Un de cada cinc migrants que mor en ruta al món mor rumb a les Canàries

L’afirmació que la ruta canària s’ha convertit en la via migratòria més perillosa ja no és només una apreciació generalitzada entre els qui hi treballen; és un fet: un de cada cinc morts o desapareguts comptabilitzats al món per l’Organització Internacional per a les Migracions el 2021 va morir a l’Atlàntic rumb a aquestes illes.

D’acord amb les dades que recopila aquesta agència de les Nacions Unides mitjançant el programa Missing Migrants, 5.795 persones van morir el 2021 pel camí mentre emigraven a un altre lloc: 2.048, al Mediterrani; 1.488, a l’Àfrica; 1.248, a Amèrica; 779 a Àsia Oriental; 133, a Europa, i 99, a Àsia Occidental.

Els responsables de l’OIM segueixen des de fa temps amb detall el que està passant a les Canàries, perquè l’evolució de les diferents vies marítimes que condueixen a les illes en pastera, caiuc o llanxa pneumàtica des de la costa de l’Àfrica Occidental és alarmant.

El 2017, la ruta canària va aportar un únic mort a la llista de migrants morts pel camí que publica Missing Migrants, una sola víctima sobre el balanç total de 1.669 vides perdudes aquell any a tot Àfrica (exclòs el Mediterrani, que compta a part).

Des d’aleshores, les morts en la ruta atlàntica no han deixat de créixer: 43, el 2018; 202, el 2019; 877, el 2020, i 1.109, l’any passat, segons les xifres facilitades a Efe pels responsables del programa, que sempre precisen que el seu recompte s’ha de prendre com un mínim, perquè només inclou els casos en els quals es recupera el cadàver (molt pocs) i aquells altres en els quals, tot i que el cos es quedi al mar, hi ha testimonis dels supervivents.

De fet, reconeixen que són conscients que se’ls escapen molts «naufragis silenciosos», de pasteres que desapareixen amb tots els seus ocupants al mar, sense que ningú no pugui contar el que ha passat, cosa que explica que el recompte que fan algunes ONG sigui molt superior.

El col·lectiu Caminando Fronteras, per exemple, xifra el balanç de la ruta atlàntica el 2021 en 4.016 morts, prenent com a referència els avisos facilitats per les famílies d’aquells que un dia van sortir cap a les Canàries i no se n’ha tornat a saber res més.

La sèrie històrica de Missing Migrants, que comença el 2014, mostra que, en el cas de l’Àfrica, l’Atlàntic ha matat molta més gent en els últims temps que la travessia pel desert del Sàhara, que tradicionalment era el punt més perillós del continent per als migrants, amb 5.260 morts en els últims vuit anys, per 2.660 de la ruta canària, 525 en les travessies de la banya de l’Àfrica al Iemen o 144 en els encreuaments de les Comores a Mayotte (departament francès a l’Índic).

Això diuen les xifres acumulades, però els parcials dels dos últims anys i del començament del 2022 són clars: les morts rumb a les Canàries van ser el 71% de les registrades en les rutes de l’Àfrica el 2020 (877 de 1.230); el 74%, el 2021 (1.109 de 1.488), i el 88%, el primer trimestre del 2022 (148 de 168, sense comptar els 25 morts de l’últim caiuc d’El Hierro, que es van conèixer després d’haver-se tancat aquests números).

¿Quin és el pes de la ruta canària en les entrades a Europa? D’acord amb els números que publica l’Agència Europea de Fronteres i Costes, Frontex, l’any passat van accedir al territori dels Vint-i-set de manera irregular 194.948 persones: 22.504, per les illes atlàntiques espanyoles; 18.254, pel Mediterrani Occidental; 65.362, pel Central; 20.373, per l’Oriental; 60.540, pels Balcans, i 7.915, per les repúbliques de l’Est.

És a dir, les Canàries van ser el 2021 la porta d’entrada a Europa de l’11,5% de tots els immigrants que van accedir de manera irregular a la UE per les fronteres terrestres o per les costes. Si el focus es restringeix a les arribades pel mar, les Canàries van rebre al seu territori el 17,7% de les 126.493 entrades comptabilitzades durant el 2021.

Creuar les dades de desapareguts de l’OIM amb els balanços d’arribades de Frontex posa de manifest que l’any passat va perdre la vida rumb a les Canàries una persona per cada 20,3 que van arribar a terra (4,9%, 1.109 sobre 22.504). Aquesta taxa duplica la mortalitat de les travessies del Mediterrani, que ascendeix en conjunt a una víctima per cada 50,7 supervivents (1,9%, 2.048 sobre 103.989).

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

I en aquesta ruta atlàntica cap a El Dorado europeu no només es deixen la vida els adults. Les xifres de l’OIM també inclouen almenys 26 criatures i adolescents morts que intentaven arribar a les Canàries el 2021 i set en el primer trimestre del 2022.

És un fet que tampoc no resulta estrany, si es té en compte que en aquests moments un de cada set immigrants que arriben a l’arxipèlag en pastera no ha complert els 18 anys (el 14%), segons dades proporcionades a Efe per la Creu Roja. Només en els tres mesos transcorreguts del 2022, han desembarcat a les illes 42 lactants, 88 criatures de 3 a 11 anys i 585 adolescents de 12 a 17 anys.