Innovació sanitària

Les biòpsies de la sang, la nova esperança contra el càncer

  • Són menys invasives, permeten saber si el tumor està estès i podrien jugar un paper important en el futur per detectar el càncer en els estadis més inicials

Les biòpsies de la sang, la nova esperança contra el càncer

Manu Mitru

3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

La investigació contra el càncer ha fet els deu últims anys dos passos de gegant: un de relacionat amb la immunoteràpia, els tractaments que estimulen les defenses naturals del cos contra la malaltia, i l’altre té a veure amb els biomarcadors, les substàncies o processos que indiquen si hi ha molècules secretades per un tumor o com a resposta a aquest.

Per detectar aquests biomarcadors, normalment s’utilitzen les biòpsies tradicionals però en els últims temps s’està obrint pas una tècnica molt menys invasiva, sense efectes secundaris i que permet obtenir una informació més àmplia sobre si hi ha cèl·lules malignes en altres parts del cos, que consisteix a fer una biòpsia d’una mostra de sang o un fluid corporal.

Les anomenades biòpsies líquides són com una analítica convencional però a la recerca de cèl·lules cancerígenes o productes d’aquestes com certes proteïnes o fragments d’ADN circulants, ja que els tumors alliberen cèl·lules o molècules al corrent sanguini de manera contínua.

Més eficaç

«Entre els avantatges d’aquesta tècnica trobem que és un procediment mínimament invasiu, sense les complicacions que porten habitualment les biòpsies convencionals. A més, permet seguir l’evolució del tractament dels pacients en temps real, així com planificar un tractament més personalitzat tant de forma prèvia com durant aquest», explica el doctor Luis Paz-Ares, president de l’Associació Espanyola d’Investigació sobre el Càncer (Aseica), una organització que juntament amb la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) han divulgat un vídeo sobre què és la biòpsia líquida, amb motiu del Dia Mundial de la Innovació, que es commemora el 21 d’abril.

Paz-Ares indica que en l’actualitat aquesta tècnica s’utilitza en pacients amb tumors «en què la determinació dels biomarcadors ajuda a guiar el tractament». «L’exemple més paradigmàtic és el pulmó. Avui distingim 10 o 12 subtipus de tumors de pulmó en funció de les seves alteracions moleculars i cada un té un tractament diferent. I cada cop hi ha més tipus de càncer que es beneficien del diagnòstic molecular, com el de còlon, el melanoma, el digestiu, etcètera».

El finançament

Així mateix, la biòpsia líquida està especialment «indicada per als pacients que requereixen una anàlisi molecular i no hi ha prou tumor per fer una biòpsia de teixit», apunta la presidenta de la SEOM, Enriqueta Felip. Malgrat això, aquesta revolucionària tècnica no està inclosa entre les finançades pel Sistema Nacional de Salut, per la qual cosa per fer-la els hospitals solen recórrer als fons d’investigació o altres partides. Segons una enquesta recent, el 60% dels oncòlegs espanyols hi tenen accés però els presidents de les dues organitzacions reclamen que la biòpsia líquida s’inclogui en la cartera de serveis, de manera que es puguin utilitzar «en totes les indicacions en què es tinguin dades robustes de la seva eficàcia».

A més de la pràctica clínica, la investigació està orientada a la recerca de noves utilitats. Nombrosos estudis ja han demostrat el valor predictiu d’aquest tipus de biòpsies davant una possible recaiguda i es tracta d’esbrinar si la tècnica pot jugar un paper rellevant en el diagnòstic precoç del càncer. Per això, la tecnologia ha d’augmentar la seva sensibilitat, han de disminuir els falsos positius i determinar cada quant temps es pot fer o quina tècnica o protocol és el més adequat.

La detecció precoç

Notícies relacionades

Però els especialistes són optimistes. «Les biòpsies són més sensibles que un TAC o un PET [tècniques de diagnòstic a través de la imatge]. Potser en el futur substitueix les mamografies, les colonoscòpies i els TAC i per conèixer l’existència o l’extensió d’un tumor, perquè no de tots els tumors tenim mètodes de diagnòstic precoç i no tots els mètodes són tan útils com ens agradaria», reflexiona el doctor Paz-Ares.

«Probablement hàgim d’integrar-la amb altres tècniques com la radiologia i la intel·ligència artificial per saber quines persones tenen més risc de tenir càncer, però sembla que serà fonamental en el futur per al diagnòstic precoç», assenyala la presidenta de la SEOM.