Vaga de professors a Catalunya: els docents tanquen cinc dies d’aturada pressionant ERC

Els ànims es van tensant entre els professors en vaga. Pel cansament –van iniciar les protestes el 15 de març– i també pel punt mort en què es troba en aquests moments el diàleg amb el Departament d’Educació per intentar posar fi al conflicte educatiu que viu Catalunya. Aquest dimecres és el cinquè dia de vaga convocada pels sindicats. L’últim d’aquest mes de març. Però tot apunta que n’hi haurà més. USTEC, CCOO, Intersindical, Aspepc, UGT, CGT i SOC asseguren que no faran un pas enrere en les seves reivindicacions i al llarg de les pròximes hores debatran noves mobilitzacions.

Aquest dijous, la conselleria ha convocat una taula sectorial, però els sindicats han assenyalat que només hi acudiran si el departament els envia una proposta de calendari de reversió de les retallades que contempli que algunes s’executin el curs 2022-23. Fonts del departament han recordat que ja se’ls va proposar mesures que entraran en vigor el setembre que ve, com la reducció de ràtios a P3, el pas de jornades de terços a mitges jornades, un complement a les direccions i prejubilacions a l’escola concertada. Els sindicats apunten que totes aquestes mesures ja estaven previstes abans de les protestes. I continua sense incloure aquesta proposta el cor de l’assumpte: la recuperació de l’hora lectiva a primària i secundària.

La portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, considera que Educació «no té cap voluntat de cedir», però ha avisat que els sindicats mantindran les mobilitzacions «si no hi ha cap acostament». Bernat Pèlach, de la Intersindical, ha apuntat que «la situació crítica és ara i és ara quan es necessiten solucions».

Situació crítica perquè els sindicats estan decidits a mantenir el pols. En aquest sentit, la portaveu de CCOO, Teresa Esperabé, ha afirmat que les mobilitzacions «no pararan fins que Educació retiri la modificació del calendari i els currículums i el decret de plantilles». «Si no hi ha un canvi real, es pot allargar tot el curs», ha afegit Pèlach.

Al carrer, més de 6.000 persones, segons xifres de la Guàrdia Urbana (40.000 segons els sindicats), han participat en la manifestació d’aquest dimecres, marcada per la pluja, que de ben segur que ha influït en la participació. Segons dades d’Educació, el seguiment d’aquesta cinquena aturada és del 8,44%, inferior al 9,9% de la jornada de dimarts i el més baix de les cinc jornades de vaga. La xifra difereix, com cada dia, de la dels sindicats, que situen el seguiment en un 50%. La marxa ha sortit de la plaça Universitat i s’ha encaminat cap al Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume.

La jornada ha començat de bon matí amb l’activitat dels piquets informatius, que en aquesta ocasió han traslladat la seva protesta a la seu d’ERC, partit del conseller Josep Gonzàlez-Cambray. A la façana de l’edifici han penjat una gran pancarta que deia «Cambray cessament, ERC traïdors». Fa dies que els professors demanen sense èxit al president Pere Aragonès el cessament de Cambray. Aquest li ha donat suport públic en diverses ocasions i ERC considera que el conflicte educatiu no fa efecte en el partit. Però en les mobilitzacions d’aquesta setmana, els manifestants ja han començat a assenyalar Esquerra. Dimarts, a les portes d’Educació, advertien: «Esquerra, si això dura, et passarà factura». Avui han fet un pas més i ho han cridat a les portes de la seu del partit a Barcelona.

«Decepció» de les famílies per l’escola inclusiva

Quant a la manifestació per exigir el desplegament immediat del decret de l’escola inclusiva, aprovat el 2017, desenes de famílies amb fills amb necessitats especials s’han manifestat a les portes del Departament d’Educació, a la Via Augusta. Una delegació s’ha reunit amb la secretària de Transformació Educativa de la conselleria, Nuria Mora, i amb la directora general d’Educació Inclusiva i Llengües, Susana Naranjo. Al final, bones paraules i cap concreció, com ha resumit Noemi Font. Les famílies han sortit «decebudes» i «amb ganes de plorar». «Reconeixen que no s’està desplegant el decret de manera que els recursos arribin als nens», ha assenyalat Font.

Mora i Naranjo els han traslladat que s’encarregarà un informe a una auditoria externa per saber «exactament» la situació dels alumnes amb NEE a Catalunya i que instaran el Parlament a aprovar una comissió per estudiar exactament el cost de la plaça escolar per a cada alumne amb NEE. Al respecte, Ana Ibáñez, ha considerat que aquestes «són maniobres per gastar diners, dilatar el temps i no començar a aplicar el decret», ja que els serveis territorials de la conselleria «coneixen àmpliament la situació de tots els alumnes amb NEE».

Les famílies han arribat pels volts de les 11.30 davant la seu del Departament portant pancartes en què es podia llegir ‘Famílies en lluita. Educació inclusiva real, ja’, ‘L’educació inclusiva és un engany’ i ‘El decret d’inclusiva es desplega amb purpurina’. A més de les famílies, algunes mestres també han protestat per demanar més personal i s’han queixat perquè «falta formació» i han de pagar de la seva butxaca les formacions per atendre millor els seus alumnes.

Les mestres també es queixen. No s'obren recursos, en falten! I també falta formació i les mestres fan màsters per a aprendre com atendre millor el seu alumnat i s'ho paguen de la seva butxaca. @educaciocat feu vergonya, sort de les mestres💕 pic.twitter.com/YZgA6tdG1D

— Noemí Font (@ratolinaemma) 30 de marzo de 2022

Polèmica amb la Fundació Bofill

Si avui li ha tocat a ERC tenir els piquets a la porta, dimarts li va tocar a la Fundació Bofill, blanc de les ires d’un sector del professorat que acusa aquesta entitat sense ànim de lucre dedicada a investigar sobre educació d’estar al darrere dels canvis en política educativa del Departament, de voler privatitzar l’escola pública i de ser «el principal problema». Els piquets van empaperar la porta de l’edifici amb cartells acusatoris. Ja fa dies que aquest sector assenyala a les xarxes la Fundació Bofill, fins al punt que l’entitat es va veure obligada a donar la seva versió, també utilitzant les xarxes.

En un fil a Twitter, l’entitat que dirigeix Ismael Palacín lamenta que «des d’alguns sectors dels sindicats» se’ls hagi situat «en el punt de mira» de les protestes i que es divulguin «informacions falses» sobre la tasca de la fundació. I expliquen que fa 50 anys que treballen per combatre les desigualtats socials en el món de l’educació. «Combatre la segregació escolar, denunciar les retallades i millorar el finançament dels centres són alguns dels reptes en què hem treballat aquests anys. Demandes que compartim amb molts dels docents que aquests dies han parat per reclamar una educació millor», apunta la fundació, que no acaba d’entendre el motiu dels atacs contra la seva tasca.

Des de la Fundació Bofill lamentem que des d’alguns sectors dels sindicats educatius se’ns hagi situat en el punt de mira de les mobilitzacions dels darrers dies. I que es fabriquin falses informacions sobre qui som, què fem i per què ho fem. (1/8)https://t.co/07sAOuT7U4

— Fundació Bofill (@FundacioBofill) 29 de marzo de 2022

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Assegura que és independent econòmicament –es finança en un 95% amb recursos propis i en un 5% amb subvencions públiques o privades per a projectes concrets– i nega taxativament que vulgui privatitzar l’educació, sinó el contrari. «Defensar millors polítiques públiques educatives és el contrari de voler privatitzar l’educació. En molts dels informes que hem elaborat es pot comprovar que considerem la privatització de l’educació com un dels grans perills que cal combatre», remarquen.

I repassen els seus objectius: combatre la segregació, les desigualtats en les extraescolars, reduir l’abandonament escolar, denunciar les retallades i augmentar el finançament de l’educació.