Assignatures, competències i suspensos: així és la nova ESO

Les matèries dels tres primers cursos seran: biologia i geologia, educació física, educació plàstica, visual i audiovisual, física i química, geografia i història, llengua castellana i literatura i llengua cooficial i literatura, llengua estrangera, matemàtiques, música i tecnologia i digitalització. A més, en el conjunt dels tres cursos, els alumnes cursaran alguna matèria optativa, que també podrà configurar-se com un treball monogràfic o un projecte interdisciplinari. Les administracions educatives regularan aquesta oferta, que haurà d’incloure, almenys, cultura clàssica, una matèria per al desenvolupament de la competència digital i una segona llengua estrangera.

Les matèries que haurà de cursar tot l’alumnat de quart curs seran: educació física, geografia i història, llengua castellana i literatura, llengua cooficial i literatura, llengua estrangera i matemàtiques (que seran de diferent categoria en funció de l’elecció de cada estudiant. A més, l’alumnat haurà de cursar tres matèries d’entre una llista que inclou biologia i geologia, digitalització, economia i emprenedoria, expressió artística, física i química, formació i orientació professional, llatí, música, tecnologia i segona llengua estrangera.

La filosofia desapareix com a optativa a 4t d’ESO, però passa a cursar-se de forma obligatòria en els dos cursos de batxillerat. En tot cas, correspon a les autonomies, com ha fet Catalunya, incorporar-la com a optativa. Tot l’alumnat haurà de cursar una nova assignatura, educació en valors cívics i ètics, en un dels cursos de l’ESO. Aquesta assignatura, segons ha especificat la ministra d’Educació, Pilar Alegría, tindrà continguts de filosofia. A batxillerat, filosofia serà una assignatura obligatòria durant els dos anys. A primer s’estudiarà de forma general i a segon, història de la filosofia. 

La llei remarca la necessitat de propiciar l’«aprenentatge competencial, autònom, significatiu i reflexiu» en totes les matèries. L’objectiu de l’ESO és que els alumnes adquireixin els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, cientificotecnològic i motor, així com el desenvolupament dels hàbits d’estudi i de treball i de vida saludable. El quart quart de l’ESO tindrà un marcat caràcter orientador tant per als estudis posteriors (batxillerat o FP, que no és una formació obligatòria) com per a la incorporació a la vida laboral.

La llei assenyala que aspectes com la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, la competència digital, l’emprenedoria, el foment de l’esperit crític i científic, l’educació emocional i en valors, l’educació per a la pau i no-violència i la creativitat s’hauran de treballar des de totes les matèries.

L’educació per a la salut, inclosa l’afectivosexual, la igualtat entre homes i dones, el respecte mutu seran «objecte d’un tractament transversal».

Igual com a primària, la llei estableix que l’avaluació durant l’ESO servirà per mesurar el grau de consecució dels objectius i de les competències establertes, sent aquest el criteri que s’haurà de tenir en compte a l’hora de decidir que l’alumne passi de curs, una decisió conjunta de l’equip de professors. La repetició de curs serà una mesura de caràcter excepcional, per la qual cosa només es podrà utilitzar una vegada en el mateix curs i dues vegades com a màxim al llarg de l’ensenyament obligatori. Per a la titulació serà necessari que l’alumnat arribi a les competències i els objectius de l’etapa. Respecte a les avaluacions de diagnòstic, en el segon curs de l’etapa els centres avaluaran les competències adquirides pels seus alumnes. Aquesta avaluació, responsabilitat de les administracions educatives, tindrà caràcter informatiu, formatiu i orientador per als centres, els alumnes i les seves famílies.