Fernando Simón veu raonable «assumir riscos» en l’actual escenari de la pandèmia

Com va explicar durant les XXI Jornades sobre Vacunes i Salut Pública, que s’estan celebrant en el Gabinet Literari de Las Palmas de Gran Canaria, aquesta decisió també s’ha portat a terme tenint en compte que les vacunes actuals han demostrat ser molt efectives.

Les dades així ho demostren. A principis de gener del 2021, quan molt poca població estava vacunada encara, el percentatge d’hospitalització es va situar en una mitjana del 8%. L’agost d’aquell mateix any, amb només les persones de 50 anys o més vacunades amb dues dosis i la resta només amb una, es va reduir el nivell d’hospitalització al 6%. Durant l’última onada d’òmicron, les hospitalitzacions s’han situat per sota del 2%. A més, com va destacar Simón «els que estan ingressant ara són més amb covid incidental» que es diagnostica quan arriben a l’hospital, cosa que vol dir que són persones «que tenen la infecció però no la malaltia». És a dir, la malaltia és avui entre 7 i 12 vegades menys greu» i les vacunes han permès reduir en un 90% la possibilitat de mort i hospitalització per covid.

Alhora, han augmentat el nombre de casos asimptomàtics respecte a altres onades. «En altres pics epidèmics, els casos asimptomàtics representaven aproximadament el 35 o 40%», va explicar l’expert. No obstant, en aquesta última sisena onada aquest percentatge ha crescut fins a situar-se en el 60%, sense comptar el percentatge de simptomàtics lleus, que també «és molt més alt que en les últimes onades». «Això canvia la perspectiva de l’epidèmia», va ressaltar Simón.

No obstant, no impedeixen la transmissió de la malaltia. Per això, i «tret que aconseguim vacunes una mica millors; no podem eliminar la circulació del virus», va admetre Simón, que va insistir que, per això, «hem d’assumir que n’hi haurà». I és que, com va ressaltar l’expert, el coronavirus no pot continuar sent una «excusa» per no recuperar l’activitat sanitària. «Hem de fer un pas endavant i recuperar l’assistència perquè hi ha molta gent que ha patit molt», va concretar.

La pandèmia no s’ha acabat

Però la pandèmia no s’ha acabat, i el virus «no és encara endèmic», ja que perquè això passi hauria de tenir una certa situació d’estabilitat, és a dir, sense produir onades epidèmiques cada cert temps. «No podem dir que el coronavirus s’hagi fet endèmic, i no és per això que es canviïn les coses», va asseverar el director del Centre Coordinador d’Alertes i Emergències.

De fet, per aquesta raó, Simón insisteix a continuar protegint els vulnerables, en centres sanitaris i sociosanitaris, i també en cas d’infecció.

Així mateix, va posar èmfasi en què, d’aquesta crisi se n’ha «d’aprendre» i aconseguir que tant des d’Europa com a Espanya, les diferents parts del sistema sanitari «es coordinin millor». Va destacar que, en les últimes crisis sanitàries d’aquest calibre –com l’Ebola el 2014 i el 2005 i el còlera el 1992– hi ha hagut millores en la coordinació internacional, però «sempre es pot fer un pas més».

Fernando Simón també va aprofitar l’ocasió per defensar la nova estratègia de vigilància del coronavirus que hi ha en vigor a Espanya durant les últimes dues setmanes. I va ressaltar que el canvi de la vigilància epidemiològica de la covid es deu, en gran part, a la distorsió de les dades que han generat els autotests. «Les dades bàsiques per seguir la pandèmia ja no ens valen, perquè ja no sabem què signifiquen», va concretar.

Abans del desembre del 2021, la sanitat pública era capaç de detectar entre el 75 i el 85% dels casos de coronavirus a Espanya. No obstant, a finals d’any, es van començar a utilitzar massivament les proves d’autodiagnòstic, i a partir d’allà «els que trobàvem eren molts menys» perquè tot i que «alguns» d’aquests tests es notificaven, la majoria no ho feia i no sabem quants en són».

Per aquesta raó, el Ministeri de Sanitat ha instat ara a prioritzar la vigilància en la gent més gran de 60 anys, perquè són els més vulnerables i perquè «es fan molt menys tests». Una cosa que, a llarg termini, permetrà «estabilitzar les sèries» i entendre amb dades més fiables com ha sigut l’evolució de la pandèmia al nostre país.

Aquest canvi, com va insistir, és, de moment, temporal (dependrà de com evolucioni la pandèmia) i no significa «que s’hagi acabat la pandèmia», ni «impedeix fer cap diagnòstic». Simón va posar èmfasi en això últim argumentant que «un metge pot continuar demanant una prova diagnòstica de covid a qui ho sol·liciti, com amb qualsevol patologia». Malgrat que les sèries temporals i les dades de coronavirus –especialment d’incidència– han perdut el valor que tenien abans, el que no ho ha fet són les dades amb referència a les hospitalitzacions, que han mostrat que avui el risc dels contagiats a hospitalització és un 90% menor gràcies a les vacunes. De fet, Simón discrepa que la variant òmicron sigui més lleu i considera que la menor incidència del virus en el sistema sanitari durant aquesta sisena onada té una relació directa amb les vacunes.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Simón no ha entrat a debatre sobre el futur de les mascaretes en interiors, però sí que ha insistit en la necessitat que «es quedin» per ser utilitzades quan sigui necessari. Segons la seva opinió, es tracta d’una mesura que costa «molt poc» aplicar i que «si aconseguim que es quedi aconseguirem reduir la càrrega que produeixen algunes malalties, tant en el sistema assistencial, com a les ucis i fins i tot en el nombre de morts».

De fet, Simón no ha desestimat que la població s’hagi d’enfrontar en un futur a una nova variant de coronavirus que «pugui fer anar en orris tot el que hem fet fins ara». D’aquesta manera, va recordar que «quan un virus muta no muta per ser més dolent, ho fa per error i són aleatoris», i si en aquestes milions de rèpliques hi ha una mutació que l’afavoreix «es quedarà entre nosaltres». Per aquesta raó, va insistir la necessitat de vacunar al més aviat possible tota la població mundial, ja que «com menys atzar hi hagi, més fàcil serà que no surti la variant dolenta o que trigui a fer-ho».