Prohibides les proves invasives per determinar l’edat de menors no acompanyats

S’han acabat les exploracions genitals mèdiques per determinar l’edat d’un menor no acompanyat que arriba a Espanya. El Consell de Ministres ha aprovat avui l’avantprojecte que regula el nou procediment judicial pel qual queden prohibides les proves invasives amb nu integral. Quan entri en vigor, s’exigirà l’especialització de tots els professionals que intervinguin en el procés. També es garantirà l’assistència lletrada gratuïta des de l’inici, així com un intèrpret. El nou protocol es regirà pel principi del superior interès del menor, la presumpció de la seva minoria d’edat, el dret a ser escoltat i l’enfocament «holístic» de les proves previ consentiment. En cas de conflicte, es nomenarà un defensor judicial.

La ministra de Justícia, Pilar Llop, ha explicat que el nou procediment –un canvi que ve obligat tant per les institucions internacionals com per la jurisprudència dels alts tribunals espanyols– tindrà caràcter judicial en lloc d’administratiu, com ara. Serà un jutge (i no un decret de la Fiscalia) el que en un màxim de 25 dies dicti sentència sobre l’edat del menor.

El Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 considera «un gran avenç» el nou protocol per avaluar l’edat de nens, nenes i adolescents migrants no acompanyats. Fundació Arrels –organització sense ànim de lucre creada el 1996 per tal d’atendre nens, nenes, joves i les seves famílies, espanyols i estrangers, que es troben en situació d’exclusió social a Espanya– també expressa la seva satisfacció. No obstant, considera que el text hauria de ser més ambiciós i oferir més garanties als nens, nenes i adolescents atesa la seva triple vulnerabilitat: menors, estrangers i sols. 

El canvi normatiu és, en tot cas, una conquesta de les organitzacions no governamentals. Les advocades de Fundació Arrels van portar fins a les Nacions Unides el cas d’una nena del Camerun que el 2017 la Fiscalia espanyola va considerar –erròniament– que era major d’edat. En aquella ocasió, el comitè de drets del nen de l’ONU va estirar les orelles a Espanya. No era la primera vegada que ho feia, sinó la catorzena. L’organisme internacional va instar el Govern a reformar el procediment de determinació d’edat dels nens migrants. «S’ha d’aplicar una avaluació holística, amb entrevistes i assistència lletrada. No hi pot haver nus integrals ni proves invasives», va destacar, en el seu moment, Lourdes Reyzábal, presidenta d’Arrels.

Arcange, nom fictici de la menor camerunesa, va ser víctima de violència sexual durant tota la seva infància. Quan tenia 16 anys va venir a Espanya. Ho va fer sola, des del Camerun i fugint de la seva família, que li havia organitzat un matrimoni forçós amb un home molt gran. Amb l’ajuda d’una tieta, va aconseguir escapar-se. L’agost del 2017 va aterrar a l’aeroport de Madrid. Parlava francès, però no sabia una paraula de castellà.

Quan Arcage va trepitjar territori espanyol va mostrar a la policia la seva documentació. El passaport, lògicament, era fals. Però la seva cartilla de vacunació i les notes del col·le eren reals. Els agents van determinar que era «una possible sol·licitant d’asil menor d’edat» i va ser traslladada a un centre d’acollida a Madrid.

Cap autoritat administrativa va dubtar de la seva minoria d’edat, però la Fiscalia va iniciar el 2018 un procediment per determinar els anys d’Arcange. Completament despullada, va ser sotmesa a una exploració genital mèdica i a una radiografia de canell (que va estimar que tenia 17 anys) i una altra de mandíbula (que no va ser determinant a falta de peces dentals). La Fiscalia, tanmateix, va decretar que Arcange era major d’edat. Es va basar en l’informe mèdic, que assenyalava que el seu borrissol al pubis i el seu desenvolupament mamari era «compatible amb tenir 18 anys».

Arcange va ser expulsada del centre de menors. D’un dia per l’altre es va quedar al carrer. Sola. Sense casa. Ni diners. Ni recursos. Ni ajuda. Ni família. Un amic li va parlar d’Arrels i la nena camerunesa va trucar a les seves portes.

Arcange té ara 20 anys i viu en un pis compartit. Després de graduar-se amb bones notes en secundària, ha estudiat per ser auxiliar d’infermeria i l’any passat va fer les seves pràctiques en un hospital amb malalts de covid. Té estatus de refugiada, protecció internacional i una nul·la relació amb la família biològica del Camerun que tant mal li va fer. 

Documentació

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Arran del canvi normatiu aprovat al Consell de Ministres, les advocades de Fundació Arrels consideren fonamental evitar que la voluntat d’assolir una determinació d’edat de manera urgent converteixi l’enjudiciament en un judici sumari en què es buidi de contingut el dret de defensa i la tutela judicial efectiva i no existeixi una veritable oportunitat de practicar adequadament la prova necessària.

Les advocades d’Arrels insisteixen que la triple vulnerabilitat del presumpte menor estranger no acompanyat sotmès a avaluació d’edat pot provocar que li sigui molt difícil, per no dir impossible, fer per si mateix les gestions necessàries per obtenir del seu país d’origen la documentació necessària (per exemple, certificat de naixement) i tramitar a les seves ambaixades i consolats l’expedició d’un passaport o un document equivalent d’identitat. «Per fer-ho ha de ser assistit per l’entitat pública de protecció o la Fiscalia. Les institucions han de donar compte de les gestions realitzades i el seu resultat» destaquen.