La sanitat privada, sobre el sistema: «Hi ha pòlisses a 20 euros perquè la gent no accedeix a Atenció Primària»

La sanitat privada està «molt preocupada per la deriva del sistema sanitari públic després de la pandèmia». És més, considera que, lluny d’afavorir-lo, aquest «deteriorament» perjudica un sector on es realitza entre el 27% i el 39% de l’activitat hospitalària del Sistema Nacional de Salut. «Som en un país que, amb un sistema sanitari universal amb amplíssimes cobertures, té onze milions d’assegurats que contracten pòlisses a 20 euros perquè no poden accedir a l’Atenció Primària. És per fer-s’ho mirar», ha criticat aquest matí a Madrid el president de la Fundació IDIS (Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat), el doctor Juan Abarca.

Abarca, també president del grup HM Hospitals, va presidir la presentació de l’‘Informe Sanitat privada, aportant valor’ que l’entitat actualitza cada any –i en van onze– i detalla la contribució del sector al sistema global. A Espanya la despesa privada en sanitat ha anat augmentant de forma persistent en les últimes dècades i ja suposa gairebé el 30% del total. Amb dades presentades aquest matí, que es recullen en l’actualització del 2022, aquesta despesa ha anat creixent fins a arribar als 33.398 milions d’euros, cosa que suposa el 2,7% del PIB que, sumat al 0,66% de la despesa sanitària públic dedicat a atenció sanitària en centres privats (concerts, concessions i mutualisme), suma un total del 3,36% del PIB.

El «deteriorament» de la sanitat pública

No obstant, la sanitat privada no es mostra contenta per aquests resultats. «El problema que tenim i la nostra gran preocupació és que no hi ha cap autocrítica i anem cap a un deteriorament progressiu», va començar dient el president de la Fundació IDIS que va realitzar una duríssima exposició sobre la seva percepció dels problemes que afligeixen la sanitat pública i que, ha assegurat, lluny de beneficiar-los, els estan perjudicant. «Tenim un model que es caracteritza perquè tothom accedeix a través de Primària i, sinó pots, ¿què fas? Doncs te’n vas al sector privat. No volem treballar més, sinó millor».

Abarca va admetre que cada vegada hi ha més segurs «low cost» que contracten persones que no accedeixen al sistema públic per les llistes d’espera. Llistes d’espera que, va admetre, ja existeixen també als hospitals privats com els del grup que ell mateix presideix. «El sector privat creix perquè la sanitat pública no funciona» va insistir una vegada i una altra i va aprofitar per tocar un altre tema de plena actualitat: les queixes dels mutualistes per les retallades sanitàries: «Això cal finançar-ho bé», va respondre Juan Abarca quan se li va inquirir sobre aquest tema.

Sobre el problema que denuncien els metges autònoms, que es queixen de les baixes quotes que els paguen les companyies d’assegurances i els grups hospitalaris com el que ell presideix, el doctor Juan Abarca va assenyalar que és l’«oferta i la demanda» del sector i va admetre que aquestes tarifes, d’entre 10 i 15 euros per consulta, són baixes però més altes, va exemplificar que les que cobraria un metge de la sanitat pública si s’establís un còmput, per consulta, en relació amb els pacients que atenen en cada jornada. «Jo pago això però a mi em cobren a cent euros i escaig el llit en un hospital de luxe, per això insisteixo que tenim una medicina privada socialitzada i no és la solució. Si pretenen que els paguis 50 euros, t’has carregat el mercat. El pastís és el que és i això cal repartir-lo entre tots».

Accés a medicaments

El president de la Fundació IDIS també es va queixar de la falta d’accés dels metges privats als medicaments contra la covid que ja hi ha a Espanya, com el Paxlovid que, es queixen des de l’entitat, cal administrar-lo en un temps molt concret després del diagnòstic per garantir la seva eficàcia. «El normal és que no facis anar el pacient a Primària i que el metge de família li revisi la recepta que li ha prescrit un facultatiu privat. El metge de guàrdia ho demana i la farmàcia de l’hospital privada l’hi dona», va concloure. Per a Abarca es tracta d’una falta de criteri únic per a l’accés heterogeni als tractaments perquè, tot i que hagi sigut prescrit per un centre privat, ha de ser confirmat per un metge de la sanitat pública.

A més, sempre en un to molt crític, el president de la Fundació IDIS va assenyalar que el sistema sanitari espanyol «viu en una contradicció» i va posar exemples com el desenvolupament del Pla d’Inversions en Equips d’Alta Tecnologia (INVEAT) del Sistema Nacional de Salut «que es ven com un èxit, el que vol dir que ha hagut de venir la covid per fer una inversió, que dona idea de l’obsolescència tecnològica d’aquest país».

Va qualificar també d’«hipocresia» que el 53% de fàrmacs no estiguin finançats per sistema sanitari públic i, no obstant, el Ministeri de Sanitat digui que cobreix un 90% dels medicaments autoritzats per Europa. «No és culpa del ministeri actual. És del procés de degeneració del sistema sanitari des de fa 30 anys. No s’ha fet res. Com que no funciona la gent s’està fent assegurances a preus baratíssims».

Dades de l’informe

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

En el document que avui ha presentat la Fundació IDIS, s’al·ludeix que «el sector privat allibera recursos de la sanitat pública» pels més de 9,8 milions d’assegurats (excloent els mutualistes), que no consumeixen –o ho fan de forma esporàdica– els recursos del Sistema Nacional de Salut. S’estima que l’estalvi generat per l’assegurança privada se situaria entre els 5.679 milions d’euros (si el ciutadà cobert per la pòlissa privada realitza un ús mixt, consumint recursos públics i recursos privats) i els 15.628 milions d’euros (si el ciutadà cobert per la pòlissa privada utilitza exclusivament el sistema privat). L’informe mostra que –l’any 2021– s’han superat els onze milions d’assegurats, cosa que suposa un increment del 3,8% entre el 2016 i el 2021. Quant a activitat assistencial, el sector porta a terme el 30,8% de les intervencions quirúrgiques (39,1% si es tenen en compte, a més, paràmetres com els concerts substitutoris i la xarxa d’utilització pública), registra el 23,1% de les altes (30,3% amb els mateixos paràmetres anteriors) i atén el 24,2% de les urgències (30,9% en el cas d’incorporar aquests mateixos paràmetres), van exposar els seus directius en la presentació.

Un altre dels aspectes que s’analitza és l’accessibilitat a l’assistència sanitària. Actualment, la sanitat privada compta amb 431 hospitals privats (que representen el 56% total de centres hospitalaris), cosa que correspon a una dotació de 49.748 llits (32% del total de llits existents a Espanya). L’estudi mostra el paper rellevant que ocupen els concerts, les concessions (nou hospitals a Espanya operen sota el model de concessió administrativa que inclou els serveis sanitaris) i els convenis singulars i també «confirma els beneficis que suposa el model de mutualisme administratiu» al qual estan subscrits 1,77 milions de persones. En aquest context, és un model que permet aportar eficiència en la prestació d’un servei públic, ja que la despesa per càpita de la població coberta (917) és substancialment inferior a la despesa sanitària pública per càpita (1.464 euros). Finalment, l’informe presentat per IDIS apunta que el sector privat ocupa, aproximadament, 286.719 professionals, dels quals un 38% desenvolupen la seva activitat en l’àmbit intrahospitalari, mentre que el 62% restant ho fa en l’àmbit extrahospitalari. El 23% dels llocs de treball generats corresponen a metges, el 25% a infermeres, i el 52% restant a altres professionals sanitaris i no sanitaris que desenvolupen la seva activitat professional en el sector.