El Suprem corregeix la Comunitat de Madrid i avança en la tutela de menors no acompanyats

La determinació de l’edat dels menors no acompanyats que arriben a Espanya és una qüestió complicada que el Govern mirarà de millorar mitjançant l’aprovació d’una llei per regular els procediments d’avaluació. L’avantprojecte serà portat al Consell de Ministres d’aquest dimarts, segons fonts ministerials.

Es busca evitar situacions com la que va viure una nena que va arribar a Espanya fugint de la violència sexual al seu país d’origen, el Camerun, i a qui la Comunitat de Madrid va negar la tutela a l’estimar que no era menor d’edat.

La resolució, avançada per la cadena SER i a la qual ha tingut accés aquest diari, estableix que «l’interès dels nens i adolescents requereix una valoració particularitzada de cada cas per tal d’evitar el frau de les màfies i el criteri prioritari és la protecció del menor que es troba al nostre país sense família, cosa que el converteix en un menor vulnerable». Els magistrats recorden que els menors no acompanyats són abans que res «nens exposats a un perill potencial».

En el cas concret d’aquesta menor, el Suprem estima el recurs que va presentar contra una resolució de l’Audiència Provincial de Madrid de juliol de 2019 que havia confirmat la decisió de la Comissió de Tutela del Menor de la Comunitat de Madrid de no concedir-li aquesta empara. Declara que a l’adolescent se l’hauria d’haver tractat com a menor d’edat i que hauria d’haver quedat sota la protecció que la llei dispensa als menors no acompanyats en aquesta comunitat autònoma.

En cas de dubte, és menor

La Sala Civil del Tribunal Suprem aplica la doctrina de la Sala en coincidència amb l’article 12.4 de la llei orgànica de protecció jurídica del menor, que estableix que, quan no es pugui determinar la majoria d’edat d’una persona, se l’ha de considerar menor «mentre se n’esbrina l’edat».

La resolució, de la qual ha sigut ponent la magistrada María Ángeles Parra, s’aplica al cas d’una noia que va arribar a Espanya l’agost del 2017 en un vol procedent de Malabo (Guinea Equatorial), sense passaport i manifestant que era d’origen camerunès, país del qual havia fugit després d’haver patit abusos sexuals gràcies a la documentació falsa que li va facilitar una coneguda. L’únic que portava a sobre era la seva cartilla de vacunació i documents escolars.

Després d’ingressar al centre d’acolliment de menors d’Hortaleza, la nena va ser sotmesa a un procediment per fixar la seva edat, i la Fiscalia de Menors va establir que se l’havia de considerar major d’edat, per la qual cosa no va obtenir la tutela. Els mateixos facultatius que li van fer la revisió i que van determinar que tenia 19 anys van admetre que la seva estimació no deixava de ser subjectiva i que hi podria haver un marge d’error.

Criteri prioritari, la protecció

El Suprem recorda que el criteri prioritari en aquesta matèria és la protecció del menor que es troba al nostre país sense família, cosa que el fa molt vulnerable. «Per aquesta raó, la interpretació dels textos legals ha de portar-se a terme de conformitat amb la Convenció sobre els drets del nen», recorda.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En aquest cas en particular, de les proves que se li van fer a la menor «es desprèn un percentatge d’incertesa» incompatible amb la prova de l’efectiva majoria d’edat que es va assignar a la recurrent, ja que cap dels informes va fixar la «forquilla d’edat» i el possible marge d’error.

En conseqüència, s’entén que ni l’examen radiològic ni l’ortopantomografia (que explora l’estructura dental) ni cap dels elements de prova que van tenir en compte els forenses i que van constituir la base de la sentència de l’Audiència Provincial excloïen amb «motivació suficient i clara» que la noia fos menor d’edat.