La Plataforma per l’Escola Inclusiva denuncia l’«apatia» d’Educació i exigeix ja un pla de xoc

Les famílies amb fills amb necessitats educatives especials van acabar una mica decebudes després de la protesta que van protagonitzar a les portes del Departament d’Educació per exigir el desplegament del decret de l’escola inclusiva. A la conselleria els van atendre breument i amb bones paraules, però no hi va haver cap concreció. Decepció, impotència i ràbia és el que els ha mogut a unir forces per aconseguir que alguna cosa es mogui. «El decret s’ha d’aplicar. Hem vist que la via del diàleg no és efectiva i per això les famílies s’estan organitzant perquè s’estan vulnerant els seus drets», han explicat Isabel Macarulla, Susi Cordón i Mari Luz Rey en representació de la Plataforma Ciutadana per a una Escola Inclusiva a Catalunya.

La plataforma, que agrupa associacions de famílies com aFFac o Fapel i entitats relacionades amb l’autisme, la síndrome de Down o la dislèxia, entre d’altres, han denunciat l’«apatia» d’Educació. «No entenem per què el Govern no aplica el decret. L’Escola Inclusiva és un dret, un instrument contra el fracàs escolar i ha de ser una prioritat de l’agenda política i un tema de país», ha remarcat Cordón.

Les famílies s’han cansat d’esperar i han exigit al Govern «un pla de xoc ja». «No en podem esperar més. Volem un moviment contundent del Govern. Que escolti la comunitat educativa i actuï ja. Fa falta un pla de xoc urgent per avançar en l’aplicació del decret», ha apuntat Rey. En aquest sentit, han reclamat a Educació que convoqui una taula d’entitats per concretar una agenda d’actuacions i de desplegament del decret. «Una taula executiva», advertia Rey. Ja no més xerrades ni bones paraules.

Mesures sense cost

Argumenten que, al marge dels recursos econòmics que es necessiten, també hi ha mesures que «no costen diners». Per exemple, la publicació del mapa de recursos de l’escola inclusiva, donar informació correcta i veraç a les famílies, possibilitar que les famílies decideixin a quina escola volen portar els seus fills, fer un traspàs d’informació de l’alumnat quan canviï de cicle o de centre, impulsar la docència compartida i millorar la formació del professorat. També protocols més àgils que permetin a les famílies accedir als recursos disponibles amb facilitat. I aquí la Plataforma recorda a les famílies que «hi tenen dret. Educació no els fa cap favor. L’escola inclusiva és un dret».

En cas contrari, han advertit, impulsaran les accions que creen convenients. I no descarten «opcions contundents» com recórrer a la via judicial per exigir que s’apliqui el decret llei aprovat des del 2017.

Alumnat en augment

Aquest embafament coincideix amb un moment en què, segons expliquen, cada vegada hi ha més famílies afectades, cada vegada hi ha més nens amb necessitats especials i les queixes d’aquestes famílies van en augment. Les escoles d’educació especial han passat de tenir 6.800 alumnes fa quatre anys a tenir-ne 7.800. No hi ha xifres oficials dels nens que estan escolaritzats a l’escola ordinària. Vet aquí una de les coses que reclamen al Departament. És clau per saber quants nens hi ha i què necessiten.

Notícies relacionades

El Síndic reclama eliminar el 70% de places en centres d’educació especial

Eduard Vallory: «Un sistema educatiu obligatori no pot permetre que un nen fracassi»

«Les famílies s’han acostumat a parlar de lluita per aconseguir el recolzament que necessiten els seus fills, viuen amb por el canvi de cicle o el canvi d’escola i veuen com els plans individualitzats no es fan o es fan malament», denuncia Macarulla.

La Plataforma apel·la també al conjunt de la ciutadania perquè vegi l’escola inclusiva com el que és, «de tots». «L’escola inclusiva no només beneficia els nens amb necessitats especials, també la resta de l’alumnat». Macarulla posa l’exemple d’una professora de Matemàtiques que, com que tenia una alumna amb problemes auditius, havia d’explicar-ho tot més a poc a poc. Es va adonar que d’aquesta lentitud no només es beneficiava aquesta alumna, sinó també aquells companys a qui els costava l’assignatura.