Oriol Mitjà: «D’aquí sis mesos ens agafarà sense immunitat una nova variant de covid que vindrà de l’Àsia»

Vostè afirma al llibre que casa seva és a Papua Nova Guinea, on va tornar a la tardor. Casa meva és on em sento confortable, protegit, en pau. Em sento així a Papua. A la Melanèsia tot té un altre ritme: el mòbil no funciona, i internet, justet. No tinc pressions externes i les internes desapareixen.

El període anterior va ser intens per a vostè. ¿Va tenir moltes decepcions amb la política, els mitjans, les xarxes socials? Me’n vaig anar bastant decebut. Després d’anys vivint fora somiava que al tornar a Catalunya tot seria fàcil, que m’entendria amb els col·legues metges, amb les administracions, amb la societat. I va ser al contrari. Tenia unes expectatives molt altes i em vaig trobar una realitat imperfecta. Vaig haver d’acceptar que el món és imperfecte i que no millorarà.

¿Aquell plantejament que la pandèmia ens havia de portar a millorar com a societat s’ha diluït? En èpoques anteriors, les crisis globals van portar a canvis. La pesta, al treball remunerat; el còlera, a l’higienisme; la grip de 1918, a les escoles de biotecnologia. Podem aspirar que la covid porti a una millora. Aquest és l’objectiu del meu llibre: cal aprofitar això que ha passat per afrontar una transformació. Si no ho fem, tanta tristesa i sofriment haurà sigut en va.

¿Hi veu avenços? Encara no. Però cal sembrar la llavor i anar regant. En vista de com han mort els grans, haurem de replantejar el model de les residències, no pot quedar igual. I l’ajuda al pobre: per primera vegada hem vist que si no ajudem els pobres, ens arriben els seus problemes. Espero millores en aquests dos pilars, i després n’hi ha d’altres de més circumstancials: els viatges d’una hora per anar a la feina, un risc molt gran perquè t’exposes a gèrmens; la manera de saludar-se: tothom continua donant la mà, fent dos petons. La societat intenta tornar a la inèrcia anterior, que anava molt bé, econòmicament parlant. Científicament hi ha una sèrie de petits canvis que serien molt beneficiosos. Aquesta normalitat a què molts diuen que volen tornar era tòxica: moltes coses es feien malament.

La gent està desitjant que la mascareta en interiors s’acabi. És un retorn brutal a aquesta normalitat. És massa aviat, és temerari. El que cal fer és investigar per tenir mascaretes més còmodes, no s’ha d’eliminar. S’ha de portar als llocs de risc, al metro.

¿Ens hem de mentalitzar que sempre d’ara endavant cal anar amb mascareta al metro? Sempre. Hi hauria d’haver una parada a l’entrada del metro on s’entreguessin mascaretes d’alta protecció, una FFP2. Dit tot això, accepto que hi ha hagut millores. La gent porta millor la mascareta que al principi.

A un jove de 18 anys que vulgui anar a una discoteca, ¿què li diu? Em vaig trobar amb dues noies a la universitat que em van dir que volen tornar a la normalitat, tornar a la discoteca, treure’s la mascareta. Vaig intentar explicar que cal disfrutar la vida però també millorar la situació al teu voltant. Elles no ho van entendre i el que em va sorprendre va ser que molts estan d’acord amb això que diuen. És una sensació generalitzada. La gent no està disposada a fer 40 quilòmetres menys amb cotxe o menjar menys carn vermella. És el consumisme. És el jo com a centre de l’univers i oblidar-se dels altres.

Les administracions treballen amb l’objectiu de tornar a la situació del 2019. A veure quan tornen els turistes, per exemple. Sí, les administracions continuen pensant a accelerar el consum, que es tornin a omplir els hotels, que tornin a venir els mateixos vols diaris o més. És una barbaritat. El creixement cap al no-res.

¿En un món ideal limitaríem els quilòmetres que pot viatjar una persona? En un món ideal, sí, hauríem de tenir limitats el vols, el consum de carn vermella. Perquè hi ha una carn vermella limitada al món. Si aspirem que el pobre surti de la pobresa, que tingui més consum, nosaltres hem de tenir menys consum.

¿Aspirem a això realment com a societat? La crisi pandèmica i la climàtica, científicament relacionades, ens han donat aquesta oportunitat. La de replantejar el que fem. I en el cas de la crisi climàtica hi ha avenços.

Va començar la guerra d’Ucraïna i d’alguna manera va ser la porta que va tancar la pandèmia i es va donar per acabat el risc de covid. El Govern central ha deixat de fer proves i aïllaments de positius. És una brutalitat. És un error. Les administracions donen respostes que donen més pes a la part econòmica que a la científica. Els interessa girar full i aprofiten la guerra d’Ucraïna, que és greu, sobretot per la potencial amenaça nuclear. La guerra d’Ucraïna en si mateixa és un problema petit si la compares amb una crisi pandèmica i ho mesures en el nombre de morts. Una crisi que ha acabat amb la vida de 18 milions de persones, en comparació amb una crisi que ha acabat amb uns quants milers, tot i que és el mateix ésser humà que les ha matat i això és molt més cruel i més difícil d’acceptar. Sense treure importància al que passa a Ucraïna, no es pot donar carpetada a la crisi pandèmica. Ja es va intentar fer amb el volcà de la Palma. Durant mesos només hi havia volcà. I va arribar l’òmicron, la sisena onada. El volcà és un cas molt més clar que la guerra. Hi ha gent que ha perdut casa seva, però no són 18 milions de morts.

En aquests anys va estar a prop del món polític i es va arribar a plantejar que fos vostè conseller de Salut. ¿Tornarà a acostar-se a la política? Mai, mai. De la pandèmia n’he après que la política i la ideologia són una alienació del raonament personal. Van en contra del sentit comú. Et venen un paquet d’idees que has d’empassar-te com si fossin gripaus. No pots considerar els problemes un a un, ser crític. La política és contrària al pensament crític. Els polítics ja no m’escriuen. Crec que em van agafar mania.

El Govern català ha acatat la decisió del central d’eliminar les quarantenes. És molt interessant. Ahir (dilluns) va sortir el nou protocol d’actuació de la Generalitat, i jo soc d’un comitè d’aquest protocol. I ara que s’havia de decidir aturar les proves i els aïllaments, no ens ho han comentat. No hi ha hagut debat ni opinió científica ni revisió externa. Un mandat del ministeri.

¿Ha guanyat l’economia? Sí. És una barbaritat. Ara pots tenir covid i anar a un restaurant. Sent positiu.

¿Ho pagarem? És una temeritat. És possible que ho acabem pagant. Hi ha una amenaça petita, que es l’òmicron ll, que ha generat una setena onada en molts llocs d’Europa, i de la qual a Espanya els casos van créixer un 35% la setmana passada. I n’hi ha una de més gran: s’espera una variant nova que arribarà, ens agafarà amb la immunitat molt baixa, perquè fa temps que vam rebre l’última dosi, i causarà una gran onada, ja veurem de quina gravetat. El virus s’està replicant més que mai i està envaint l’Àsia. Segurament, la Xina no el podrà contenir, ha pogut durant dos anys, però està punt que se li escapi de les mans. D’aquí sis mesos ens agafarà sense immunitat aquesta variant de la covid que vindrà de l’Àsia.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Diu al seu llibre que no tornarà a investigar per a una farmacèutica. Sí. Volen guanyar diners, com qualsevol empresa. Tenen un paper important: descobrir nous fàrmacs. Però com que volen guanyar diners, els interessen molt més les malalties cròniques, que et prenguis una pastilla per a tota la vida. Si la pastilla és curativa, el negoci s’acaba i se centren en el que dona diners. El meu sentit de la vida és omplir el que deixen buit. Per tant, no vull dedicar el meu esforç a què guanyin diners.

¿Quan se’n va de nou a Papua? Si puc, al maig.