Serveis municipals
Girona vol eliminar els lavabos «d’homes» i «de dones»
La Piscina de Can Gibert del Pla és el primer espai on hi haurà pictogrames inclusius i que permetran entrar sense distinció per sexe
Els lavabos de la piscina de Can Gibert són els primers en un equipament municipal de Girona que «compten amb pictogrames inclusius per a persones que no s’identifiquen amb el sexe biològic amb el qual han nascut». L’Ajuntament de Girona ha iniciat aquesta setmana el procés per renovar progressivament els pictogrames de tots els lavabos de les instal·lacions municipals amb l’objectiu, a la llarga, d’eliminar completament la distinció entre homes i dones.
En el cas de Can Gibert, per exemple, on tots els lavabos són individuals, ha sigut fàcil col·locar les noves imatges i convertir-los tot en accessibles amb independència del sexe. Però, en canvi, en altres instal·lacions municipals en què els actuals lavabos per a homes no estan tots en estances individuals, el canvi no es podrà fer completament encara. La idea és que, en un futur, desapareguin de les instal·lacions municipals tots els lavabos oberts, on els homes orinen drets, i passin a ser substituïts per lavabos tancats. Més fàcils de poder convertir en lavabos totalment inclusius.
El regidor d’Educació, Infància i Esports, Àdam Bertran, ha destacat «la importància de la proposta, que s’ha estat treballant durant els últims mesos per tenir una ciutat més inclusiva en els equipaments esportius, i que forma part d’una voluntat més àmplia, amb altres accions que ja s’estan portant a terme, com les formacions en el personal d’aquests equipaments, cartelleria específica, o l’actualització dels reglaments corresponents».
Per la seva banda, la regidora de Drets Socials, Nuria Pi, ha explicat que «des del Servei d’Atenció Integral a la diversitat afectivosexual i de gènere de Girona, treballem en moltes línies per proposar solucions als diferents reptes que ens anem trobant. Aquesta és una acció que, a part de ser útil per a les persones del col·lectiu, també ens permetrà augmentar la sensibilització de la ciutadania. Per això la voluntat és anar ampliant-lo progressivament a tota la xarxa d’equipaments municipals, de manera que com a Ajuntament també donem exemple en el respecte envers el col·lectiu LGTBIQ i les seves necessitats en els àmbits més quotidians».
Els dissenys presentats també inclouen altres icones com el símbol d’un nadó per fomentar la corresponsabilitat en les cures o un nou pictograma per a les persones amb diversitat funcional. Amb aquesta acció es busca que tota la ciutadania se senti representada i inclosa en els diferents espais de la ciutat. La iniciativa sorgeix de la regidoria d’Esports de l’Ajuntament juntament amb el Servei d’Atenció Integral a la diversitat afectivosexual i de gènere de Girona (SAI), amb la voluntat d’eliminar els espais que segreguen per sexe i d’aconseguir una ciutat plenament respectuosa cap a la diversitat afectiva, sexual i de gènere de la ciutadania. D’aquesta manera també es compliria amb la llei 11/2014, de 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGTBI) i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
Bertran ha afegit que «és important començar a fer camí, i estem molt contents de poder-ho fer des de la regidoria d’Esports del consistori en coordinació amb el SAI, per així poder transportar-ho a tots els equipaments municipals, i que realment sigui un nou model de pictogrames, homogeni per a tota la ciutat». La intenció de l’Ajuntament de Girona és estendre aquesta iniciativa a tots els equipaments esportius municipals en una primera fase, i traslladar-lo també a la resta d’equipaments municipals durant aquests mesos.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia