covid persistent a Catalunya: 300.000 persones el pateixen

Professionals de la salut calculen que unes 300.000 persones a Catalunya tenen covid persistent. Així ho han explicat aquest dijous en el primer congrés a Barcelona dedicat a la problemàtica, de la qual han admès que encara hi ha «poca informació». «Com influiran les diferents variants o si la vacuna podrà o no protegir en major o menor mesura són dubtes que falten per resoldre, per això és molt important fer molta investigació», ha explicat la coordinadora de la unitat de covid persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), Lourdes Mateu. En aquest sentit, ha assenyalat que, de moment, no han notat un empitjorament de l’estat dels pacients amb covid persistent que s’han tornat a infectar del virus.

Entre els símptomes més comuns que presenten els afectats, Mateu destaca la fatiga, el cansament extrem, l’ofec, les taquicàrdies, el dolor toràcic o el dolor articular. No obstant, recorda que no tots «es comporten igual». Un altre aspecte generalitzat és el desànim. «A l’inici tens l’esperança que et curaràs aviat, però quan fa dos anys que no et trobes bé, és normal que estiguis desanimat».

A més, existeix una incertesa de no saber «si et curaràs o no», afegeix. En aquest sentit, Mateu també ha recordat que molts d’ells poden presentar «símptomes molt inespecífics». «Com que encara hi ha professionals que no coneixen prou la malaltia, molts pacients s’han sentit abandonats», ha afirmat. Quant a les persones reinfectades pel virus (que ja tenien covid persistent), evolucionen bé i la major part «es queden igual». «Sí que hi ha un empitjorament durant la fase aguda de la nova reinfecció i després els símptomes segueixen igual», ha detallat aquesta metge.

D’altra banda, Mateu ha apuntat que només disposen de tractaments concrets, amb caràcter rehabilitador, per a les persones simptomàtiques. «És molt important investigar per poder veure quins tractaments van bé i quins no», ha assenyalat. «Tenim un primer assaig clínic fixat i estem esperant l’aprovació de l’Agència Espanyola del Medicament; és molt probable que a l’estiu puguem iniciar-lo», ha dit.

En aquest sentit, mentre no s’hagi trobat una solució definitiva, la professional de l’Hospital Germans Trias i Pujol ha remarcat que és necessari adaptar tots els vessants, no només els mèdics. «Són pacients d’edat jove. Alguns es poden reincorporar sense cap problema, però d’altres no i necessitaran una adaptació de les jornades», ha explicat. També existeix un últim grup format per pacients que no podran tornar a treballar: «També haurem d’oferir-los ajuda».

La malaltia en primera persona

Un dels assistents a la jornada ha sigut Jaume Vaisman, un professor de filosofia diagnosticat de covid fa un any i mig que, des d’aleshores, té covid persistent. Vaisman ha explicat que no ha tornat a fer classe, tot i que assegura que fer-ho «és la seva vida». Ha qualificat tots aquests mesos com un «periple horrorós». En concret, ha destacat els mals moments que va patir a l’inici, que els va definir com el seu «passeig per la vellesa». «Estava com un avi», ha relatat.

D’altra banda, ha assenyalat que els símptomes que pateix ara es manifesten amb molt mal de cap, debilitat muscular i una «boira mental» que no li permet ni llegir ni concentrar-se, entre altres, malgrat haver realitzat molta rehabilitació muscular i cognitiva. «Puc agafar els meus fills de vegades, però ja saben que poc», ha lamentat.

Notícies relacionades

El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022

El final del canvi d’hora apunta al 2026

Vaisman assegura que, malgrat no estar malament a nivell emocional i ser una persona molt optimista, «és difícil de portar». «Fa un any i mig que penso que d’aquí uns mesos estaré millor. I arriben el parell de mesos i no ho estic. És una incertesa absoluta i no es passa bé». El procés «d’alts i baixos» fa que arribi una baixada forta «quan penses que estàs bé», ha declarat.

Finalment, s’ha mostrat «contentíssim» d’assistir a la jornada per sentir parlar professionals de la medicina per «pal·liar» el que «molta gent està passant».