La paradoxa subsahariana
El gran enigma de la pandèmia: per què la covid mata menys a l’Àfrica
El continent ha combatut millor el coronavirus que els països més rics i preparats, un fenomen que continua dividint els experts
El març de 2020, mentre Europa es confinava per lluitar contra la primera onada de la covid, Anna Roca, com la resta de la comunitat científica i sanitària, va pensar que a l’Àfrica subsahariana tot seria molt pitjor. Els alts nivells de malnutrició, tuberculosi, malària i el VIH prefiguraven una catàstrofe quan arribés de veritat el nou virus. I la taxa de metges allà és molt baixa. A Gàmbia, per exemple, on treballa Roca com a epidemiòloga, és d’11 per cada 100.000 habitants, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), mentre que a Espanya supera els 400. «Els models matemàtics i el sentit comú predeien que l’impacte aquí seria moltíssim més greu que a Europa. Però no ha sigut així», explica aquesta doctora.
L’anomenen la paradoxa africana i constitueix un dels grans enigmes de la pandèmia. Malgrat els seus precaris sistemes de salut, gairebé qualsevol ciutat del continent, deixant de banda les dels països del nord, ha combatut millor el virus que Barcelona i Madrid. Des del principi de l’emergència sanitària, els índexs oficials de contagis, hospitalitzacions i morts han sigut molt menors que a Europa, un fenomen que divideix els especialistes. Més de dos anys després, continuen debatent i oferint diferents motius i no es poden d’acord: la joventut dels africans, el clima, el fet que gran part de la vida transcorri a l’aire lliure, les baixes densitats de població o la falta d’estadístiques fiables.
Però cap d’aquests factors acaba d’explicar per complet el fenomen, sobretot en vista de les dramàtiques experiències en països com l’Índia, on la variant delta va provocar més de dos milions de morts. Allà la població també és jove i les temperatures són altes i malalties com la malària estan molt esteses.
Almenys un dubte ha quedat aclarit: davant el que reflecteixen les minses dades oficials, els contagis han sigut a l’Àfrica tan nombrosos com en altres punts del planeta. Diversos estudis recents han mostrat que gairebé dos terços de la població subsahariana té anticossos contra el coronavirus i, com que només el 14% dels habitants del subcontinent ha rebut la vacuna, els anticossos, majoritàriament, deuen provenir d’una infecció prèvia. No obstant, les morts per covid continuen sent baixes: menys del 5% del total de defuncions notificades han tingut lloc a l’Àfrica, segons la web Our World in Data.
«Sens dubte, el factor més important és l’edat –explica Roca, epidemiòloga en la Unitat de Gàmbia de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de la Universitat de Londres–. A l’Àfrica subsahariana, la meitat de la població té menys de 18 anys i només un 3% en té més de 65. A Espanya, en canvi, més del 20% dels habitants supera aquesta edat i en aquest col·lectiu es concentren tres de cada quatre morts per covid».
Les dades del dipòsit de cadàvers
També hi ha una altra teoria: les morts per covid han sigut al subcontinent tan nombroses com en la resta del món però no s’han notificat, factor que genera la falsa sensació que la pandèmia hi ha passat per sobre. La hipòtesi ve reforçada per un recent estudi en un dipòsit de cadàvers a Lusaka, la capital de Zàmbia, on un terç dels 1.000 cossos analitzats durant diversos mesos de 2020 i 2021 van donar positiu de covid. El percentatge va pujar gairebé fins al 90% durant els pics de les onades de les variants beta i delta i només el 10% del total havia donat positiu quan estava amb vida. «No hi ha cap diferència respecte a altres zones. L’única diferència és que aquí no hi ha hagut dades», van assenyalar els responsables de l’estudi.
Però molts especialistes sobre el terreny en discrepen. Encara que les estadístiques oficials només reflecteixin a l’Àfrica una petita part de la realitat, que faltin proves i que sigui habitual morir a casa i no a l’hospital, un excés de mortalitat com el que es va experimentar a Europa o a l’Amèrica del Nord des de 2020 no pot passar desapercebut.
«La transmissió del coronavirus a l’Àfrica ha sigut molt elevada, però hi ha hagut menys morts –explica Roca–. Les morts en molts països africans no es registren, per tant és difícil avaluar si hi ha hagut un increment de la mortalitat, ja que falten dades temporals per valorar la tendència. Alguns estudis han avaluat si l’activitat dels cementiris s’ha incrementat. Conclouen que sí, però molt poc. Nosaltres, que ara estem treballant amb enquestes a les zones de vigilància epidemiològica, veiem que tot i que hi hagi hagut probablement un augment de la mortalitat, ha sigut petit».
Tot i així, malgrat que els mals auguris de fa dos anys no s’han acabat complint, Roca insisteix que l’impacte a la zona podria haver sigut menor. «Hi hauria d’haver hagut més accés a les vacunes i més treball de sensibilització, perquè en molts països africans la població no ha acceptat les vacunes.» La paradoxa africana, en tot cas, continua sense resoldre’s del tot.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
