Un espanyol a Xangai: «No veus ningú pel carrer, el confinament és total»

«No hi ha ningú al carrer». És la frase amb la qual Álex Mazaira, d’Ourense, descriu l’ambient del seu barri residencial a Xangai, durant les últimes setmanes. Després de diversos brots detectats a la ciutat per moviments de població d’altres ciutats, el govern xinès va decidir decretar un confinament total per als més de 30 milions de persones que viuen a la ciutat més gran de la Xina i en el dia d’avui no són capaces de frenar l’augment de contagis amb més de 500 casos confirmats i més de 8.000 asimptomàtics. Un nombre que sembla banal comparat amb els més de 12.000 casos a Galícia i amb els més de 14.000 casos nous a Espanya només el dia d’ahir.

Mentre la Unió Europea avança cap a la «gripalització» del virus, la política de contagis zero del govern xinès té com a conseqüència la paralització i el tancament de la principal ciutat del país. Álex Mazaira comenta que «quan parles amb persones, amics i familiars a Espanya que aquí estem tancats, se sorprenen moltíssim. Allà em diuen que el virus pràcticament no existeix i aquí estem així, tancats».

El d’Ourense va veure com fa setmanes la situació es va començar a agreujar i el govern xinès decretava la mesura de la quarantena total. Diu que «les autoritats van intentar controlar-ho tancant urbanitzacions i certes zones d’on provenien els contagiats, però, a mesura que anaven alternant aquests tancaments, veien com cada vegada augmentaven els casos així que van decretar el tancament i el confinament. Hi ha gent que va estar-hi uns dies i d’altra que ja fa tres setmanes que està tancada, perquè poden ser en zones conflictives i a mesura que surten més casos estàs més temps tancat. Des de finals de març, pràcticament està tota la ciutat en confinament, però no un confinament com a Espanya que podies anar al supermercat o podies anar davant una urgència al metge sense problema, aquí és un confinament total, una quarantena total. Estem tancats als nostres edificis i per sortir és impossible, no pots sortir per a res. No hi ha ni serveis de menjar, només pots estar dins de casa teva». El d’Ourense recorda que el govern xinès va comunicar la mesura una setmana abans perquè la població fes aprovisionament, per a la qual cosa, en principi, seria una setmana de tancada. No obstant, en algunes zones ja fa tres setmanes i encara no saben el temps que continuaran així. «Ens aprovisionem d’aliments i productes, però a veure què passa a l’acabar la setmana, perquè hi ha gent que necessitarà anar a la compra o disposar de serveis essencials. Hi ha casos de pacients que es veuen en serioses dificultats i no parlem ja de sortir perquè tens un vol programat o alguna cosa, perquè no et deixen».

Admet que té una actitud positiva davant el ‘déjà vù’ que suposa estar en tancat a casa seva i espera que passi aviat. Tot i que sobre tornar al carrer diu que «el govern xinès va posar uns criteris específics que depenen dels casos detectats al teu barri, en la teva urbanització o al teu edifici. Depenent d’això van augmentant les setmanes o els dies. Per exemple si hi ha casos al teu edifici són dues setmanes més de quarantena, si són en la teva urbanització has d’esperar més d’una setmana per anar a les zones comunes i si es detecta al teu barri has d’esperar 10 dies, crec. Però el que parlem, no és una quarantena que et permeti sortir, no, no, és un confinament de tancada total a casa teva. Així que toquem ferro perquè passin ràpid aquests dies i esperem que amb aquestes mesures l’efecte sigui imminent».

🇨🇳 | CHINA Perros robot, adaptados con sistemas de megafonía,  informan a los residentes de Shanghai sobre las medidas del confinamiento por COVID-19 los ciudadanos no podrán salir de sus casas, y todas las oficinas, tiendas y restaurantes estarán cerrados#Shangai #China #COVID pic.twitter.com/aMLcjDqUa0

— Noticias_endesarrollo (@NEndesarrollo) 2 de abril de 2022

L’octubre del 2020, la vida a la Xina era normalitat absoluta. El mateix Álex Mazaira parlava de tornejos de futbol, concentracions, excursions i activitats multitudinàries que feien presagiar que tot havia acabat al país asiàtics, mentre a Europa s’imposaven tancaments perimetrals. Quan es compleixen dos anys de la pandèmia, la Xina torna a tenir un confinament total que paralitza l’economia de la ciutat més gran en població i també en riquesa econòmica.

Hospitals de campanya

Les imatges d’hospitals de campanya per diferents parts de Xangai les retraten fotoperiodistes de la zona i fins i tot els mateixos contagiats que són al lloc. L’Álex confessa que «la gent contagiada va a centres complicats on la higiene no és l’adequada i els mitjans sanitaris no són suficients. S’està veient en diferents llocs i la veritat ser allà entre dues o tres setmanes és una situació complicada, així que més val ser previngut i prendre tota les prevencions i proteccions possibles per no acabar allà».

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Sobre si els estrangers van als mateixos hospitals, diu que «la Unió Europea va enviar una carta al govern xinès perquè amb els estrangers siguin més flexibles en aquest sentit, perquè hi ha 5.000 o 6.000 persones juntes en un pavelló amb altres positius i fins que donis negatiu no surts. És complicat el tema i amb els estrangers demanaven ser més flexibles, per exemple, si un pare donava positiu i la seva parella i fills no, que anés a aquest pavelló. Són coses que estan intentant les ambaixades europees per minimitzar els efectes negatius als estrangers».

La seva vida ha fet un gir i s’ha tornat a fa dos anys, quan ningú ho pensava. Té provisions, però admet que no es pot demanar menjar perquè és «impossible». Espera i confia que «tot acabi ràpid», perquè «tenir parada la ciutat més gran del país sortirà car a l’economia de la Xina».