La Generalitat va donar gairebé 8 milions a les residències per a llits covid que no es van utilitzar

L’abril del 2020, quan les residències de gent gran registraven morts i centenars d’infectats per la pandèmia del coronavirus, el president Quim Torra va decidir traspassar les competències dels geriàtrics a la Conselleria de Salut. Llavors es va idear el pla ‘buffer’, que consistia a traslladar pacients lleus infectats de la covid a altres geriàtrics de referència que tinguessin places disponibles per acollir els avis malalts. D’aquesta manera, els centres ‘buffer’ facilitaven que els geriàtrics més petits, amb més dificultat d’aïllament i contenció del virus, es poguessin mantenir lliures del virus i continuar amb la seva tasca assistencial amb els residents que no estaven contagiats. En un primer moment, es van habilitar clíniques privades i residències encara no inaugurades. Posteriorment, es van ampliar aquests serveis fins a una trentena de residències de gent gran, segons les dades en poder d’EL PERIÓDICO. Algunes associacions de familiars es van queixar per aquesta decisió i van lamentar que provocava l’extensió de brots en pacients sans.

A dit per l’emergència

Els centres ‘buffer’ van ser adjudicats a través d’una resolució d’emergència avalada pel decret d’estat d’alarma, i per tant, a dit i sense passar un concurs públic. L’excepcionalitat de la situació així obligava i permetia escurçar els temps d’espera per posar en marxa aquests serveis. En molts d’aquests recintes el Govern va instal·lar respiradors i bombones d’oxigen per als malalts. Els delegats territorials de Salut Pública, els professionals de l’atenció primària i els equips especialitzats en residències que es van crear a posteriori decidien els trasllats als centres ‘buffer’.

Els geriàtrics que rebien els avis malalts havien d’agafar personal per fer-se’n càrrec, tal com es dictava en els contractes d’adjudicació, a raó de 16 hores diàries d’un auxiliar de geriatria per cada 8 pacients, 16 hores diàries d’una infermera per cada 32 pacients, 2 hores setmanals de metge per cada 8 pacients i 3 hores a la setmana d’un treballador social per cada 8 pacients. Són les mateixes ràtios exigides als geriàtrics sense medicalitzar, però prescindint d’infermeria nocturna. La Generalitat no té manera de confirmar si realment es va acabar contractant tota aquesta plantilla, segons fonts de l’Administració.

Cada plaça reservada costava 85,62 euros al dia, tot i que en alguns geriàtrics el cost va ser més petit (71 euros diaris) o més gran (119). La despesa de personal i la reserva dels llits es pagava als geriàtrics de dues formes diferents. El 2020, la Generalitat es feia càrrec de la meitat dels llits reservats, es fessin servir o no. Si aquests superaven el 38% del total de places, s’abonava el 100% del servei. És a dir, si una residència reservava 10 places per a pacients infectats del virus, la Generalitat pagava les 5 places, i si s’arribava a més de 3 pacients ingressats, el Govern finançava el total de les 10 places reservades com si estiguessin plenes, tot i que no fos així. El 2021, el mètode va canviar. Les places buides es remuneraven al 80% del cost estipulat i les ocupades, al 100%.

Aquest diari ha tingut accés als contractes des de l’abril del 2020 fins al setembre del 2021. Un total de 33 residències i 2 clíniques privades van oferir més de 1.000 llits, que multiplicat pel temps que van estar disponibles per als trasllats sumen 141.641 estades possibles. Al llarg de tots aquests mesos només es van ocupar 26.625 places amb 1.315 pacients. És a dir, es va omplir el 18,8% del total de llits. El 81,2% va quedar en desús. Dels 10,6 milions que la Generaltat va pagar per tot el servei, 7,8 milions es van destinar a llits no ocupats, segons el càlcul fet per aquest diari. Aquesta infrautilització de places tenia lloc durant la primera i la segona onada de la pandèmia, quan els geriàtrics catalans registraven un augment dels contagis i també de les defuncions.

83.000 euros i cap ingrés

Per residència, destaca el geriàtric El Palau, de Palau Solità i Plegamans, que des del novembre del 2020 fins al febrer del 2021 no va rebre cap pacient, però va percebre 83.825 euros per un servei inexistent. Aquesta residència està sent investigada per un jutjat de Sabadell per presumpta negligència en la cura dels avis. Hi ha tres geriàtrics més, el Centre Geriàtric Pirineu a la Pobla de Segur (Pallars Jussà), el Lepant Residencial (Barcelona), i L’Onada Tortosa (Baix Ebre), que no van arribar al 6% d’ocupació i van cobrar, respectivament, 131.583,36, 184.174,02 i 254.411,27 euros de fons públics. Tenint en compte les seves ocupacions i el cost de les places, van percebre aproximadament 120.000, 170.000 i 230.000 euros, pel mateix ordre, per un servei no donat.

Qui més diners públics va percebre del pla ‘buffer’ va ser el grup L’Onada, que va oferir dues de les seves residències per al trasllat de pacients amb coronavirus: L’Onada Tortosa (Baix Ebre) i Vila Clavelina, a Premià de Mar (Maresme). En total, el grup va cobrar 1,3 milions d’euros, tot i que les ocupacions van ser del 5,3% i el 21,5%. Destaca també el cas del Mas de l'Avi a Reus (Baix Camp). La Fundació Privada Onada va percebre 462.471,43 euros per gestionar aquest espai encara que la seva ocupació va ser del 19%. L'equipament de Reus té un dels preus per plaça més alts, a l’assistir persones amb discapacitat. En la resolució d’adjudicació figuren costos fixos que no consten a cap altre contracte d’aquestes característiques com són la pintura del sostre, l’adquisició d’un ordinador, tauleta i telèfon mòbil, obres per canviar les portes i la compra de material pedagògic i d’entreteniment. Aquests costos fan pujar la posada al punt del servei a 33.577,50 euros de més.

Notícies relacionades

Resistir a la indiferència

¿Qui ha de pagar la factura del caos climàtic?

La residència Prytanis de l’Hospitalet de Llobregat, es va embutxacar 1,2 milions d’euros. Va ser ‘buffer’ des del novembre del 2020 fins al juny del 2021. Tanmateix, no va arribar a ocupar ni el 25% de les places contractades. També arriba al milió d’euros la facturació de l’empresa SUMAR S.L., amb un director general que és l’actual tinent d’alcaldia d’Olot de JxC, Estanis Vayreda. Aquesta empresa va utilitzar una residència buida a Girona, Orpea, per allotjar pacients covid traslladats des d’altres de geriàtrics des de l’abril del 2020 fins al març del 2021. Segons les dades obtingudes, la seva ocupació tampoc va arribar al 20%. La residència Matacàs, a Sant Adrià de Besòs, amb més de 40 morts durant la primera onada del coronavirus, va cobrar mig milió d’euros per ser un centre de referència i atendre malalts lleus des del novembre del 2020 fins al març del 2021.

Des del setembre del 2021 fins a l’actualitat, la Conselleria de Drets Socials ha continuat mantenint aquests serveis, que van néixer abans que el nou equip de Violant Cervera (JxCat) entrés al Govern. Preguntat per aquesta qüestió, el Govern no explica com es van estipular els preus de les reserves, ni per què eren tan alts. «Hem reduït el nombre de places ‘buffer’, però les que vam mantenir ens van ser molt útils durant la sisena onada», diuen fonts de la conselleria. «Necessitàvem alliberar espai i mantenir places buides per evitar contagis, també de cara a futures onades i la incertesa de noves variants», justifiquen les mateixes fonts. Afirmen, a més, que aquesta va ser una mesura sol·licitada per les autoritats sanitàries i aprovades pel decret 29/2020. Els centres ‘buffer’ es rescindiran aquesta primavera per l’estancament de la situació pandèmica, la relaxació de les restriccions i, a més, perquè la Generalitat ja no pot fer contractes d’emergència.