Així serà el repartiment de mercaderies en el futur

Forma part del projecte LogiSmile, emmarcat dins de l’EIT Urban Mobility, una iniciativa de la Unió Europea que mira d’accelerar i marcar el full de ruta de la mobilitat sostenible partint de desenvolupaments internacionals que s’executen en diferents urbs del continent. Tota aquesta feina es fa de la mà d’universitats i centres d’investigació, però també amb institucions públiques com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ‘partner’ en alguna d’aquestes propostes de futur, com és el cas d’aquest robot desenvolupat per la UPC i el ‘hub’ tecnològic Carnet. Del que es tracta, en el fons, és de detectar carències i marges de millora, i en això, la distribució de mercaderies és imbatible, ja que és, probablement, l’àmbit de l’espai compartit que menys ha evolucionat en les últimes dècades.

Algunes xifres. La paqueteria urbana representa prop del 20% del trànsit, el 30% de l’ocupació dels carrers i el 40% de les emissions contaminants. Per si no fos prou, un estudi del RACC alertava l’any passat que la meitat de les furgonetes circulen mig buides. En resum: escassa eficiència en un sector fonamental, més encara en una ciutat amb tanta vida comercial com Barcelona. Si el robot se salta diverses pantalles de cop ja és un altre debat. Però el cert és que obre una infinitat de possibilitats, perquè es presenta com a alternativa per reduir la circulació, reduir el problema d’aparcament i ajudar perquè la crisi climàtica ens mengi més a poc a poc.

Fins a 100 quilos

Albert Sanfeliu és professor de la UPC i un dels coordinadors del projecte. Malgrat el complicat camí recorregut per arribar fins aquí, de la ciència aplicada i de les travetes tecnològiques, aconsegueix fer-se entendre. Explica que el robot pot arribar als 25 quilòmetres per hora i té una capacitat de fins a 100 quilos, que és capaç de pujar voreres però no escales, que pot treballar tant de dia com de nit, esponjant l’hora punta matinal, i que la idea és que funcioni com a transport d’última milla. «Ara tot això és ciència-ficció, però esperem que d’aquí a uns anys sigui una realitat en ciutats i també en zones rurals», assenyala.

Més enllà de la normativa –assegura Santfeliu que ja estan parlant amb la DGT perquè sigui un vehicle amb drets i deures– i de decidir per on circula, està també pendent el tema dels ‘hubs’ de distribució, que formen part de l’estratègia municipal de l’Ajuntament de Barcelona, però encara és un projecte molt incipient. La idea és que tota la mercaderia arribi a grans magatzems repartits per la ciutat de manera homogènia, i que l’última milla es faci en vehicles sostenibles, que tant podrà ser una ‘cargo bike’ o, en el futur, el robot de la UPC o similars. «Serà un complement», ha precisat Santfeliu, que també ha plantejat la possibilitat de crear carrils específics per a la circulació de mercaderies. Però això sí: reclama que la normativa sigui el més universal possible, que no vagi canviant d’un municipi a l’altre.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Laia Pagès, directora executiva del ‘hub’ Carnet avança que el robot iniciarà al juny un període de proves al mercat de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat. Alhora, han començat a sondejar la ciutadania per conèixer la seva opinió sobre la possible introducció d’aquests artefactes a les ciutats. En paral·lel a aquest projecte, l’AMB impulsa el projecte Hallo, centrat en la posada en marxa de centres logístics d’últim quilòmetre per, precisament, distribuir les mercaderies de la manera més sostenible possible. En aquesta empresa, Barcelona treballa en col·laboració amb Estocolm, on ja s’ha fet una prova pilot. En l’entorn metropolità està previst instal·lar sis d’aquests ‘hubs’ del repartiment.

‘Sharing’ de bateries

L’EIT Urban Mobility, juntament amb l’AMB, té altres projectes entre mans en l’àmbit de Barcelona. Un d’aquests, de nom Ecoswap, el lidera Seat i eleva el concepte del ‘sharing’ a les bateries de les motos, una cosa que ja funciona en algunes ciutats del sud-est asiàtic. Està prevista una prova pilot aquest mateix any a Barcelona, i l’any que ve, a Sant Just i a Verona. L’Àrea Metropolitana de Barcelona té previst posar en marxa a finals d’any un servei de bicicleta compartida, amb 2.600 bicis repartides en 236 estacions de 15 municipis. De manera paral·lela, s’està estudiant la possibilitat de posar en marxa un sistema bessó amb motocicletes.