El 35% dels trastorns mentals en els adults tenen a veure amb maltractament en la infància

Depressió, ansietat, trastorns greus de la personalitat i el doble de risc d’intents de suïcidi són algunes de les conseqüències del maltractament –físic, psicològic, abusos sexuals, negligència...– infantil en l’edat adulta. Un maltractament silenciat, que continua sent un tabú i que té incalculables conseqüències en els nens perquè, també, els deixa cicatrius incurables quan es fan adults. De fet, el 35% dels trastorns mentals que es diagnostiquen en l’edat adulta tenen a veure amb experiències d’aquesta mena en la infància. Espanya registra anualment més de 15.000 notificacions per sospita de maltractament infantil.

Al 2020, l’últim any de què es tenen dades, el Registre Unificat de casos de sospita de Maltractament Infantil (RUMI) va acumular 15.688 notificacions, davant de les 15.365 que es van registrar al 2019. Són dades que posa sobre la taula l’Associació Nacional de Psicòlegs Clínics i Residents (ANPIR) amb motiu del Dia Internacional de la Lluita contra el Maltractament Infantil, que se celebra el 25 d’abril.

Un abús que causa un impacte devastador en l’edat adulta, segons remarca la societat i que, a més, està poc visibilitzat. Segons assenyala Gloria Bellido, coordinadora de la secció de Psicologia clínica de la Infància i Adolescència d’ANPIR, el maltractament infantil continua sent «un tema tabú, no se’n parla, es pensa que és residual i no és així de cap manera. Està molt més estès que no pensem. I quan parlem de maltractament infantil parlem de maltractament físic, psicològic, d’abusos sexuals i de negligència».

Bellido diu que és un tema que s’ha de conèixer per «les conseqüències tan devastadores que té qualsevol mena de maltractament en la salut mental de les persones». Per això, la seva associació demana «més consciència sobre aquest problema i que tots els professionals que estiguin en contacte amb la infància tinguin formació, sàpiguen com es pot detectar, com es pot parlar amb els nens i què han de fer». A més, des d’ANPIR reclamen l’especialitat de Psicologia clínica infantojuvenil perquè aquests professionals també tinguin més formació a l’hora de descobrir el maltractament i abordar-ne les conseqüències.

Risc d’intents de suïcidi

Els traumes durant la infància estan relacionats amb una probabilitat més gran de tenir trastorns de salut mental. Un estudi de la Universitat de Birmingham publicat al 2019 ja va demostrar que els nens que han viscut una situació de maltractament tenen més del doble de probabilitats de desenvolupar trastorns mentals greus, com ara psicosi, esquizofrènia i trastorn bipolar.

L’ANPIR treu a la llum dades esgarrifoses: es calcula que el 35% dels trastorns mentals que es diagnostiquen en l’edat adulta tenen a veure amb experiències de maltractament en la infància. I alerta: els efectes negatius dels maltractaments contribueixen a un increment de la mortalitat i la morbiditat en l’etapa adulta, ja que també es relacionen amb altres problemes de salut com ara cardiopaties, obesitat, tabaquisme, comportaments sexuals d’alt risc i consum de substàncies nocives.

Prevenció i detecció primerenca

Per a l’associació, la prevenció i la detecció primerenca són les millors armes amb què combatre aquesta xacra, tot i que no es tracta d’una tasca senzilla. «Moltes vegades els nens no són conscients que estan vivint una situació de maltractament. I si ho són, no saben a qui dirigir-se ni on demanar ajuda; pensen que no els creuran o no volen posar en un compromís els seus pares», explica Gloria Bellido.Per aquest motiu, el paper que tenen els adults que estan en contacte amb aquest menor és fonamental, assenyala. Per a Bellido «han de ser ells, familiars, professors i personal mèdic, qui detectin senyals que s’està produint maltractament, que de vegades són inespecífics: canvis de comportament, problemes de conducta, alteracions emocionals...». Davant d’un trastorn emocional important, continua, convé indagar el context del nen «per poder protegir-lo adequadament».

Estrès posttraumàtic

Tot i que no totes les víctimes de maltractament necessiten tractament, des d’ANPIR recorden que el maltractament psicològic és una forma de trauma. Per tractar-lo i pal·liar-ne les conseqüències, com pot ser l’estrès posttraumàtic, existeixen teràpies especialitzades. Recorden que, quan el mateix nen confirmi o expliqui què li està passant, les premisses són clares: creure’l sempre, no treure importància a allò que està dient i no mirar cap a una altra banda.

En aquest sentit, la llei de protecció a la infància –que va entrar en vigor el juny del 2021– estableix que tots els ciutadans tenen l’obligació de comunicar qualsevol sospita de maltractament, apunta l’associació. Al 2020, el nombre més gran de notificacions (39,2%) procedia de l’àmbit dels serveis socials; el 12% de l’àmbit educatiu; el 9,3% de les forces i cossos de seguretat de l’Estat; i el 9% de l’àmbit sanitari.

L’efecte del confinament

A més, la literatura científica assegura que les víctimes de maltractament infantil podrien tenir el doble de risc d’intents de suïcidi. Cosa que preocupa extremadament els pediatres espanyols, que no deixen d’advertir de l’increment de casos de símptomes depressius, autolesions i conductes suïcides en nens i adolescents i la creixent inquietud de famílies i professors davant d’aquesta situació.

Així ho expressava recentment l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) amb dades esgarrifoses que parlen del progressiu deteriorament de la salut mental de nens i adolescents des que va esclatar la pandèmia. Abans de la crisi es calculava que el 30% dels menors havien presentat ideació suïcida en algun moment, el 10% ho havien intentat i el 2% va necessitar atenció mèdica. Ara, tots els indicadors s’han disparat: respecte als dos anys anteriors, el percentatge de menors que s’autolesionen ha augmentat el 180%.

Després de la pandèmia, els pediatres han incidit en diverses ocasions que des de la societat científica s’ha vist com tots els indicadors s’han disparat. La Fundació ANAR ha atès en aquests dos anys el 145% més de trucades de menors amb idees o intents de suïcidi, i el 180% més d’autolesions respecte als dos anys anteriors.

Parentalitat positiva

Entre les causes que provoquen que es produeixin situacions de maltractament, la psicòloga Gloria Bellido apunta a les dificultats a l’hora d’exercir «una parentalitat positiva i la reproducció d’experiències que els pares han viscut durant la seva pròpia criança». A més, l’associació coincideix amb els pediatres en el fet que la salut mental dels nostres infants ha empitjorat després de la pandèmia: les situacions de violència intrafamiliar han augmentat. De fet, el 33,1% dels adolescents d’entre 14 i 17 anys van declarar que havien sigut víctimes d’algun tipus de violència des de l’inici del confinament, segons una enquesta feta per Save the Children.

«S’ha de visibilitzar perquè és un tema del qual es parla molt poc. La societat no n’està conscienciada. Es té la creença que és una cosa residual o que només passa entre les classes socials més desfavorides, però no és així», insisteix Bellido, que és partidària dels programes de prevenció basats en la psicologia perinatal per ajudar els pares a establir un vincle saludable amb els nadons.

Els riscos del model biomèdic

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

D’altra banda, Bellido parla dels riscos del model biomèdic en situacions de maltractament. «Moltes vegades es considera que els problemes dels menors tenen a veure amb qüestions genètiques i biològiques, sense considerar els esdeveniments estressants que poden estar vivint», lamenta. Per això, des d’ANPIR revindiquen una salut mental que tingui més en compte els condicionants socials que necessiten tractament psicològic, així com millores per accedir a l’esmentat tractament.

A més, i com ve remarcant des de fa ja temps, l’associació adverteix que per garantir la disponibilitat a llarg termini de psicòlegs clínics en el Sistema Nacional de Salut és necessari incrementar amb urgència el nombre de places de psicòleg intern resident (PIR) fins a un mínim de 422 anuals. Amb dades d’aquesta mateixa associació: Espanya necessita el doble de psicòlegs a la sanitat pública per poder atendre tota la població. Actualment, n’hi ha al voltant de 3.000 i les llistes d’espera són interminables.