El TSJC obliga a repartir els exàmens de selectivitat en català i en castellà

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat parcialment les instruccions del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) respecte a les proves de selectivitat del 2021 per vulneració dels drets fonamentals dels estudiants. En una sentència feta pública aquest dimecres, el tribunal considera considera contrària a dret la preferència per la llengua catalana en el repartiment dels exercicis en perjudici de la llengua castellana i de l’aranesa. En la passada edició del juny de la selectivitat, el TSJC, atenent una demanda de l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB), ja va dictar mesures cautelars per obligar la Generalitat a oferir els exàmens tant en català com en castellà i aranès. I al setembre, va anar més enllà i va prohibir identificar els alumnes que escollissin la prova en castellà.

Ara el TSJC estima el recurs contenciós administratiu que va interposar l’AEB contra les esmentades instruccions i declara nul el paràgraf tercer de l’apartat 1.2.2. de les instruccions del CIC que obligava els membres dels tribunals de les PAU a repartir primer els enunciats de l’examen en català, i només fer-ho en la versió castellana si algun dels alumnes ho reclama expressament. La sentència confirma, doncs, que els exàmens s’han de repartir en català, castellà i aranès. Els efectes d’aquesta resolució afectaran ja les pròximes convocatòries de les proves d’accés de la universitat, la primera de les quals és al juny (dies 14, 15 i 16).

Tot just conèixer el contingut de la sentència, el Departament d’Universitats ha assenyalat que no descarta presentar recurs i que, en tot cas, organitzarà les PAU «amb els estudiants al centre, com sempre». En un comunicat, la conselleria que dirigeix Gemma Geis assegura que «sempre» han garantit el dret dels estudiants a triar la llengua amb què volen fer l’examen. «Poden escollir enunciat i poden triar en quina llengua responen els exàmens», recorda. I assenyala que «queda acreditat que mai s’ha demanat a un alumne que s’identifiqui». Afegeix que el català és la llengua majoritàriament triada pels alumnes, amb percentatges del 95%.

Els alumnes, per sobre de l’Administració

La sentència declara que s’han de prioritzar els drets dels alumnes («són superiors») als interessos organitzatius de l’Administració educativa. Considera que els alumnes no tenen necessitat d’expressar en públic la seva opció lingüística en un context com és el de la realització d’un exercici (les proves d’accés a la universitat) que condiciona el seu futur acadèmic, professional i vital. Així mateix, el tribunal censura al CIC que hagi oblidat en les instruccions la possibilitat d’oferir els exercicis en llengua aranesa.

Contra les cautelars del TSJC es van personar per donar suport a les tesis del CIC la Plataforma per la Llengua i les Universitats de Barcelona, Girona i Politècnica de Catalunya.

Notícies relacionades

Entitats pel bilingüisme demanen al TSJC l’execució forçosa del 25% de classes en castellà

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

L’AEB ha subratllat que la sentència «afavoreix l’exercici dels drets lingüístics de tots els alumnes catalans sense discriminació per raó de llengua» i espera que tant les autoritats universitàries com el Departament d’Universitats «dictin instruccions favorables a la convivència lingüística que no vulnerin els drets fonamentals dels alumnes» en la pròxima edició de la Selectivitat.

Legitimació de l’AEB

La presidenta de l’AEB, Ana Losada, ha expressat la seva satisfacció no només per la sentència, que els dona la raó, sinó perquè la Sala ha «reconegut expressament legitimació activa a l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, ja que considera que la regulació de les PAU afecta l’àmbit d’interessos de la recurrent i seria un formalisme excessiu i contrari a la Constitució no admetre la legitimació d’aquesta Associació com a representant dels interessos col·lectius dels seus membres com són la defensa dels usuaris del sistema educatiu públic». Losada remarca que aquest reconeixement de la legitimitat de l’entitat és «un reconeixement» en l’altra batalla que han obert al demanar, com a «persona afectada», al TSJC l’execució forçosa de la sentència que obliga els centres educatius catalans a impartir un 25% de classes en castellà. L’AEB s’ha personat també com a «persona afectada» en defensa del model de conjunció lingüística en l’execució de la sentència que reconeix el dret a l’educació d’almenys el 25% de l’ensenyament com a llengua vehicular en castellà i en català.