven previstos. En el cas dels 890 docents són per atendre la reducció de ràtios de P3 i l’augment d’alumnat d’ESO. I pel que fa a l’FP, és per donar resposta a la falta de places que hi va haver el curs passat.
El punt d’optimisme l’ha posat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que va assegurar que la conselleria continuarà negociant i va confiar que puguin arribar a un acord «més aviat que tard».
A les protestes d’aquest dimecres s’afegeixen famílies amb fills amb necessitats especials que exigeixen pressupost per al desplegament del decret d’escola inclusiva.
Serveis mínims
Notícies relacionadesEl Govern manté uns serveis mínims d’un docent per cada tres aules en educació infantil, primària i secundària, el 50% de les plantilles en centres d’educació especial i escoles bressol i s’haurà de garantir la presència d’una persona de l’equip directiu per cada centre, el 50% de la plantilla de monitors, servei de cuina, servei d’acollida, extraescolars i servei d’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials.
Matí complicat
El trànsit a Barcelona ha viscut un matí complicat aquest dimarts. Hores abans de l’inici de la manifestació, les concentracions de professors han causat talls de trànsit que han dificultat la circulació a la C-31 a la plaça Ildefons Cerdà (l’Hospitalet) i a la Ronda de Dalt (a la Vall d’Hebron sentit Besòs) i a la Ronda Litoral (a l’altura de Sant Martí en els dos sentits). Poc després de les 11.00 hores, s’havia normalitzat la circulació, segons la Guàrdia Urbana.
✔️ Tota la circulació normalitzada.#infotrànsit https://t.co/bqOUf2CKwr
— Guàrdia Urbana Barcelona (@GUBBarcelona) 29 de marzo de 2022
