La medecina del futur: descobert un fàrmac que bloqueja les cèl·lules mare dels tumors

Científics de l’IRB Barcelona, centre d’investigació biomèdica fundat per la Generalitat i la Universitat de Barcelona (UB), juntament amb el consorci internacional integrat per diversos laboratoris de referència i l’empresa biotecnològica Merus N.V., han descobert un candidat a fàrmac que, segons les dades preliminars, frena el creixement dels tumors sòlids i bloqueja l’aparició de metàstasi. «Els resultats són molt esperançadors. La medecina del futur comença aquí», ha remarcat en declaracions a EL PERIÓDICO el líder de l’estudi, el doctor Eduard Batlle.

El tractament està protagonitzat per un anticòs, que són aquestes proteïnes que genera el cos humà per reconèixer els agents infecciosos o les cèl·lules alterades, de manera que el sistema immune les pugui eliminar. Ja hi ha anticossos que s’han transformat en fàrmacs per frenar càncers en el sistema sanguini, però és la primera vegada que s’ha trobat una teràpia que, segons les primeres dades, actua contra les cèl·lules mare dels tumors sòlids. Les cèl·lules mares són les responsables de regenerar el tumor, i per tant, de la recaiguda i de la metàstasi.

Per als pacients amb tumors sòlids com el de còlon, el gàstric, el d’esòfag o els situats al cap i el coll es fa servir normalment la cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia o immunoteràpia, però com és sabut, no n’hi ha una cura definitiva, en molts casos no s’aconsegueix frenar el tumor i el pacient recau i pot morir. «L’esperança és que aquest anticòs sigui més efectiu que les teràpies actuals», explica el doctor Batlle, cap del laboratori de càncer colorectal de l’IRB Barcelona, investigador de l’ICREA (Institució Catalana d’Investigació i Estudis Avançats) i cap de grup en el CIBER, que depèn de l’Institut de Salut Carles III.

Remissió en set malalts

De moment el fàrmac experimental s’ha provat en 10 pacients i en tots ells hi ha hagut una reducció del tumor. En dos hi ha hagut remissions considerables i en un, una disminució completa. Aquestes dades corresponen a un assaig en fase 1 i van ser publicades per l’empresa holandesa Merus N.V. l’octubre del 2021. I aquest dilluns es publica l’estudi, a la revista científica ‘Nature Cancer’, sobre com s’ha arribat a l’anticòs i quina activitat ha tingut en els models experimentals de càncer, recreats en ratolins.

Una de les novetats del descobriment és que estableixi la bases per incorporar l’ús d’organoides en el procés d’investigació de nous fàrmacs. Els organoides són mostres de pacients, com minitumors que es cultiven en plaques i que serveixen per reproduir certs aspectes del comportament del tumor al laboratori.

Fins ara se n’estava explotat la utilitat en la medicina personalitzada, és a dir, per a la presa de decisions sobre el tractament. No obstant, per al descobriment de l’anticòs que es podria transformar en un nou fàrmac s’ha recorregut per primera vegada a un biobanc d’organoides de pacients amb càncer per provar en aquest model centenars d’anticossos, a fi de saber per quin apostar.

Així, s’ha descobert que l’anticòs MCLA-158, que respon al nom comercial de Petosemtamab, és el més efectiu. Després s’ha experimentat en ratolins i la conclusió és que bloqueja l’aparició de metàstasi i frena el creixement de tumors sòlids primaris. Una vegada efectuades les dues fases de la investigació, es va fer el pas de provar la teràpia en humans, en un assaig que continua i que serà ampliat.

No interfereix en cèl·lules sanes

L’anticòs Petosemtamab o ‘Peto’ reconeix dues proteïnes diferents de la superfície de les cèl·lules mare del càncer, que són l’EGFR i la LGR5. La primera afavoreix el creixement descontrolat de les cèl·lules, mentre que la segona marca les cèl·lules mare, que són les responsables de l’expansió dels tumors. I la tasca de l’anticòs consisteix a degradar la primera d’aquestes, la proteïna EGFR, a les cèl·lules que tenen el segon marcador, el LGR5. D’aquesta forma, bloqueja les vies de creixement i supervivència a les cèl·lules que inicien i expandeixen el càncer.

Notícies relacionades

«L’àcid palmític, present en l’oli de palma, promou la metàstasi»

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Alhora, no interfereix en el funcionament de les cèl·lules mare sanes de l’organisme, que són essencials per a la regeneració dels teixits. I és que un dels avantatges de l’ús d’organoides en la recerca de nous fàrmacs és que permet identificar quins tenen efectes secundaris no desitjats, cosa que ha permès rebutjar els anticossos amb més toxicitat en fases primerenques de l’estudi. I, en els 10 pacients en què ja s’ha provat, el fàrmac ha sigut «tolerat», segons el doctor Batlle.

A partir d’ara, cal corroborar en més pacients l’activitat terapèutica, la seva seguretat i toxicitat, i s’aniran publicant noves dades dels assajos clínics, de manera que, si res va malament, «entre dos i quatre anys» l’anticòs ‘Peto’ podria transformar-se en un fàrmac aprovat per les agències del medicament, segons les prediccions del director de la investigació internacional, en què han col·laborat el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’empresa Xenopad. «Esperem que l’activitat antitumoral publicada en les dades preliminars es confirmi i arribi a convertir-se en una medecina que beneficiï els pacients», pronostica l’investigador.