Els serveis de prevenció decidiran si la mascareta és obligatòria a la feina

El 20 d’abril les mascaretes deixaran de ser obligatòries en tots els espais interiors. La Setmana Santa serà, per tant, l’últim període vacacional en què s’hagi de ficar el tapaboques a la maleta per entrar en un bar, en un centre comercial o en una església. Però compte, que la mesura de protecció més icònica de la pandèmia no queda desterrada. Continuarà sent obligatòria en el transport públic, els centres sanitaris i les residències. «L’objectiu és protegir els més vulnerables», ha argumentat la ministra de Sanitat, Carolina Darias, després del Consell Interterritorial en què ha anunciat que el Govern aprovarà el dia 19 el reial decret necessari per modificar-ne l’ús.

La norma es publicarà en el BOE l’endemà i a partir d’aquell dia ja no serà obligatòria la mascareta en els recintes tancats. Però, seguint la recomanació de la Ponència d’Alertes, que reuneix els experts del Govern i les autonomies, sí que serà preceptiva en el transport públic, en els centres de salut per als professionals, pacients i visitants, als hospitals quan les persones ingressades estiguin en espais comuns i en les residències i espais sociosanitaris per a visites i treballadors.

En l’àmbit laboral, el reial decret deixarà en mans dels serveis de prevenció on n’estableix l’ús, que dependrà de si l’espai es pot ventilar i si es poden guardar les distàncies. I en les escoles no es mantindrà «en cap cas», segons la ministra, tret d’aquells professors i alumnes que vulgui continuar portant-la, ja que l’ús voluntari, evidentment, no queda prohibit.

De fet, la Ponència d’Alertes ha recomanat fer «un ús responsable» del tapaboques quan hi hagi aglomeracions de persones i per part de les persones vulnerables a la covid. Així mateix, la Societat Espanyola d’Epidemiologia, després de conèixer la decisió, ha demanat prudència a la ciutadania, ja que «persisteix la transmissió del virus». No obstant, la majoria d’experts fa dies que havia manifestat el seu recolzament a la retirada del tapaboques –sobretot en els centres educatius–, en línia amb la decisió adoptada per altres països europeus com França, Alemanya i el Regne Unit.

Com que la incidència no ha baixat tant com s’esperava, la decisió s’ha anat dilatant des que Pedro Sánchez, el 21 de febrer, va obrir per primera vegada la porta a relaxar-ne l’ús. Finalment, la flexibilització ha comptat amb el recolzament gairebé unànime de les autonomies, ja que només Astúries i Andalusia s’hi han abstingut.

Però Andalusia ha titllat la retirada de «precipitada», mentre que en el costat oposat Madrid i Catalunya han lamentat que s’hagi esperar encara 14 dies perquè es faci efectiva. La Generalitat, que a primera hora ha escrit una carta al Ministeri insistint en la necessitat de la retirada del tapaboques, ha assenyalat en una nota que «no hi ha cap fonament jurídic que recolzi el manteniment de les mascaretes per més temps».

Al seu torn, Euskadi ha mostrat desacord amb «la manera» en què s’ha traslladat l’acord, ja que «s’ha elevat a definitiu el que era un esborrany de la Ponència d’Alertes». Al contrari, altres autonomies han aplaudit la decisió. L’amfitrió de la trobada, el president de Castella-la Manxa Emiliano García-Page, ha considerat «prudent» el final de la mascareta perquè arriba en un moment en què «Espanya necessita més que mai tirar endavant».

Notícies relacionades

Augmenten més d'un 46% els morts a les carreteres catalanes en el primer trimestre de l'any

Barcelona estrena un institut d’investigació sobre arquitectura i urbanisme sostenible

Al contrari que altres països, Espanya va optar per començar el que s’ha denominat la ‘gripalització’ de la covid modificant el sistema de vigilància. Fa tres setmanes, el Govern i les comunitats van acordar que els contagiats lleus i asimptomàtics ja no han de fer quarantena (però sí portar mascareta quan surtin de casa), i que no és necessari comptabilitzar tots els casos, cosa que impedeix saber la incidència del virus en tota la població. No obstant, les dades dels majors de 60 anys indiquen que la covid segueix estancada en uns 400 casos per 100.000 habitants (en concret 426 segons les últimes dades), quan els especialistes van pronosticar que per Setmana Santa la incidència se situaria en uns 50.

L’entorn europeu

El descens de la corba s’ha frenat, però com que la pressió hospitalària no acusa l’alentiment, el Govern ha decidit acabar amb la restricció més important que continua vigent, tenint en compte a més que el Congrés va sol·licitar relaxar-ne l’ús el 31 de març amb una moció de Cs que va tirar endavant amb el recolzament de PSOE i Vox, l’abstenció d’Unides Podem i el vot en contra del PP i el PNB. «Ha sigut una decisió pensada i valorada», ha remarcat la ministra.