Els taüts (com les maletes) també s’extravien als aeroports

A.H. tenia 77 anys quan la seva dona i la seva neboda política, L.M., van decidir portar-lo a l’hospital de Terrassa a causa d’un desmai. Era el 23 de febrer del 2022. «Feia unes setmanes que tenia episodis importants de demència, se li oblidaven les coses de sobte...», explica M. «Vivíem aquí al barri de Can Anglada de Terrassa, però ell es pensava que era al Marroc», recorda. Al centre hospitalari hi va estar un mes ingressat, però ja no en va sortir amb vida.

La dona d’H. es passava dia i nit als peus del llit de l’hospital. M. anava a veure’l cada dia al sortir de la feina. «De l’hospital no en podem dir gens dolent, es van portar molt bé amb nosaltres i ens van ajudar en tot», explica M.. L’home, nascut i crescut a Casablanca (Marroc) va morir a l’hospital català el 23 de març d’una broncoaspiració, tal com consta en el certificat de defunció. Però per a la família, allà va començar el veritable calvari.

El cost de la repatriació

La família va abonar 2.400 euros per pagar la repatriació del cadàver i complir la voluntat del difunt de ser enterrat a Casablanca (Marroc). En realitat els costos d’aquest tràmit s’eleven a més de 5.000 euros però la Comunitat Islàmica del Tarragonès es va fer càrrec de la resta, ja que la família no tenia més ingressos i el consolat ja no ajuda econòmicament en aquests casos. L’empresa Interfunerarias va recollir el cadàver i va complir estrictament amb els ritus que dicta la tradició islàmica, entre els quals el rentat del cadàver, abans d’enviar el cos al Marroc. «De la funerària no en podem dir res dolent, s’han portat de manera excel·lent amb nosaltres i amb una professionalitat indiscutible», diu M.

Canvi de caixa al magatzem

El fèretre va ser traslladat a una cambra frigorífica de l’aeroport del Prat el dia 30 de març. L’empresa Rieco Exterior SL es va encarregar de comprar el vol de la companyia Royal Air Marroc, passar la duana i traslladar el cos fins al magatzem aeroportuari de la companyia Swissport. La família del difunt, incloent-hi la seva dona, esperaven al Marroc seguir amb el ritual funerari i enterrar H. aquella mateixa tarda. El cos havia d’arribar al país africà el dia 30 de març a les 13.55 hores. Però la sorpresa va ser majúscula. «Quan vam anar a recollir el cos ens van entregar el cadàver d’una dona que es deia Zahara Bertich», exclama M., encara afectada. «És una broma de mal gust, van tractar el meu oncle com un paquet més», lamenta.

Un error «habitual»

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Les empreses que van participar en aquest trasllat expliquen que l’error és dels operaris de Swissport. «Es van equivocar de caixa i en van agafar una que no tocava, nosaltres vam fer bé la nostra feina», expliquen. La família desconeix el parador de l’altra difunta, que, segons van descobrir, havia de ser traslladada a una altra ciutat marroquina, Tànger. L’error d’extraviar taüts, segons aquestes fonts, comença a ser «habitual». «La rotació de personal és constant, són eventuals i amb sous molt precaris, i hi solen haver errors últimament», precisa el gestor d’una empresa que fa 20 anys que està especialitzada en repatriacions de cossos a l’estranger.

Finalment, el cos d’A. H. va ser traslladat a Casablanca el 31 de març i enterrat l’1 d’abril. Però la família continua en xoc. «Això que ens ha passat és molt greu i volem presentar una demanda contra els que hagin pogut causar-nos aquest dolor terrible», es queixa M. Aquest diari ha intentat infructuosament posar-se en contacte amb l’empresa Swissport, que gestiona el magatzem on, presumptament, es va cometre l’error.